Música

Nou videoclip i autoentrevista dels Arthur Caravan

Redacció | 12 Setembre 2016

Ahir a les 11 de la nit de l’11 de setembre llançaven els Arthur Caravan el seu nou videoclip avançament. Un vídeo que mostra imatges d’un antic i fantasmagòric Benimaclet amb la dèria psicodèlica d’un rostre que resultarà familiar als seguidors del conjunt. Unes imatges que formaven part d’un curt amateur gravat a Gener de 2002 i que mai es va arribar a consumar.

Pel que fa a la cançó els mateixos Arthur Caravan parlen, una vegada més, des del seu Facebook a mode d’autoentrevista:

P: A les vostres cançons sempre hi ha una forta presència de referències al pas del temps, el present, el futur… Què significa el temps per a vosaltres?

El temps no existeix més que en la ment del subjecte, no sabem en què consisteix el temps -com a cosa en sí- fora de la nostra experiència. Ignorem quin són els fets futurs o si han altres passats. Només tenim un “ara” i fins i tot aquesta noció és difusa perquè es construeix a partir de impressions que no deixen de morir a cada instant. A més a més, també hi ha un matís purament biològic en la qüestió del temps; no és el mateix temps el que experimenta un jove de divuit anys que el d’un adult de trenta-sis. En part confonem el temps amb l’envelliment i d’això, en part, també parla aquest disc

P: Llavors, a partir d’aquesta noció de temps, que és el més enllà?

Estrictament qualsevol cosa que no siga aquí i ara es troba més enllà i això ho inclou tot: passat, futur, tu, jo i aquella aranya que observa des de lluny. La simple possibilitat d’experimentar altra consciència -humana, divina o mineral- que no siga la pròpia, és un més enllà, i això obre la porta a tot tipus de transcendència. Per altra banda qualsevol tipus d’alteritat -real o imaginada- forma part de tu en tant que imaginació i és prova ineludible de que sempre convius amb alguna cosa més..

P: Supose que voldreu tornar a citar alguns versos per qüestions d’eloqüència, perquè aquesta pseudofilosofia de les onze i onze de la nit no resulta gaire convincent:

“To see a World in a Grain of Sand/ And a Heaven in a Wild Flower,/ Hold Infinity in the palm of your hand / And Eternity in an hour” (William Blake).

Ja estem contant els dies per escoltar “Major propoòsit“!





, , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.