Per què ocupen el Col·legi Major Lluís Vives?

El dilluns 1 de maig no només serà recordat com el Dia Internacional dels Treballadors, sinó que també com el dia en què una vintena de persones del col·lectiu La Ingovernable donaren a conèixer l’ocupació del Col·legi Major Lluís Vives, propietat de la Universitat de València. L’espai l’han rebatejat sota el nom «La Ingovernable» i ja portaven una setmana amb accés a l’edifici, tot burlant la seguretat privada. La UV, de seguida, ho ha denunciat a la Policia Nacional.

Segons els mitjans i les agències, varen ser una vintena de persones les que accediren a l’espai. El Col·legi tancà el 2012, segons la Universitat de València, per a poder restaurar-se. Com que l’1 de maig era festiu, hi havia menys vigilància. Via lliure per penjar la bandera de l’Assemblea La Ingovernable i fer pública l’ocupació.

“ELS MITJANS NO ESTAN DIENT TOTES LES VERSIONS”

En l’entrevista que els hem fet des de la Tresdeu,  l’Assemblea La Ingovernable aclareix que no tenen res a veure amb la Universitat de València, que vénen de diferents organitzacions socials. El col·lectiu assegura que els motius pels quals decidiren accedir al Col·legi Major Lluís Vives fou perquè “ens vam adonar que es tractava d’un espai gran i desaprofitat i a València necessitem un lloc així per a fer tasques socials i recolzar col·lectius”. Des d’un espai així, diuen, poden enfortir-se com a col·lectiu i fer una caixa de resistència: fer xarrades, reunir recursos econòmics.

La vesprada de dimarts 2 de maig, hi ha hagué un nou intent d’ocupació, no obstant això, fallit, i que resultà amb tres guàrdies ferits pels okupes, tal i com afirmen els mitjans. Però ben cert és que l’assemblea La Ingovernable ha denunciat a digitals com La Directa que els guàrdies colpejaren amb porres a un grup de suport que s’apropà a l’edifici per a portar-los queviures.

Des de l’assemblea La Ingovernable asseguren a la Tresdeu que els mitjans no estan dient totes les versions: “ni Levante-EMV, ni Las Provincias… només els diaris com La Directa, que han tret un bon article escrit per Mateo Martínez. El pitjor article de tots, el que més mentides ha publicat, és Valencia Plaza… no han contrastat res”.

Arran de l’ocupació, s’ha intensificat la vigilància privada. La Universitat de València està 5 anys esperant a què l’Ajuntament de València dote de fons per a rehabilitar el Col·legi, ja que no l’han contemplat en els darrers pressupostos. Manca de recursos o d’interés per part de la UV? El col·lectiu que ha ocupat l’edificia assevera, en l’entrevista de la Tresdeu, que “entenem que en un principi mancaren els diners, però després ha estat més el fet de no prioritzar el Col·legi Major Lluís Vives, no ho han vist necessari. Estan esperant a què els interesse a ells: privatitzar-ho, entre altres coses”.

ETIQUETAR, ASSOCIAR, ETIQUETAR, ASSOCIAR…

En una societat de masses, els discursos es promouen des dels mitjans de comunicació. I stop. Sí, aquesta no és una classe de sociologia ni de teories de la comunicació, però, cal entendre-ho millor. En estos dies es veurà una bipolaritat: el discurs oficial (anti-ocupació) versus el no oficial (pro-ocupació).

Discurs oficial

Òbviament, tant la Universitat de València com a institució acadèmica, com les forces estatals -Policia Nacional- i els mitjans de comunicació més pròxims al poder establert, pertanyen al «bàndol» del discurs oficial: «ocupar és il·legal», «els okupes han de marxar», «és una invasió», «okupes=invasors i radicals», «l’espai és de la Universitat». I un fum d’atributs més que tracten d’etiquetar i assenyalar als «okupes» d’una determinada manera.

Un exemple clar? Aquest retall de premsa de Las Provincias. En este tuit i notícia, ometen que la policia havia carregat amb porres a les persones que volien apropar queviures als okupes: «Los vigilantes de seguridad repelieron la agresión con sus defensas pero no pudieron atraparlos debido a su inferioridad numérica». S’obliden incloure que l’actitud dels guàrdies cap a les persones que ocupen el Col·legi és desafiant, com llegireu unes línies més abaix.

Etiquetar és quelcom habitual en els mitjans de comunicació. Etiquetar permet simplificar la realitat i fer arribar millor una idea o missatge a la gent. És el que es coneix en les Teories de la Comunicació com La Teoria del Framing (o enquadrament) del sociòleg Erving Goffman. Que sí. Que menuda xapa amb les teories aquestes, però és ben fàcil:

L’objectivitat no existeix. Existeix la imparcialitat en un major o menor grau (en poques paraules la parcialitat). Per tant, s’ha de crear una realitat subjectiva i tractar que la gran majoria la recolze. S’ha d’associar als ocupes amb «violència» i «invasió». Fàcil. Okupes=invasors dolents. Imagina’t un quadre i a dins ple de paraules i adjectius amb connotació negativa que s’associen als okupes de La Ingovernable i un altre on els adjectius cap a la Universitat i les institucions són tot el contrari. Els mitjans ja s’encarreguen de tancar aquestes concepcions en marcs mentals perquè no puguen eixir de les quatre parets de l’enteniment social. Això és etiquetar. Tot, per a aconseguir el públic tinga una percepció o una altra dels fets socials. Associar, controlar, associar, controlar, associar…

LA VERSIÓ DEL L’ASSEMBLEA LA INGOVERNABLE

A l’altra banda, a la del discurs no oficial, estan els okupes, els qui tenen els «per què sí» de l’ocupació. Saben dir aquells motius que el discurs oficial no ha volgut aprofundir o no ha aprofundit. Els joves que han ocupat i rebatejat l’edifici com La Ingovernable no conceben la seua acció com «invasió». En el seu marc, o framing, la interpretació d’ «invadir» es substitueix per «alliberar» un espai en desús. La violència canvia de bàndol. Són les forces policials qui són «violents» i «assetgen» el lloc per a impedir l’entrada d’aliment i aigua per als okupes.

