‘Very empastre’ de Prozak Soup, la tralla com essència
A un ritme vertiginós de publicació de discos, compassat al ritme frenètic de les seues cançons, tornen Prozak Soup (Bang! el 2016 i Imbècil el 2014) amb Very Empastre. Les etiquetes ens situarien entre el rock-hardcore i l’electrònica, una electrònica en la versió més bèstia i sincera, també nostrada, la dels noranta, la de la ruta i la màkina, sobretot aquella màkina menys melodiosa, el pum pum pum amb la que alguns la descrivien per onomatopeies amb un puntet altiu. Però una onomatopeia és una onomatopeia. Aleshores, als noranta, aquell ritme separava colles i garitos, màkina per tu, rock per mi, músiques immiscibles com l’aigua i l’oli, foren uns anys terribles per açò, molts emprenguérem camins musicals divergents.
Camins creuats
Aquells camins ara es creuen, hi ha grups com Prozak Soup que excaven túnels i construeixen viaductes, ens trobem, anys més tard. Electrònica i rock-hardcore en la proposta de Prozak Soup estan entrellaçats de manera que no podem dir, “mira ara els ix la vena rock”. No hi ha venes, és un tot, veus de metal lluitant amb beats dignes de les raves més bèsties. Tralla inclassificable. Un àlbum més madur que els precedents, el millor del tres que duen fins ara sense perdre l’essència que els ha caracteritzat des dels inicis. L’essència? La tralla.
