Entrevistes

The Gramophone Allstars presenten “Jazzmaica” al Festivern

Mar Vidal | 15 Desembre 2014

The Gramophone Allstars

Jazzmaica és el quart disc de The Gramophone Allstars, el grup de Barcelona que es dedica a fusionar la música jamaicana amb el jazz, soul, funk i altres tipus de música negra. Aquest nou treball busca el punt de trobada entre el que va passar a Jamaica i EUA durant els anys 60, fent versions de música afroamericana a través dels ritmes jamaicans.

Després d’aquesta descripció tan suggestiva, em pose en contacte amb el grup a pocs dies de la seua arribada a València per conèixer-los millor i convidar-vos a tots a les seues actuacions. Parle amb Genís Bou, capità en càrrec d’aquesta gran tripulació. I és que els Gramophone han doblat quasi el nombre de músics per crear Jazzmaica. Un canvi, que segons ell mateix, ha estat fantàstic i ha fet que allò que semblava “més rutinari” per a un grup que ja portava moltes hores de vol, tornara a ser divertit.
10644320_887327587974480_7338360834739656120_o“Crec que una de les coses que vaig fer més bé quan donava forma al projecte va ser decidir que el més important era el col•lectiu humà. Podria haver trucat a músics més bons i possiblement haurien acceptat l’oferta, però els que estem ara som una família i això ens dóna molta vida. És increïble l’energia i compenetració que viu la banda ara mateix… espero que duri molt!”

En Genís es presenta com l’alma mater, responsable i ideòleg d’aquest projecte que a mi em sembla tan difícil de portar. És per això que m’interesse pel procés de creació. Em conta que, la idea d’organitzar una big band de música jamaicana havia sigut una idea que tenia en el cap des de feia anys i que volia dur a terme en algun moment. Però encara que la part musical i logística recau en ell, Jazzmaica forma part de tots els que hi participen.

“M’agrada molt treballar en grup i sempre penso que és una de les coses boniques que té lamúsica i que no tenen, per exemple, la pintura. I seguint amb la metàfora, a mi m’agrada dir que jo proposo una idea i el quadre el pintem entre tots. M’agrada molt escoltar als altres músics i deixar-los espai per poder-se fer prou els meus arranjaments i el mateix amb les decisions de grup. M’agrada parlar-ho tot amb la gent i decidir les coses entre tots i sentir que els que estan al projecte s’hi senten respectats i amb drets d’opinar. A vegades desgasta molt perquè cal estar pendent de mil coses, musicals i no musicals, però quan ens posem a tocar tots quinze noto que tot ha valgut la pena.”

10271230_652631261499622_4012928858623181620_oAixí doncs, supose que la responsabilitat d’encapçalar un projecte tan ambiciós, ha sigut vertiginosa en determinades situacions… “Vertigen n’he sentit en molts moments. He tingut la sensació d’haver-me posat on no em tocava, de voler dur a terme alguna cosa que era massa ambiciosa per les meves possibilitats. Per això l’únic tema propi meu del disc està dedicat a en Pau, Lluc i l’Aleix, que són tres membres de la banda que sempre m’han donat molt suport i ànims quan jo flaquejava.”

I parlant de pors, vull saber també si no ha temut en cap moment que el disc quedés destinat només als circuits de jazz, cosa que pense que és important per a aquests gèneres. “Als Gramophone Allstars sempre se’ns havia qualificat de grup massa “tranquil”, “sofisticat” o “jazzero” pels amants de la música jamaicana, i un dels reptes d’aquest disc era trencar amb aquesta fama. Pel que estem veient el disc ha agradat molt tant als amants del gènere com als del jazz, cosa que és molt bona notícia.”

Fa només unes setmanes que els catalans han estrenat també un documental que plasma tot el que ha representat pel grup fer aquest disc. Des dels primers assajos a la gravació a l’estudi fins a les impressions d’alguns membres del projecte. “Per a nosaltres és bestial poder tenir aquest tipus de document, més enllà de lo bé que ha quedat la peça en sí. Ara l’acabem d’estrenar i s’ha finançat a través d’un projecte de micromecenatge, cosa que també ens ha fet molt contents pel fet de rebre el suport de tanta gent.”

Amb el disc al carrer, el documental, i a alguns dels millors músics de jazz del país dalt de l’escenari sembla que les expectatives de futur són molt bones per als Gramophone. Però, l’objectiu més pròxim del grup és fer rodar el disc a quants més llocs millor i intentar eixir de Catalunya. Així és que estan vivint tota aquesta experiència molt intensament. “Cada concert és com una mena de part, baixem de l’escenari en estat de xoc gairebé, gràcies a que s’ha creat aquesta energia bestial a nivell intern.”

I amb aquesta il·lusió, The Gramophone Allstar Big Band aterra a València – per primera vegada – en dos cites a finals d’any. Per acabar, li pregunte a Genís, com preparen aquests concerts i de pas, ens conviden a tots a anar-hi. “Poder tocar al Festivern és tot un luxe, perquè és un marc immillorable. I l’endemà tocarem a València ciutat, que sempre ha estat un dels centres neuràlgics del reggae a la península, o sigui que també és una cita important i una incògnita saber com respondrà la gent.” “El disc pot sonar, però veure els quinze músics a l’escenari deixant-s’hi la pell impacta molt. Així que és una ocasió fenomenal per ballar una bona estona amb el nostre còctel de música jamaica i música negra.”

The Gramophone Allstars estaran el dia 29 de Desembre al Festivern – auditori de Tavernes de la Valldigna – . I el dia 30 a la sala 16 Toneladas (València). També podeu escoltar el disc a Youtube i Spotify.

Dedicat a P. i a tots els que me’l cuideu per allà dalt. Us esperem en la terreta!





, , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.