Etiquetar les forces privades i públiques de «violència» i «agressivitat». Açò, tal volta, no ho llegireu als mitjans com Las Provincias, La Razón o ABC ja que ometran la informació que interesse per a evitar que la violència s’associe a les forces policials. Així ho denuncia l’Assemblea La Ingovernable a través del Facebook del grup de rock, Mafalda: «la actitud de estos (seguretat privada) está siendo provocadora, violenta y amenazadora, llegando a expresar uno literalmente si yo os pillo por aquí fuera os vais a acordar de mi después de esto; os va a salir cara la bromita, os vais a arrepentir para toda la vida” decía mientras jugaba con las esposas de manera intimidatoria».

Pel que fa a l’inicident de dimarts amb els guàrdies de seguretat, el col·lectiu assegura, en l’entrevista a la Tresdeu, el mateix que en el comunicat. “Quan passà l’inicident arran d’uns companys que ens portaren queviures (dimasts 2), els guàrdies es predisposaven a ser violents. De seguida varen traure els bastons de càrrega. Arran d’això, el menjar i l’aigua, en ser llançats perquè els arribara, han quedat en mal estat. Hui sí que han estat més permissius quan han portat menjar i queviures. S’han adonat que el que fan és inhumà. Tampoc ens fiem”.

I bé, abans heu llegit que, a causa de la inhabilitació del Col·legi Major Lluís Vives, és perillós estar-hi. La notícia de Las Provincias ha omés una informació rellevant, que desmentia la suposada perillositat de residir en l’edifici. Segons el mateix comunicat, estos son els motius pels quals els okupes no tenen por d’estar-hi: «este es un espacio que la Universidad abandonó a su suerte hace ya más de 5 años, con el pretexto de que se encontraba inhabilitado y suponía un riesgo para sus ocupantes. No hace mucho la fundación Goerlich de arquitectos (sense ànim de lucre) desmintió esta versión, declarando que el espacio está en perfectas condiciones para ser usado y reabierto de nuevo».

La mateixa fundació Goerlich (nom de l’arquitecte que projectà l’edifici) ha fet un comunicat al Facebook que cioncideix amb la tesi de La Ingovernable pel que fa les condicions de l’edifici. No obstant això, ni el col·lectiu, ni la fundació Goerlich tenen res a veure.

Per al col·lectiu La Ingovernable, al contrari que afirmen alguns mitjans, ocupar no és «invadir». En l’entrevista han assegurat que: «intenten relegar només la nostra imatge a “ocupes”, que els mitjans ens diguen invasors és un intent de relegar la nostra dignitat perquè l’opinió pública escolta i llig que som ocupes, ja no ens veuen com a persones, sinó com a ocupes». Ocupar per a ells, per tant, consisteix en reivindicar un acte de desobediència per seguir un compromís contra el sistema capitalista. Aquest és el marc en el qual s’autoestableixen ells. En este quadre, o frame, ocupar té connotacions positives i llibertàries. Ells no es veuen ocupes, sinó persones que ocupen, amb els seus estudis, feines i projectes paral·lels.

En el cas de l’Assemblea La Ingovernable, l’objectiu és crear un Centre Social (CSO) i habilitar un espai per a les activitats socials. Una mancança que denunciaren el 2012 amb la campanya contra el tancament del Vives, la qual va unir tant professorat com alumnat. Tot sota el rum-rum de quin seria el futur per a l’edifici: tal vegada privatitzar? rehabilitar de manera inadequada? Entre les propostes de projectes per part de la UV, la poca cel·leritat del Consistori i la manca de diners, el Col·legi Major Lluís Vives s’ha degradat fins a estar en condicions de deixadesa e insalubritat: brutícia, mobiliari espatllat…

 

Què passarà a partir d’ara? La UV ha denunciat l’ocupació a la Policia. Tot depén de com es desenvolupe en els pròxims dies i de la decisió del jutge. La Ingovernable assegura que no té res clar: “poden fer-nos un desallotjament imminent… de moment les forces estan pendents de nosaltres. Si no van a més és perquè tenen por a què l’opinió pública els criminalitze. Sabem de gent que no està dintre del Col·legi i vol sumar-se a la resistència. Estem orgullosos del recolzament que estem rebent per part de companys. Nosaltres estem motivats. Tot depén de si el jutge ens desallotja ja o no. Si no ho fan, serà el moment d’obrir les portes, que la gent entre. Ja tenim gran part del edifici net i habilitat”.

Participa Participa

Bossa “Jo per tu, tu per mi”
Bossa estil tote bag d'edició limitada "Jo per tu, tu per mi" posada a la venda per finançar els III Premis Tresdeu a joves creadors/es valencianes. D...
Preu 4.80 €
Fanzín Foguera
Foguera és una proposta en paper que aborda en les seues 68 pàgines reflexions entorn a quatre temàtiques: Internet, cultura, precarietat i noves ideo...
Preu 7 €