David Payà (Pellikana): «Vam estar a punt de dissoldre el grup»
Des del poble d’Enric Valor, Castalla, el grup Pellikana ha publicat el tercer disc d’estudi, Moltes Llums (Mésdemil, 2016). Tot i que ara prometen amb el nou treball, la continuïtat del grup va arribar a penjar d’un fil. Els integrants no viuen d’ell i la dedicació no era plena. Però la seua raó de ser és la música i, en lloc de tallar el fil de la corda, van decidir nyugar-la ben fort i editar un nou disc. Han escollit ‘No estàs sol’ com a tema d’avançament amb un videoclip creat i dirigit per Amador Pérez Rico. David Payà, veu, guitarra i violí del grup, assegura que han estat quasi tres anys amb el treball de composició i producció de les noves cançons. Ara, però, amb Moltes Llums, Pellikana continuaran rodant la cinta magnètica del seu cassette i presentaran el disc el 2 d’abril, a Castalla.
Cèlia Cerezo: Este tercer i darrer disc d’estudi, què continua i de què es diferencia dels anteriors que heu publicat?
David Payà: Hem fet cançons més redones i hem intentat saber què busca la cançó. En alguns casos crec que ho hem aconseguit, en altres, tal volta no. Però estem molt contents perquè vam deixar un poc de banda el ”tot val” per passar a saber què volem dir concretament en cada cançó a nivell musical.
CC: Flora, veu femenina de Pellikana, va deixar de formar part del grup fins fa ben poc. Per què?
DP: No vivim de la música ni del grup. Tenim carreres professionals paral·leles i costa compaginar-ho tot. Per circumstàncies laborals, ara es troba a Catalunya i és impossible compaginar el grup amb la distància geogràfica i la feina. Tot i que Flora sí que volia continuar, finalment va decidir deixar d’estar-hi perquè no volia que el grup en depenguera d’ella per poder fer concerts.
CC: També heu passat de ser 10 integrants a 7.
DP: Sí, vam passar una etapa un poc dura perquè molta gent havia de marxar. No sabíem què fer, si seguir o no, tot i que feia temps que ja treballàvem amb les cançons. Al final vam decidir armar-nos de valor, donar-ho tot en este disc i anar a per totes.
CC: I també repetiu amb el segell discogràfic Mésdemil.
DP: Sí perquè estem molt contents amb ells, ens tracten molt bé i tot són facilitats. Ens sentim en família quan fem els discos amb Mésdemil.
CC: El nou disc, el qual compta amb les col·laboracions d’Els Catarres (‘Pintar la vida’), Mire Vives (‘Al poble de les rondalles’) i Dakidarría (‘Ella’), i temes com ‘No estàs sol’, ajudarà a fer-vos conèixer més, no?
DP: Almenys ho esperem (riu), però això mai es sap. Fem les cançons amb tota l’estima del món i amb ganes que la gent les escolte i gaudir-ho amb tots. De moment, les crítiques són bones i veiem que la gent està entusiasmà, com es diu ací. Ens paren pel carrer per donar-nos l’enhorabona. La intenció és poder tocar en el major nombre de concerts possible i que, així, aconseguir que ens coneguen més. Tenim coses a dir i volem que ens escolten.
CC: A Moltes Llums (Mésdemil, 2016) presenteu la música amb una connotació molt lluminosa i engrescadora, com una cosa essencial per a nosaltres. Per a tu i els teus companys, com dieu a la cançó ‘No està sol’, és la música la vostra esperança?
DP: Sí, per damunt de tot, som músics. Vam tenir èpoques en què no sabíem si continuar amb el grup o dissoldre’l. Finalment ens vam haver de buscar a nosaltres mateixos i arribar a la conclusió que som músics i gaudim de la vida i de la música. Això és el més pur que som i allò que podem oferir al món. Intentem trobar l’alegria i el positivisme a través de la música. Quan anem al local d’assaig, se’ns obliden les preocupacions i només estan les cançons. Eixe sentiment també el volem traslladar al públic perquè s’oblide de les seues cabòries. Vam escollir ‘No estàs sol’ com a tema d’avançament del disc perquè era la millor manera de transmetre eixe missatge. Són temps difícils i la música és la via d’escapament.
CC: Qui més ho pot dir que no pas tu? Eres veu i violí, no només de Pellikana, sinó que també d’El Diluvi.
DP: Cert. És estressant però, alhora, gratificant. I més quan ens adonem que, per celebrar el dia de la pau, a més d’un col·legi ballen el tema d’El Diluvi, ‘Alegria’. A Andreu, el baixista d’El Diluvi, li ho van dir i, deprés, ens va avisar a la resta emocionat i plorant (riu). És increïble.
CC: En el tema ‘Al poble de les rondalles’ vos referiu al vostre poble d’origen, Castalla.
DP: Eixa cançó la va escriure Mireia, la teclista de Pellikana. És una cançó que explica la situació de comiat entre les persones. Explica el dolor que es sent quan algú marxa i no vols que ho faça, sobretot hui dia que la gent ho fa de manera forçada per poder treballar. Eixa història la contem des d’un punt de vista local, Castalla. La lletra és molt visual i permet imaginar que, en eixa cançó, qualsevol poble de qualsevol racó del món pot ser Castalla. Mireia va escriure la lletra en femení i buscàvem veus de dona com la de Mire Vives ( ex Rapsodes). Quan li ho vam proposar, estusiasmada, ho va acceptar.
CC: I també col·laboreu amb Els Catarres i Dakidarría.
DP: Amb ells dos vam tenir com un colp de sort. Nosaltres estem dins de l’organització del Castalla Rock i vam coincidir amb ells, que van tocar al festival. Quan Els Catarres van comentar que també gravaven el nou disc amb el nostre productor, David Rosell, de seguida, en escoltar el projecte, es van interessar. En setembre, Pellikana vam anar a fer un concert a Galícia i vam conèixer alguns dels memres de Dakidarría, i així sorgí. Pel que fa al productor del disc, David Rosell, és un excel·lent músic i m’agrada molt la imprempta que deixa en cadascuna de les cançons. Però també m’ha agradat escoltar la seua veueta a ‘Moltes Llums’.
CC: Teniu dates tancades ja per a la primavera?
DP: De moment ja tenim uns quants concerts tancats per presentar el disc, el 2 d’abril farem el concert de presentació al nostre poble, a Castalla. A tots els grups a qui hem proposat d’acompanyar-nos en eixe concert ens han dit que sí, ens fa molta il·lusió. Toquem el 19 de març per al dia de la cremà de les Falles, a València. El 2 de març, en les festes de la Magdalena, a Castelló. També actuarem a les paelles de la Universitat de València i a les de la Universitat d’Alacant. De cara a l’estiu també tenim algunes dates tancades per a festivals, però no ho podem dir encara. Ens toca xafar-nos la llengua (riu).
