Tot per l’aire (l’evolució personal i de la música electrònica)
Des de que vam encetar mig en broma el projecte d’Escala i Corda he pogut escoltar molta música. Encara recorde el meu estiu a Londres on el company Aiko es moria per anar a festes on es punxava Dubstep, en garitos a barris que jo diria que eren un poc perillosos encara que ell ho negue. Odiava el Dubstep, quina classe de sorolls havien inventat allà? I perquè ho ballaven el doble de ràpid com si estagueren a un concert de Rock? Em vaig quedar sols amb algunes cançons de Rusko i ‘dubsteppa‘ del retorçut Funtcase.
Però després arribaren las cantaditas d’Ellie Goulding, Katy B o La Roux, Magnetic Man, Flux Pavilion, Doctor P, Noisia i de sobte S.K.R.I.L.L.E.X, l’explosió. Ja estàvem dins, i amb Escala i Corda deixaven de sonar els Pendulum‘s o The Prodigy‘s o Chase & Status típics combinats per deixar pas al Glitch Hop, Drumstep o Electro House. No faltaren a les nostres sessions noms com Knife Party, Subscape, Zedd, Zomboy, Sksism, Eptic i un llarg etcètera.
No acabava l’any i incorporarem Major Lazer, un dels grans exponents i amb ell Moombathon i els ritmes d’amèrica llatina mesclats pel gran mestre de cerimònies Diplo, el Trap de Dillon Francis, GTA, ETC! ETC!, Baauer i el seu “Harlem Shake“, el nou projecte d’Skrillex i Boys Noize, Dog Blood. I alerta. Al creuar el carrer uns xicons de Surrey (UK) a.k.a. Disclosure ho peten, i ressuciten el House. John Talabot. El retorn de Moderat. I els ditxosos show dj’s, i els que desempolven ritmes Hardcore (bakalao) amb reggae, o no, com Feral is Kinky, The Partysquad…
I a casa? La Musique d’Ordinateur, Orxata Sound System, Soniye Muzick, Soak, Plan B, Kostrok, Aspencat, Brozak, Ainz Adams, Rubik Dude, Atupa i una llista interminable. Tot per l’aire!
