Discos

‘La porta de l’Àngel’ de Saül Gómez Soler

Víctor Vanyó | 13 Juny 2013

En la creuada per descobrir autors i peces, ens trobem amb un veí de la vall blanca: l’ontinyentí Saül Gómez Soler i el seu poema simfònic “La Porta de l’Àngel. Abans de presentar-lo anunciem, si una mica de propaganda, que en les properes setmanes ens contestarà al qüestionari de Moment de Festa. 

Saül Gómez Soler va nàixer a Ontinyent el 1982, parlem doncs, d’un jove músic, compositor i director valencià. A l’actualitat és professor superior de música llicenciat en Percussió i Composició pel Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València on va obtindre la qualificació d’excel·lent. També és llicenciat en Direcció d’Orquestra pel Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, on va estudiar baix la tutela del prestigiosos directors com Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Jordi Mora i Manel Valdivieso. A més, ha estudiat direcció de banda al ISEB en Trento (Itàlia) amb Jean Coober, Felix Hauswith, Carlo Pirola i Franco Cesarini. Actualment és director de la Associació Artístic Musical d’Oliva i de l’Orquestra Simfònica ATRIVM, treball que compagina amb la docència com a professor d’orquestra en el cos de professors de música i arts escèniques de la Generalitat Valenciana. 

En el camp de la composició ha escrit diferents obres, tant per a banda com per a grups instrumentals. Ha escrit també música per a ballets, música de cambra i música per a companyies de dansa. Les seues obres han estat utilitzades per als espectacles de diferents grups de teatre. Al 2003 va rebre el premi Argelaga a la persona amb millor projecció; premi concedit pels periodistas de la Vall d’Albaida i en 2007 el premi Euterpe a la millor composició de música per a la festa amb l’obra Adalil. Al 2008 va guanyar el premi Joan Baptista Basset a l’aportació a la cultura concedit per ACPV. En 2009 va guanyar el premi de música de moros i cristians Francecs Cerdà de l’Olleria per l’obra Inarpa i el premi del públic al matex certamen. Recentment ha guanyat el primer premi i menció d’honor al concurs de composició Poble de Muro amb l’obra Lament, així com el primer premi i menció d’honor al certamen internacional de bandes de música d’Altea.
Com vegeu, un currículum extens i de qualitat, hauria de ser una peça clau en la societat cultural valenciana no? Però be, ja sabem com funcionen les coses en el nostre país. La peça que vos presentem d’ell és una peça simfònica, a anteriors edicions ja hem parlat d’ell al voltant de música festera. Hui vos deixem amb una obra dedicada al seu poble pels 150 anys de festes de Moros i Cristians. Però per què aquest nom i en què s’ha basat per escriure-la? Vos recomanem, doncs, que llegiu el que l’autor aporta per explicar la peça i la podreu gaudir de millor manera. Amb tots vosaltres, La Porta de l’Àngel de Saül Gómez.

La festa morocristiana d’Ontinyent arriba als cent i cinquanta anys de presència continuada als nostres carrers. El seu origen, com el de totes les festes d’aquest preciós génere, ve de dates més antigues. De quan els nostres pobles retien honors i béns als reis de la nissaga d’Aragó i conformaven, amb la seua Soldadesca, la defensa veïnal d’un país que es sentia lliure i gran i abocat a una mar mítica i perillosa. L’Àngel Custodi, patró d’Ontinyent, de totes les Viles Reials del Regne de València i del seu braç a les Corts, encara protegia l’esperit i les vides d’aquells veïns menestrals i burgesos i nobles que, en ser que la campana de Foc tocava a deshora i nerviosa, s’apressaven a prendre les armes de la Vila per acudir a defendre d’un perill proper aquell germà que ho necessitara.

TORRE DE L’ATXA. A la Torre major i tan alta, vora el call dels jueus, començaven els pregons del cada dia, però també s’hi guardaven les armes per si, en temps de maror, calia de nou eixir a defendre les costes, a atacar Castella si convenia… Sempre hi havia foc al capdamunt, i el senyal oriflamat del rei hi volejava. Tots els veïns preparats, sabedors de com lluitar amb la ballesta, amb la fona i amb aquelles pòlvores noves que havíem copiat d’aquells moros…
IEL·LAS de cultura tan ampla. I tants segles junts i no haver aprés a sentir-nos germans. Els valencians d’herència i creença musulmana, batejats sovint a la força quan ens venia el vent de la incomprensió i el rebuig, que bufava sovint i de tants llocs… Els havíem forçat a fugir, sospitosos com ens eren de tot allò dolent que ens amargava la vida, quan regàvem amb les seues sèquies i motes, vestíem els seus saragüells i ens regíem en tantes coses amb la seua saviesa… Iel·las buit, Benarrai només era, i Toledo apestat, i Alianda l’oblit, els seus noms del sabor de la terra…
PIRATES MORISCOS i de la seua saba, aquells, arrel d’ací desarrelada per nosaltres, acabaven per fer certa la sospita en no haver més remei per sobreviure, i atacaven a l’ordre d’Orà i del llunyà Istambul les que havien sigut terres seues. I ja tens els cristians acudint novament a defendre Safors i Marines del saqueig de pirates, de nou…
IUXTA ARAM TEMPLI s’aclamaven fidels els veïns de la Vila Reial a potències del cel que eren del seu favor i en el temps han estat, i han passat o es mantenen. Des de l’Àngel Custodi a Sant Miquel gloriós que s’està junt l’altar d’allí del Tossalet de l’Ontinyent que creix. I els vells Sants de la Pedra, i Pere de Verona i la Mare de Déu del Castell d’Agres, i els tants sants ermitans, i la Puríssima Concepció que vindrà, i el Crist de l’Agonia que hi serà ben present quan el moro enemic cride al Riff i caldrà que protegisca el xicon que se’ns va a la guerra, diuen que prop d’Annual, i…
IN FLAMMA IGNIS i la flama de foc de la volta del cel quan de nou la mirada de Déu es farà gonfanó per guiar els fidels en batalles reals, cada torna més lluny d’esperits militars i propers a l’anar guanyant pa a setmanades, dels batans creixents del temps de pau, i els molins de paper i farina. Ontinyent que es fa gran, maquinal i teixidor constant i que atreu gents d’arreu de l’horitzó i els fa fills, nova saba que arrela i que estima.
MARXA DE LA VILA. I de nou, si convé, eixirà exultant, per defendre el seu bé. S’agombola la gent per veure com parteix la milícia effectiva local entre clams i plorars…, i que tornen volem en victòria si es pot, però que tornen volem. I el Jurat en Cap al davant, que esdevé Capità, i a la vora el Justícia, banderer de la Senyera de la Vila que, de nou, torna a encapçalar Ontinyent cap avant, cap a la història i la seua desmemòria.
LA PORTA DE L’ÀNGEL. Perquè hem crescut i, en créixer, oblidem qui érem i, per tant, qui som. Però en créixer també som més els qui, en saber recordar, estimem i esperem. Noves portes obertes hi ha a la Vila, i allò vell es fa nou en voler retornar a l’origen i orgull per poder encarar els demà que de nou sospitem plens de fum. I cada any que provem a exercir la memòria, cada any, i ara en fa segle i mig, entre sega i verema, que som moros lluïts i cristians enfervorits i estimem per igual, sent iguals, casa nostra…
P.S L’explicació de l’obra ha estat escrita per Saül Gómez




, , , , , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.