Cinema i Televisió

Els documentals valencians sense RTVV

Cèlia Cerezo | 19 Octubre 2016

botifarra

Tenir la televisió pública tancada no és sinònim de mancança absoluta de documentals. No obstant, que una corporació com RTVV, principal contractadora de productes audiovisuals, estiga tancada o polititzada és un factor important perquè no es facen els suficients. A data de hui, l’única forma d’assabentar-se de les novetats en documentals valencians pot ser internet, les xarxes socials i, en certa manera, les televisions i ràdios locals. Amb tot, les empreses públiques que ha arribat a produir uns pocs documentals d’interés per als valencians han estat les televisions TVE i, en major mesura, TV3.

El professor de comunicació de la Universitat de València, Nel·lo Pellisser, assegura en un estudi que RTVV era la peça clau dinamitzadora del sector audiovisual i que tancar-la ha estat un retorn a l’època preindustrial dels anys 70. Pellisser cita l’esfereïdora xifra que dóna el president de l’associació de Productors Audiovisuals Valencians, Ximo Pérez: tancar RTVV ha suposat “la liquidació del 95% del teixit audiovisual valencià”, això significa que l’empresa pública arribà a nodrir el 90% dels comptes de resultats de les empreses del sector. Malgrat el dolent estat de l’audiovisual valencià, s’han pogut trobar exemples de produccions, amb i sense ajuda d’RTVV, que expliquen la realitat del País.

El boom immobiliari ha deixat víctimes al seu pas. I no és només els aturats i aturades, sinó els  propietaris de cases i terrenys a qui se’ls ha expropiat en nom del “progrés”. Els darrers anys, La Punta (València) ha estat un terreny d’horta en peu de guerra: veïns contra màquines enderrocadores. Veïns i veïnes, la majoria de la tercera edat, no coneixien altra cosa que la vida en l’horta. Tots ells es veren obligats a canviar la terra per l’asfalt i un pis més xicotet. Els documentals Indígenes i A tornallom tracten d’explicar les històries de les víctimes de l’especulació de La Punta.

  • Indígenes (Direcció: Josep Pitarch Garrido i guió: Sergi Pitarch Garrido)

  • A tornallom (Direcció: Enric Peris & videohackers)

  • La puerta azul

El documental, produït per Diodo Media i dirigit per Alícia Medina, tracta de destapar la realitat del Centre d’Internament d’Estrangers de Sapadors (Zapadores) de València. El documental reuneix el govern, els activistes pel tancament dels CIE, jutges, policies i els partits polítics que crearen els centres. La puerta azul compta també amb els testimonis dels migrants que denuncien haver sofert tortures, aquells qui fóren expulsats o aquells qui han estat detinguts en batudes racistes.

  • El último abrazo – Sergi Pitarch Garrido

Este curtmetratge audiovisual, produït per Ambra Projectes Culturals i dirigit pel periodista Sergi Pitarch Garrido, és la història d’una investigació real que parteix d’una bossa adquirida per subasta amb dues cartes a l’interior datades del 1946. Les cartes eren l’anunci del suïcidi d’un home per les seqüel·les de la guerra civil espanyola, la càrcel i la pèrdua dels seus éssers volguts. El documental enregistra tota la investigació fins trobar l’autor i l’explicació del per què les cartes no s’enviaren. Amb tot, es descobreix la realitat d’una generació que va vore truncada la seua vida per la guerra i l’exili del segle XX a Europa. El documental ha estat nominat als Goya 2015 com Millor Curtmetratge Documental i ha obtingut guardons com el Premi del Públic del XV Festival Internacional de Cinema de Lanzarote 2015.

Quina és la situació sociolingüística del valencià? Ha millorat el seu coneixement escrit i parlat, però ha empitjorat el seu ús social. Una llengua que camina ha estat coproduït per Televisió de Catalunya i Vilaweb i dirigit per Amanda Gascó. En un context de minorització del valencià, apareixen diversos actors no oficials que ha treballat perquè no desaparega. El documental fa un balanç de 25 anys d’ensenyament en català al País Valencià a partir de la història de cinc personatges. El valencià a Alacant és també una producció que tracta d’explicar, concretament, la situació sociolingüística d’Alacant.

