Música

La mescla: primera part

Eugeni Aguilar | 28 gener 2015

El procés de mescla. Potser, el procés més important de tots dins de la producció, ja que serà el que marcarà la diferència entre cançons apagades i pobres d’aquelles brillants, dinàmiques i delicioses.

Comencem definint què és el procés de mescla: si poguera definir en una sola paraula el procés, aquesta seria ‘prioritzar’. Triar per tant quins elements sonaran més forts que altres; quins elements més prop que altres; quins elements més estéreo que altres; quins elements brillaran més en les freqüències altes i quins altres en les més greus; triarem si donem més sentit i força a les vocals o pel contrari a la percussió; quines partes sonaran més dinàmiques amb més espai entre els elements i quines voldrem que estiguen més apilotonades. Al cap i a la fi, és la combinació de tots els elements separats que hem creat en la nostra cançó i és la forma en què interactuen junts el que realment li dóna a la cançó el seu caràcter únic.

 bateria-logic 

La primera escoltada abans de mesclar

Ens situem en el punt en què escoltem la nostra cançó després d’estructurar-la i haver produït tots els elements que trobem necessaris. Peguem una primera passada i trobem que no té l’impacte que desitgem. O potser, simplement sona una mica avorrida i plana en comparació amb altres cançons que admirem, no hi ha profunditat i detall i els elements principals del gènere, no els hi trobem enlloc. A vegades podem arreglar això amb només ajustar un parell de parts de la remescla en brut, que hem creat a l’arranjament, altres vegades hem de començar totalment de nou amb un nou llenç si es vol.

 

Preparació a l’hora de començar la mescla

Per on començar pot dependre completament de quin tipus de cançó es tracte. Però en aquest cas concret, anem a fer front a una manera de mesclar que ens pot valdre de bon punt de començament, amb independència del tipus de cançó. Però pot ser important començar per reconéixer quines parts de la pista són el focus, el que és més important. En una melodia pop això és en gran part la vocal, en una melodia de ball és la puntada i línia de baix, en una cançó ambient podrien ser les textures o els pads. Així que prenem un segon per pensar, i reconeguem els elements centrals del tipus de cançó que estem produint (si tornem a l’exemple del dusbtep, potser seria adient dir que els elements que ho porten tot són el bombo la caixa extrema i per suposat la línia de baix vibrant i bombollejant).

El següent pas en la preparació de la mescla, serà el fet de tindre dues coses presents del nivell de decibels de la pista màster del tema: mai moure’ns dels 0db i per un altre costat deixar un cert marge per al màstering, d’uns -6db a -3db respecte al màxim que pot arribar a d’eixos 0db que hem anomenat. Amb aquest espai sonor buit deixarem un bon marge per a la fase de masterització en la qual podrem comprimir i expandir el so fins a pegar en els 0db.

faders-control 

Nivell d’escoltada dels monitors o auricular

És important mantenir el volum dels monitors bastant tranquil mentre es fa una mescla, per un parell de raons. En primer lloc, quan les coses són més fortes, sempre sonen més emocionants. Aquest és un aspecte fonamental de la manera en què funcionen les nostres oïdes, la forma en què escoltem diferents freqüències en relació amb altres depén del volum en què les percebem. El simple resultat d’això és que mentre les coses poden sonar molt bé en volums més forts, tendeixen a sonar molt planes i avorrides a volums més tranquils. No obstant això, m’he adonat que el contrari no és cert. Si vosté pot fer una cançó d’un gran so a volums més baixos, només sonarà molt millor quan aparega.

En segon lloc, les orelles comencen a fatigar-se quan es veuen obligades a escoltar música a alt volum durant llargs períodes de temps, cosa que coneguem com la fatiga de l’oïda. Després d’un temps es comença a perdre la capacitat de prendre decisions encertades d’acord amb el que escoltes. Esforçar-se més o forçar-se a centrar-se més no ajudarà a què les nostres orelles no poden transmetre la informació adequada al cervell. L’única forma d’evitar aquest procés destructiu és prendre un llarg descans de la mescla (estem parlant d’hores aquí, no minuts). Així que cal mantenir el volum baix de la mescla, durant la major part de la sessió.

 

percepcio-auditiva 

Elements Bàsics

Quan parlem de música electrònica podem dir que l’element més important és, sense cap mena de dubte, el bombo i, juntament, la caixa, línia de baix i sintetitzador solista i/o vocal. Probablement els tres primers són on la majoria de la gent comença a fer qualsevol tipus de melodia amb un ritme fort, de manera que el mateix procés podria aplicar-se a altres gèneres i formes de la música també.

El propòsit d’iniciar amb aquests elements el procés de la mescla és doble. En primer lloc, és probable que es tracte del nucli de la cançó, i per tant, el que més impactarà al públic. Són els principals elements de la cançó, al voltant dels quals es construirà la resta. En segon lloc, hi ha un aspecte pràctic d’enginyeria de so, que ens diuen que aquestes seran probablement les parts més altes i amb més força de la cançó.

 

kick-logic-pro

Primers passos: exportació de pistes agrupades i volum de pistes

Un primer pas molt recomanable, tant per alliberar de recursos a la nostra computadora, com també per facilitar centrar-nos en menys elements, és el fet d’exportar prèviament a àudio totes les pistes agrupades per importar-les a una nova sessió i fugir de la temptació infinita, d’anar retocant efectes i altres.Una bona manera de classificar les pistes per exportar-les seria la següent:

Bombo, caixes i palmades, plats i altres elements percussius, efectes sonors, baix, sintetitzadors solistes, sintetitzadors acompanyaments, vocals i altres per a aquelles pistes que tinguen “caramelets” dels que entretenen a l’oient.

Partint d’aquestes pistes, crearem una nova sessió al nostre programa i marcarem amb colors i ja estarem preparats per a començar la mescla.

Ara caldrà fer el segon pas. Anem a començar pel silenciament o tirar avall els faders de canal per a cada part de la cançó i començarem a pujar progressivament per ordre els nivells de volum, equalització i reacció en cadena de certs elements en el següent ordre, prioritzant els elements més importants:

Bombo i baix

Caixa

L’element solista (vocal o sintetitzador)

Percussió

Sintetitzadors “pads”, acords, vocals de farcit

Efectes sonors, bucles de farcit, caramelets auditius

 

exportar-colors





, , , , , , , , , , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.