Discos

Concert per la Revolta

Joan Andreu Quiles | 2 Febrer 2013

Era la primera vegada que anava al Palau de Congressos de València, però l’ocasió no podia ser millor: el concert per la revolta. Els nostres amics de Ca Revolta havien organitzat un concert amb un cartell immillorable amb Al Tall, Carles Dènia, Joan Amèric i, com a plat fort, Maria del Mar Bonet; una fusió ben difícil de veure actualment. 

En arribar a les portes i veure tantíssima gent em va fer saber que aquella nit seria màgica i irrepetible. A causa de la gran assistència, el concert començà a les 21.15h, un quart d’hora més tard del previst, ja que les cues per a entrar col·lapsaven els accessos (ja feia setmanes que s’havia penjat el cartell “sold out” al més pur estil dels grans esdeveniments). 

Una vegada tothom va estar assegut a la seua butaca, després de les salutacions pertinents entre totes les amistats presents a la sala, feren acte de presència els dos presentadors de la nit. Cal fer una grata menció a la seua tasca ja que saberen mantenir el ritme durant tot l’espectacle amb moments molt divertits de gran actualitat, com el pas dels sobres o les reivindicacions al més pur estil “manifa”. 
La nit començà amb força amb l’actuació dels esperadíssims Al Tall. Aquest va ser un dels seus darrers concerts i en l’ambient es podia notar l’emoció dels seus components i de gran part del públic a l’hora d’interpretar els himnes que ens deixaren per a la posteritat. Entre les cançons interpretades no faltaren “Lladres que entreu per Almansa” o el “Tio Canya”, però per damunt de totes m’agradaria destacar “Vergonya, cavallers, vergonya!”, del seu darrer disc del mateix nom, que interpretaren amb una taula com a base rítmica i una cançó inèdita a capella entre tots els components del grup que va produir l’emoció entre el públic. 

Seguidament i sense temps per assimilar l’actuació, va ser el torn de Joan Amèric. El cantautor de la Ribera Alta va fer patent els més de 30 anys damunt dels escenaris i va encisar tots els assistents amb la seua dolça veu a través de cançons profundes amb lletres precioses. Al final de la seua actuació, tota la sala va cantar “Parlant de sirenes” i, com el mateix cantautor va dir damunt de l’escenari, ens vam emocionar, i molt! 

Després d’aquesta actuació va ser el torn d’un dels grans de l’escena musical parida a la nostra terreta, Carles Dènia. El cantautor va estar molt ben acompanyat per un violí, una guitarra clàssica i tota mena d’instruments tradicionals valencians. Com apuntava el presentador abans de la seua actuació, Carles Dènia va demostrar a tots els presents el seu “duende” i ens va regalar interpretacions magistrals de cant valencià així com peces més properes al blues o el jazz del seu treball “El paradís de les paraules” (2011). 
Finalment, arribà el moment esperat per a tots els assistents. Maria del Mar Bonet feu acte de presència damunt de l’escenari i una gran ovació la va rebre: més de 5 minuts d’aplaudiments que demostraren l’entusiasme amb què el públic del País Valencià esperava tornar a escoltar la inconfusible veu que la caracteritza. Acompanyada d’un piano, la cantautora mallorquina va demostrar el seu nivell i la seua experiència adquirida amb anys i anys d’actuacions. Els assistents vam caure rendits davant la seua veu, és tot un plaer poder sentir-la mentre penses que estàs veient una de les veus més mítiques i importants de l’escena musical catalana. El punt més emotiu de la nit fou quan interpretà “La Balanguera”, cançó que el públic va cantar emocionant, fins i tot, la cantautora. 
Per acabar d’arrodonir la nit, vam poder gaudir d’actuacions conjuntes entre Carles Dènia i Maria del Mar Bonet, els Al Tall i Joan Amèric o Maria del Mar Bonet interpretant “La ploma de perdiu” amb Al Tall, una fusió mítica. Tot seguit, els cantants interpretaren conjuntament l’himne més representatiu de la lluita musical del País Valencià ,“El cant dels maulets”, posant punt i final a l’espectacle. 
Sens dubte, la de dijous fou una nit màgica i irrepetible que tots aquells que vam tindre la sort de poder gaudir guardàrem en la nostra memòria per poder contar-la als més menuts d’ací uns anys.
Joan Andreu Quiles, col·laborador de la revista digital Tres deu, conductor del programa Llengua Viva de Ràdio Universitat i director d’Anquiro Produccions.
Twitter: @Anquiro




, , , , , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.