  • Una llengua que camina

  • El valencià a Alacant (Direcció, guió i càmera: Nerea Roig Lasheras, Maria Rico Serrano i Rafa Prats Bernabeu)

 

  • Pep Gimeno Botifarra, el cant de les arrels

Quasi bé tothom coneix qui és Pep Gimeno, Botifarra. El documental Pep Gimeno Botifarra, el cant de les arrels és un viu testimoni de la tasca recuperadora del cantaor de Xàtiva. Allò que començà amb el grup Sarau acabà amb desenes i desenes de cançons populars valencianes enregistrades i recuperades de l’oblit. El documental l’ha dirigit Albert Montón i està coproduït per Òptim TV i Televisió de Catalunya. De nou, la televisió pública catalana esdevé mecenes de la cultura valenciana, un nínxol al qual s’hauria d’haver ocupat més i millor la RTVV.

  • Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York

Produït per Info TV i dirigit pel periodista Juli Esteve, és tal volta una de les produccions més ambicioses de la llista. Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York és una sèrie de quatre documentals que tracten d’explicar l’emigració valenciana a Nova York a principis de segle XX. Una investigació sociodemogràfica titànica que ha aconseguit fer-se amb la friolera de 15.000 noms de valencians -la majoria foren homes- migrats a la ciutat que mai dorm. Això són hores i ganes als arxius. Este és el tràiler de la quarta entrega: “Els valencians d’Amèrica”.

  • Moriscos, els valencians oblidats

Este documental, també produït per Info TV, conta la història del País Valencià quan, el setembre de 1609, un de cada tres valencians foren expulsats de les terres dels seus avantpassats. Ells foren els moriscos o valencians musulmans, descendents d’antics pobladors i els derrotats per Jaume I. Diferents experts i documents gràfics expliquen esta neteja ètnica, sovint oblidada. El documental ha estat guardonat amb el Premi al Millor Documental i el del Públic per a la secció oficial del Festival Inquiet de cinema en valencià. L’obra Moriscos, els valencians oblidats, de 48 minuts, és fruit del treball de Sergi Tarín, Vicent Peris i Esther Albert i la producció executiva de Juli Esteve.

  • Valencians de Mallorca

No cal anar a Ses Illes per escoltar parlar el català salat. “Sa casa”, “sa taula”, “ses cases”… Al sud del País hi ha un poble, Tàrbena, on hi ha la memòria ben viva dels pobladors mallorquins. Valencians de Mallorca tracta sobre la repoblació, amb milers d’immigrants mallorquins, de molts pobles de la Marina, la Safor i el Comtat. Tots ells buits després de l’expulsió dels moriscos el 1609. Encara hi queden conservades els cognoms, costums i parla mallorquines. Sota la direcció i guió dels periodistes Sergi Tarín i Juli Esteve, este documental ha comptat amb el suport, entre d’altres, del govern balear, l’AVL, la Universitat de València i la Universitat d’Alacant.

  • Algèria, el meu país

El guió i la direcció corresponen a Juli Esteve i la imatge i la postproducció, a Antoni Arnau i Esther Albert. Algèria, el meu país explica la història i la memòria dels emigrants valencians, sobretot del sud, a Orà i Alger. Per això, 30 persones esdevenen el testimoni dels migrants que fan o han fet vida a Algèria (Àfrica) després que acabara la guerra per la independència el 1962: “i entre ells, uns quants centenars de milers descendents d’emigrants andalusos, murcians, valencians o balears, qui, des de la instauració de la colònia francesa el 1830, van trobar en Algèria la solució a la misèria crònica que patien als seus pobles d’origen”.

