Música

Seguirem a la Barricada

Daniel Monfort | 18 octubre 2013

Els manllevo el títol de la cançó als Obrint Pas però volia parlar d’uns altres que pleguen. El company Hèctor ha fet un repàs de parades llargues, curtes i cruels dels de casa. Jo volia dir quatre coses d’uns de fora que eren ja de casa. Són navarresos i han estat el rock’n’roll de les nostres vides. Barricada.

Seguirem alçant les mans fent pistoletes quan les orquestres, més enllà de les sis del matí, faran una concessió i tocaran el “No hay tregua”. “Te preguntarás, qué coño hago aquí?” quan penses en la lletra de tal cançó i que no t’hagen detingut a l’entrada del parador una parella vestits de verd. Seguirem escoltant durant anys “Veo todo en blanco y negro” i allargarem el OhOh fins l’afonia. “Balas blancas contra la oveja negra” tancarà el cercle de les cançons hiper conegudes dels del barri de la Txantrea i d’esta manera apreciarem encara més el gest de les orquestres que gosen eixir-se’n d’estes tres i sorprendre’ns amb “Bahia de Pasaia” o “Okupación”.

Amb alguns amics seria capaç de parlar només mitjançant frases de Barricada i seria el castellà més fi que mai he xerrat. “El sol no calienta igual todas las cabezas. Sinó que le pregunten a quién está bajo nuestro pie.” Amb el temps apreciarem encara més alguns dels seus darrers discs que massa vegades hauran restat amagades darrere els himnes dels seus primers àlbums. Al cap em ve el directe en acústic al teatre Gayarre de Pamplona, titulat “Suspiros”, on treien pols a algunes cançons, amb uns arranjaments blues d’excepció i uns cors femenins colpidors per als que tenim la pell sensible. El directe elèctric que acompanyava a “Suspiros” també és recomanable, “Latidos”, amb un inici que situa la xaranga al lloc d’honor de la música festiva popular on es mereix. I també el disc “La tierra está sorda”, òpera prima sobre la guerra civil, projecte en el qual el Drogas s’hi havia implicat a fons. Disc per escoltar-lo i llegir-lo atentament, ara més que mai.

Barricada han plegat. El Drogas feia més d’un un any que havia marxat, no tenia sentit continuar si ja no podíem tindre les lletres que només ell podia fer. A vegades una retirada a temps és una victòria. Seguirem escoltant-vos, tenim pasión por el ruido.





, , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.