Deu Txakartegi (We Are Standard): “Cal perdre la por al passat”

was2012

“En la composició també ens hem fixat en grups africans dels setanta, bandes que començaren a gravar amb sintetitzadors o música més funk com la de William Onyeabor”

La versatilitat de la banda basca We Are Standard arriba demà divendres a València. El grup tocarà al XIV aniversari de la Wah Wah, sala en la que s’estrenaren en terres valencianes per primera vegada. Aquest concert serà un dels últims que oferiran tancant la gira del seu últim disc Day (2013), produït per Eric Broucek (LCD Soundsystem o Hercules & Love Affair). Recentment han editat un disc versionant a The Clash anomenat We Are Standard plays The Clash, actuen de tant en tant com a DJs i tenen temes amb Alex Ferrer i Oreka TX com “Something bigger”.

Actualment la banda es troba composant noves cançons per al que serà el seu proper disc, una continuació de Day. Per això, hem volgut aprofitar i parlar amb Deu Txakartegi, la veu de WAS. “Per ara els temes que estem fent són un poc més electrònics i tenen menys guitarres. Utilitzarem més sintetitzadors i equalitzadors però encara no podem dir molt més”, afirma el cantant. Les influències per a aquest nou disc oscil·laran entre el house i l’old school dels huitanta. “També ens hem fixat en grups africans dels setanta, bandes que començaren a gravar amb sintetitzadors o música més funk com la de William Onyeabor”, declara el basc. A més, en aquest nou projecte les bateries cobraran més presència.

              

És necessari que les bandes plasmen en tributs la seua mirada restrospectiva cap a la música d’altres dècades? WAS afirmen que el seu cas està més relacionat amb el fet de distanciar-se de les etiquetes que els perseguien. Txakartegi no esta ben segur de vore com a positiu un fenòmen com el dels tributs. “Crec que és important que la gent conega la història del rock per a no repertir algunes coses que ja s’han fet. En el nostre cas, fou una cosa puntual. Gravàrem un concert homenatge per a nosaltres i els nostres néts. Al nostre manager li va agradar per editar-lo i després en algunes ciutats com en Barcelona o en Madrid ens van plantejar fer el concert tribut. Però realment crec que cada banda ha de presentar les seus pròpies propostes, evidentment sempre coneguent la història de la música”, declara el cantant. En aquest sentit l’avenç i l’evolució és “impepinable” i això és “important”. Txakartegi planteja una ruptura amb allò antic. “Cal perdre la por al passat”, diu.

Seguint aquesta ètica de ruptura, WAS van guanyar amb el seu segon àlbum homònim un MTV Awards com a millor grup espanyol i en 2010 editaren un treball de remescles amb artistes com John Talabot. La banda basca ha recorregut amb els seus discos tota Espanya i gran part d’Europa, i un dels trets més diferenciadors és el públic. “A València notem un públic molt més animat. Per exemple, en Bilbao la gent és més reservada, crec que els costa més treball mostrar la seua efusivitat. Cada públic té les seues coses bones però. Els valencians són molt ‘bailongos’ i molt agraïts. Dóna gust baixar al mediterrani”, argumenta el vocalista. Xerrant sobre el públic valencià hem acabat parlant del nostre panorama polític. “La situació des d’allà dalt (País Basc) es veu ridícula. No entenem com els dirigents polítics no són condemnats malgrat tot el que està passant. Tampoc entenem com hi ha col·legis sense calefacció, un aeroport sense avions, una alcaldessa imputada per mil històries… És asombròs”, destaca. Però, quan “més penúria, més ganes de festa”. Així que, Txakartegi ens convida a tots els “apenats” per la situació política valenciana (i als que no també) a assistir a la sala Wah Wah el divendres i celebrar que ja “els queda poc”.

We Are Standard estaran actuant a la sala Wah Wah demà divendres 7 de novembre a les 22.30h

Entrades

Participa Participa

Bossa “Jo per tu, tu per mi”
Bossa estil tote bag d'edició limitada "Jo per tu, tu per mi" posada a la venda per finançar els III Premis Tresdeu a joves creadors/es valencianes. D...
Preu 4.80 €
Fanzín Foguera
Foguera és una proposta en paper que aborda en les seues 68 pàgines reflexions entorn a quatre temàtiques: Internet, cultura, precarietat i noves ideo...
Preu 7 €