 

  • 14 d’octubre de 1957: el dia en què parlaren les pedre i A l’ombra de València: la Riuà dels pobles

El 1957 València i els pobles de l’Horta s’inundaren en eixir-se’n el riu Túria i els barrancs de Torrent i Carraixet. Este desastre natural va tenir conseqüències socials i econòmiques per als veïns afectats. 14 d’octubre de 1957: el dia en què parlaren les pedres i A l’ombra de València: la Riuà dels pobles són els dos documentals que recuperen este pedaç d’història valenciana amb els protagonistes del desastre i experts que l’han estudiat. Dirigits per Sergi Tarín i Vicent Peris i Daniel Martín i Esther Albert, respectivament.

  • Almansa 1707, de la revolta a la repressió

En motiu de la commemoració del 300 aniversari de la batalla d’Almansa, Info TV produí este documental sobre les conseqüències polítiques que tingué per al futur del País Valencià. Almansa 1707: De la rvolta a la repressió, amb guió i direcció de Manel Àlamo i Sergi Tarín, s’ha valgut amb el guardó de Millor Documental als Premis Tirant de l’edició de 2008.

  • La utopia desarmada

Este documental, també produït per Info TV i sota la direcció del periodista Sergi Tarín, és la memòria del passat republicà del País Valencià. Les entrevistes a alguns dels testimonis i historiadors evoquen aquell primer terç de segle XX i l’etapa política republicana (1931-1936) amb la Guerra Civil com a fi d’este sistema democràtic.

  • Del roig al blau, la transició valenciana

La transició valenciana fou, tal volta, una de les més convulses del país. El documental, dirigit per Llorenç Soler i produït per Tallers d’Audiovisuals de la Universitat de València, fou un projecte d’Albert Montón en l’edició 2001-2002 del Màster de Producció i Edició de Continguts Audiovisuals. Amb vora 100 minuts, s’entrevisten els diferents actors de la transició política valenciana, des de periodistes fins a polítics de tota ideologia i el món cultural.

  • Valencians i catalans, cosins o germans (TV3 – 1997)

Quasi 20 anys han passat des que TV3 emeté este reportatge i encara està de rabent actualitat. Amb un títol tan explícit, esta producció catalana exposa el problema identitari valencià amb entrevistes a experts, investigadors i ciutadans de diversa ideologia. Llavors, un joveníssim Rafa Xambó explicava la seua investigació del diari blaver i conservador, Las Provincias, pel paper determinant per influir en l’opinió pública valenciana. En este reportatge de 30 minuts de durada, s’explica l’encara vigent conflicte lingüístic del País Valencià entre valencians blavers i valencians catalanistes.

  • Nosaltres, els valencians (TV3 – 2013)

Coproduït per TV3 i Barret Films i dirigit per Andreu Signes. Amb només 30 minuts, este documental tracta d’actualitzar la visió que este del País Valencià. Cap on va? En quins aspectes s’ha quedat la classe política enrere de la societat? Una vertadera radiografia del valencianisme del segle XXI i sota el nom d’una de les obres més rellevants i influents de l’assagista Joan Fuster. Nosaltres, els valencians compta amb entrevistes a diferents sectors de la societat valenciana: polítics, empresaris, economistes, escriptors, periodistes i món cultural. Les suficients veus per mostrar a Catalunya un altre relat sobre els valencians.

  • Què ens passa valencians?

En record de la cançó de Paco Muñoz, “Què vos passa valencians?”, David Valls dirigeix el documental Què ens passa, valencians?. Una hora de viatge pel País Valencià on Alina, una alemanya que parala català, tracta d’esbrinar si es pot viure en valencià, si es fa acomplir com toca la Llei d’Ús i Esenyament i si és veritat que la societat valenciana és perfectament bilingüe.

No hi ha dubte que la figura de Joan Fuster (Sueca 1922-1992) fou un revulsiu per a les idees valencianistes als anys 60 cap endavant. Què seria dels valencians si no s’haguera publicat la seua obra Nosaltres, els valencians (1962)? Quina haguera estat la transició sense la influència del seu assaig? Quedaria, encara ara, cap restoll del catalanisme al País Valencià? En estos dos documentals, s’explica la importància que suposà una figura com la de l’assagista de Sueca per a la societat valenciana.

