A la cancel·lació del futur, Mark Fisher
Este gener fa ja 9 anys que l’escriptor i professor britànic Mark Fisher ens va deixar, i esta efemèride m’ha semblat interessant per tornar a reenganxar-me a escriure-vos per ací. Crec que cal recordar-lo. És una veu més necessària que mai si volem parlar de futurs millors.
Fisher no era un intel·lectual tancat en un despatx d’un edifici departamental d’una universitat anglesa qualsevol; feia servir la música, el cinema i la cultura pop per explicar què ens estava passant com a societat.
El seu llegat conté conceptes com “realisme capitalista”, la idea paralitzant que el capitalisme és l’única realitat imaginable, fins al punt que ens resulta “més fàcil imaginar la fi del món que la fi del sistema actual”. També parlava de l’“hauntologia”, aquella sensació d’estar atrapats en un bucle on només reciclem estètiques del passat perquè hem perdut la capacitat d’imaginar nous futurs. Vos sona?
Però el que realment em sacseja és saber que el món s’ha accelerat d’una manera tal que ni ell mateix ho haguera vist vindre. Mark va morir abans de l’explosió de TikTok i la intel·ligència artificial. Estes plataformes són la culminació d’un altre dels seus conceptes l’“hedonia depressiva” -la incapacitat de sentir o voler una altra cosa que no siga plaer-, són un flux constant de dopamina que utilitzem per tapar l’ansietat que provoca la cancel·lació del futur.
En definitiva, llegir-lo ens recorda que el nostre malestar no és personal ni químic, sinó col·lectiu i sistèmic. Llegir-lo és una eina de supervivència que ens anima a desitjar un futur millor que supere el capitalisme.
Just escrivint estes línies m’ha arribat, pel meu amic Andreu, que van a fer un cicle de xarrades sobre l’obra de Mark Fisher al Centre la Virreina de Barcelona, per si voleu apuntar-vos-hi. I si no podeu, però voleu saber-ne més, ací teniu este vídeo de Café Kyoto que resumeix l’última classe que va donar.
Que tingueu bon inici d’any!
