Compromís musical a l’aniversari de la Primavera Valenciana

Era un plantejament poc habitual el del concert Primavera Valenciana que se celebrà divendres passat, amb el qual es commemorava l’aniversari de les protestes contra les retallades en l’educació que iniciaren els estudiants a València. 

Estèticament, al Palau de Congressos, tot seguia un fil argumental testimoniant aquells fets. Les entrades, aconseguides a través del micromecenatge, es bescanviaven per llibres fent palés així, l’icona de la Primavera Valenciana. Dèneu grups desinteressadament col·laboraren per fer possible que les ajudes aconseguides, 40.000 euros, es destinaren a les causes judicials obertes; i finalment un format conduït per la periodista Amàlia Garrigós que introduia els grups com també els representants d’aquelles protestes.

Si bé és cert que la música era la protagonista, els discursos de professors i alumnes però, recordaven els motius de perquè centenars de persones estaven aquella nit al Palau de Congressos. Tot i que, al llarg del concert, les referencies polítiques foren febles i la reivindicació dels fets d’ara fa un any es va quedar en una senzilla admissió de la resiliència del moment.

Al llarg de les quasi 5 hores que va durar en concert de Primavera Valenciana es succeïren propostes musicals d’estils molt diversos, totes marcades pel segell acústic i, en la major part dels casos, acompanyades de paraules de suport. Malgrat que els músics van fer un acte impagable de compromís solidari, actuant debades i desinteressadament, el resultat de la vetllada va ser desigual. Hi destaquem ací les propostes que més atenció van  encapçalar i que més ens varen sorprendre.

El carismàtic Senior i el seu Cor Brutal s’encarregaren d’obrir el concert amb una naturalitat que es fa d’agrair en aquestes ocasions, i acte seguit feren gala del seu estil en un format (l’acústic) que els encaixa a la perfecció. A poca entrada la nit trepitjaven l’escenari els entusiastes d’El Diluvi. Versions d’Ovidi Montllor passades pel filtre de la cançó d’arrel. No ens va quedar més que treure’ns el barret davant d’una formació que, malgrat la curta edat dels seus membres, sona amb qualitat i autenticitat.

Un dels artistes que més havien promocionat el concert, Pau Alabajos, hi va agafar el relleu. Amb ell, a poc a poc el concert va anar agafant una tònica seriosa i transcendental… fins que va sortir a escena Toni de l’Hostal. El genial showman ens va propiciar un fum de riures encadenats gràcies a la seua ironia punyent, arribant a suggerir als alumnes del Lluís Vives la creació d’una associació fallera per poder tallar els carrers amb total llibertat. Els tocs humorístics de la nit corregueren al seu càrrec però també al d’un Xavi Castillo qui, sempre omnipresent, va fer les seues intervencions gravades en vídeo.

Posteriorment, una de les sorpreses de la vetllada la va protagonitzar Meritxell Gené. El concert de Primavera Valenciana va suposar una bona carta de presentació al País Valencià per a la cantautora catalana, ja que no sol fer massa concerts per estes terres. Acordió en mà, va endolcir l’ambient amb l’elegància de les seues lletres. Posteriorment va ser altre cantautor, Feliu Ventura, qui va pronunciar una de les intervencions més reivindicatives: “Nosaltres no estem ací per les lluites partidistes, ni per els pares, ni tan sols pels professors, nosaltres estem ací pels alumnes”. Acompanyat del guitarrista Borja Penalba va oferir dos peces de la seua discografia.

Avançat el concert va arribar l’hora de dos plats forts de la nit: La Habitación Roja i Obrint Pas. Els primers sonaren amb molta força, exprimint al màxim les limitacions del format acústic, mentre que Obrint Pas oferiren un tast del que podrem gaudir a la seua gira en petit format: les cançons de sempre però encaminades cap a la influència del folk mediterrani tradicional.

Finalment, menció a part mereixen els alcoians Arthur Caravan. Després de quatre hores de concert, molta gent va començar a marxar i els ànims anaven minvant, fins que ells sortiren a escena. Amb actitud totalment roquera i desenfadada, activaren l’atenció dels assistents que quedaven, amb una energia inusitada que no trobem tan fàcilment als seus discos. Aquestes taules en directe s’agraeixen, i molt.

Altres artistes que varen passar per l’escenari foren Tórtel, Maronda, Manolo Tarancón o Julio Bustamente, els quals s’encarregaren de donar-li el toc ‘indie’ a la nit. Malgrat que havien anunciat que ja no farien més concerts, van fer una excepció per la causa i finalitzaren la nit La Gossa Sorda, donant pas  al presentador i humorista Eugeni Alemany*, qui va acomiadar els asistents.

Amparo Puerto (@amparopuerto). Periodista, mitjans i gabinets i col·laboradora a la revista Tres deu.