  • Ser Joan Fuster (Producció: Universitat de València)

  • El País Valenciano de Joan Fuster (Producció: RTVE -1987)

  • València necessita una cançó (2012)

Allò que alguns han nomenat com “el boom de la música en valencià” ha arribat a ser una etiqueta a la vegada odiada, per considerar la música en una llengua com un gènere musical en si. És ben cert, que els darrers 20 anys, la cultura musical valenciana ha revifat, sobretot aquella feta en català. “Quan un poble no canta en la seua llengua és un poble en perill d’extinció”, són les paraules del sociòleg Rafa Xambó, de nou, un dels tants entrevistats d’esta peça audiovisual. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el moment que atravessa la música cantada en valencià, considerant-lo com un dels millors moments per caminar cap a la normalització. Un documental dirigit i realitzat per Borja Pons i Guillem Nicolàs i amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de València (EPSG) i Tramuntana Produccions.

  • 12:19 Temps De Silenci sobre el balafiament i tancament de Canal 9

El 29 de novembre, el govern d’Alberto Fabra tancà manu miliari la principal empresa dinamitzadora del sector audiovisual, Radiotelevisió valenciana. Esta col·laboració entre TV3 i EMEEME produccions explica què passà abans, durant i després del tancament d’RTVV: el seu naixement, el balafiament dels recursos, la seua politització, el conflicte laboral, els casos de corrupció en els quals s’ha vist implicada, els factors que féren possible el seu tancament i quines conseqüències ha tingut i té per a la societat valenciana. Què va passar aquells 28 i 29 de novembre per a què RTVV morira a les 12:19 del migdia?

  • Dossiers a RTVV

D’entre tanta censura i manipulació, es podien trobar llacunes en la programació de Canal 9. Llacunes que palesaven les possibilitats de servei públic que tenia la televisió valenciana. A la xarxa s’han recuperat alguns reportatges del programa de documentals Dossiers. A Youtube hi ha penjats monogràfics sobre figures literàries valencianes com Joanot Martorell i Audiàs March. I també la història del jove Guillem Agulló, un jove militant maulet qui va rebre una ganivetada al cor per part d’un jove d’ideologia feixista, a Marxalenes el 1993. Una notícia que commogué la societat valenciana i demostrà que la violència feixista encara no s’ha combatut del tot. Enmig del juí de l’assassinat feixista a Agulló, un equip de reporters de Dossiers aconseguí entrevistar a la mare i amics de l’assassí, Pedro Cuevas, “El Ventosa”.

Ausiàs March, cor d’acer, de carn i de fusta (2009)

Joanot i Tirant, lletres i batalles (2010)

Estellés, poeta de meravelles (2012)

Especial Dossiers sobre el cas Guillem Agulló (1993)

En la majoria de documentals de la llista, RTVV no ha tingut participació. Les iniciatives privades i altres corporacions públiques han tractat d’omplir el buït que no ha cobert Canal 9 en tots estos anys. Malgrat totes les capacitats humanes i tècniques que ha tingut, la politització de l’ens públic ha estat com una presa d’aigua per al sector audiovisual i l’elaboració de documentals d’interés públic.





, , , ,

Trackbacks/Pingbacks

  1. 5 documentals valencians que has de vore (2ª part) - 6 Desembre 2016

    […] Cerezo – 6 Desembre, 2016 Elaborem la segona part de l’article Documentals valencians sense RTVV, on reunírem una trentena d’enllaços a documentals valencians o sobre temes valencians que […]

  2. 4 documentals que no et pots perdre (Tercera part) – Tresdeu.com - 11 Octubre 2017

    […] un any la revista Tresdeu va publicar dos reculls de documentals fets al País Valencià. El primer estava conformat per una llarga llista, a la qual es van afegir cinc més uns mesos més tard. Hui volem destacar quatre peces […]

  3. 4 documentals valencians que no et pots perdre (Quarta part) | Tresdeu.com - 24 Gener 2019

    […] de documentals valencians que mereixen la pena veure. Els podeu tornar a veure clicant ací, ací i ací. Recuperem aquesta secció amb un nou recopilatori aprofitant que el proper dimarts 29 […]

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.