Torna el napar-mex amb los Zopilotes Txirriaos

A inicis dels anys noranta a Pamplona va aparèixer, podríem dir que sense anticipar-ho ni esperar-ho, un grup que es deia Kojón Prieto y los Huajalotes. No tots els grups tenen la gràcia de posar una pedra per a construir un nou espai i ells ho van aconseguir al mesclar dos móns musicals no oposats però molt diferents, el punk-rock del rock radical basc dels vuitanta i la ranxera norteña mexicana, esdevenint el que ells mateixos van anomenar napar-mex. Van deixar tres discos per a la memòria que encara els escoltem a la penya en moments de nostàlgia musical. Kojón Prieto van plegar bàrtuls i va haver un buit de ranxera. Ja estava bé pensareu alguns, llàstima pensem altres. Quedaven els discs que encara s’escolten, de fet crec que formen part de la playlist perfecta per posar al cotxe a l’anada a San Fermin, ideal per mesclar-la amb el paisatge ben norteño de los Monegros i las Bardenas.

A pesar del temps que passava, la sensibilitat i l’orella per tolerar la ranxera allà estava, Pamplona sencera coneix la lletra sencera de la ranxera El rey i la poden calar a milers tots a una veu. D’aquella sembra un dia haver de vindre un fruit, Navarra necessitava uns hereus del napar-mex. Heus ací Los Zopilotes Txirriaos i ací teniu un delirant article de wikipedia que explica la seua història on podem trobar escrit “kakofonías”!

Este mes de juny Los Zopilotes han publicat el seu segon llarga durada, La Salutxita, que es pot descarregar directament des de la seua pàgina web a condició de fer-los un “m’agrada”. Coses modernes. Malgrat este estiu que sembla que ni està ni se l’espera, malgrat un context que no convida a la festa infinita, l’escolta de la Salutxita provoca somriure, uns minutets de felicitat i de deixar els maldecaps per al final de la cançó. Musicalment el que escoltem és pur napar-mex, és a dir, ranxera a Los Tigres del Norte canviant l’acordió per una trikitixa (acordió diatònic) en el que segurament és la columna vertebral i el fet diferencial de l’estil adaptat a Navarra. A “Nakbak darrari” fins i tot hi trobem un txistu i una txalaparta! En general ens trobem amb uns vents i uns ritmes més accelerats que en una ranxera clàssica, 14 ranxeres pensades per fer ballar les festes populars de País Basc i Navarra, en frontons, glorietes i casals populars. De què parla una ranxera de napar-mex? Sobretot de festa i dones, amb dosis d’humor marca Kojón Prieto. I un poquet de revolució de tant en tant. Entre les cançons amb text a retindre, hi destaca el “Corrido a Lucio Urtubia”, que relata la història d’un anarquista navarrès exiliat a París. Si el nord de Mèxic és un vast territori partit per una frontera que dóna per a moltes històries d’anades i vingudes (des dels narco corridos fins a un parell de cançons en el darrer disc de Julieta Venegas), Navarra també està partida per una frontera física – els Pirineus- i administrativa que també ha donat per a unes quantes cançons, començant per Sarri Sarri dels Kortatu. La història de contraban i de maquis de Lucio és perfecta per explicar-la en el format d’un corrido, recordant un disc que tenia Chavela Vargas en la que la chamana cantava corridos d’uns quants herois de la revolució mexicana. Ben trobat i ben fet Zopilotes!

Si en quinze dies esteu vestits de blanc, faixa i mocador roig al coll, baixeu-vos La Salutxita. I si no aneu a la vella Iruña guardeu-vos uns megues per a tindre a Los Zopilotes a la llista de reproducció de la penya o colla per a este estiu.