El rock’n’roll de Joe Pask

Veges tu qui obliga a algú a posar-se a fer discos de rock’n’roll en ple 2021. Ja no per la pandèmia, que pareix que siga una excusa suprema i majestuosa que justifica totes les nostres misèries, desgràcies i retards. No, en ple 2021 açò que podríem anomenar el rock de poble és una raresa pròpia de jóvens que no ho són(m) tant. Allò dels amics que s’ajunten, repleguen instruments, assagen a una pallissa, componen a deshora, calla que conec a fulano de tal poble que toca el baix i mengana que sap solfeig de la banda Santa Cecília. El rock entès a la nostra manera. Els canvis progressius de gust musical han fet que ara tot càpiga en una habitació d’un pis d’estudiants. On abans hi havia grups que assajaven a les pallisses i les fàbriques ara hi ha un cabàs de duets.

Esta introducció, a mode de plany generacional millennial, s’adapta prou bé per a parlar de “Jo i el món“, el recent disc de Joe Pask, una banda formada al voltant de l’alcoià Josu Miró, cantautor-rock amb que s’acompanya entre altres del bocairentí Blai Antoni Vañó. De primeres la portada és una fotografia d’un CD, on objecte que també està en perill d’extinció. I ja percebem en el tema que obre el disc una incomprensió amb el món d’ara, hi ha en les lletres tristesa, nostàlgia, pànic i un bri d’esperança. La mateixa història de sempre, cantada quaranta mil voltes i mai n’aprenem, “No perdem més temps, la vida no entén d’aforismes“.

Doncs això. No s’ha de vore el disc amb eixe nom com un discurs narcisista, més enllà del narcisisme obligat de tot artista que parla en primera persona. En els seus inicis al 2018 hi havia en les cançons de Joe Pask una semblança enorme amb Sènior i ara intel·ligentment fuig d’un so tan connotat, fins i tot, apurant, diríem que han passat d’un so que flirtejava amb el folk americà a un de més british. Però han begut aigua de les mateixes fonts i es nota. El rock, un estil amb una mala salut de ferro.

“Jo i el món” es presenta este divendres 14 de maig a les 20 h a València, en la sala 16 Toneladas. Un nou projecte que Joe Pask resumeix com “noves músiques per a nous temps“. Les entrades ja estan a la venda en la plataforma Wegow.