Discos

Nous discs de Lilit i Dionís, Ona Nua i Oques Grasses

Mario Sancho | 11 Juliol 2016

DANI MONFORT | En aquest post ens dediquem a escoltar els nous treballs de Lilit i Dionís, Ona Nua i Oques Grasses. Els analitzem en el format de xicoteta ressenya. Podeu fer els vostres comentaris al final de l’article!

El grup que advoca per tornar al poble

Lilit i Dionís El temps dels poblesLilit i Dionís tornen amb El temps dels pobles (Mésdemil 2016), un treball replet de referències mítiques que deu viure prop de la Vall de Laguar. Folk a la cèltica, a la balcànica i a la sud-americana, ska del terreno, algun tumbao salser i rock de proximitat, sense majors pretensions que la de tocar de peus a terra. Un dels nostres grups més hippies, sense cap ànim pejoratiu en l’adjectiu.

El Temps dels Pobles – Lilit i Dionís (Mésdemil)

 

El pop hivernal de les comarques càlides

Ona Nua - gat l'homeOna Nua, l’alter ego del músic alzireny Josep Pérez, presenta el disc Un gat i l’home al seu costat (Mésdemil, 2016). Un treball de factura pop-folk, que dins de l’escena valenciana l’associaríem immediatament al que fa Òscar Briz, no debades han treballat junts. Ell mateix cita com referents cantautors de l’escena folk nordamericana actual com Vetiver o Midlake. Destaca “Alzira“, que segurament aborronarà als seus conciutadans i “Ema“, més alegre, per ser la cançó més ràdio fòrmula del disc, però ens falta la ràdio. Àlbum per escoltar-se vora el foc fet des d’una de les ciutats valencianes més càlides!

Un gat i l’home al seu costat – Ona Nua (Mésdemil)

 

La batalla de flors d’Oques Grasses

oques-grasses-you-poni-portadaEls catalans Oques Grasses van publicar a finals d’abril You Poni (Beverly Hills records 2016), el tercer disc d’un grup a l’alça. El seu reggae tan personal i propi, tant florit d’altres tonalitats, faria moure la columna vertebral fins i tot al més reticent dels ritmes sincopats jamaicans. Es mouen molt còmodes entre el reggae, el jazz i el pop, amb un domini tècnic aclaparador, i al mateix temps ens parlen de la vida, cuidant les lletres, on també són un rara avis dins l’escena. Tot un monstre musical, com si The Police hagueren aterrat a la Plana de Vic i s’hagueren embriagat de ratafia fent una picadeta de fuet. Un disc, una bomba de pètals, un somriure i un ball.

You Poni – Oques Grasses (Beverly Hills Records)





, , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.