El Joc de Trons del PP amb presència valenciana

Amb la moció de censura i l’adéu de Mariano Rajoy, el Partit Popular està vivint una situació històrica, unes eleccions primàries. Gairebé un Joc de Trons dins del partit que ja està veient-se rodejat per certes polèmiques. I dins de tot aquest eixam un representant valencià, Elio Cabanes. El regidor de la Font de la Figuera (Costera) parteix a la cua dels favorits en principi però ha presentat els avals a temps i de manera correcta. Mentre una immobiliària de Santa Pola ja ha tret rèdit amb l’arribada de Mariano, els candidats comencen a treure’s els ulls els uns als altres.

Foto extreta d’À Punt

Elio Cabanes

Comencem per una de les parts que més aprop ens toca, el valencià Elio Cabanes. El regidor de la Font de La Figuera va dir per xarxes que Mariano Rajoy després de la seua eixida del PP, devia comprar-se una corda i fer allò dels samurais però a la manera espanyola. Un regidor molt crític amb la cúpula del partit i amb Rajoy encara que a la cua en quant a favoritismes.

José Manuel García-Margallo

Tot i nàixer a Madrid, don José Manuel García-Margallo y Marfil (del tema dels cognoms compostos ja en parlarem altre dia) va elegir ser valencià. De fet, al 2014 va ser “mantenidor de la Fallera Major de València”. Un càrrec que ningú sap quins tasques comporta. Actualment és diputat per Alacant i viu a Xàbia. Fa uns dies ja va soltar la primera bomba en afirmar que faria tot el possible perquè Soraya Sáenz de Santamaria no siga portaveu del PP. Comentari que fa palés la seua animadversió cap la candidata favorita de Rajoy.

Soraya Sáenz de Santamaría

Fins fa 4 dies vicepresidenta del govern i mà dreta de Rajoy, Saénz de Santamaria també es presenta. Curiosament tant ella com Maria Dolores de Cospedal ho van fer el mateix dia, just després que Feijóo anunciava al seua renúncia. La mala relació entre ambdues és més que notòria. De fet Cospedal va convocar a la junta del PP de Castella-La Manxa a les 11 del matí, i Santamaria es va avançar anunciant la seua candidatura mitjançant un tweet a les 10.

Ací la podeu veure en un vídeo recent. S’anima a fer un parèntesi en plena campanya donant-ho tot amb Méndez de Vigo.

María Dolores de Cospedal

Altra cosa no, però almenys Cospedal pot presumir d’haver-se empassat un dels pitjors marrons que ha tingut el PP els últims anys. Allò de «la indemnització en diferit en forma de simulació» quedarà per sempre al seu bagatge. També presumeix i prou sovint, de ser l’única candidata que ha guanyat eleccions, concretament les dues últimes a Castella-La Manxa.

Però d’on ve el seu enfrontament amb Santamaria? Conten que ambdues sempre han lluitat per guanyar-se la confiança de Rajoy, i això ha desgastat la relació. Cospedal tampoc aguanta que Santamaria sempre s’haja lliurat de marrons com l’esmentat acomiadament de Bárcenas.

Pablo Casado

Darrere de les dos dones candidates, Pablo Casado és el tercer en discòrdia. Amb 37 anys el candidat més jove, però que també té encara per aclarir-se el seu cas de presumpte màster fraudulent. Conta que Cospedal i Santamaria el van tractar de portar cadascuna al seu bàndol, però ell desitja ser el seu propi cap. «Vull la presidència. No vull rebre ordres de ningú». Tot un outsider amb camisa blava i polsereta d’Espanya. Segur que lamenta no haver conegut Ciudadanos abans de fer carrera al PP.

No té moltes paperetes de guanyar però si ho fa, sempre serà el de “la guerra del abuelo” i el del postgrau de Hardward de 4 dies a Aravaca. Ací el teniu al típic vídeo de campanya al qual aprofita per posar en entredit un òrgan judicial com és el Tribunal d’Estrasburg. Clar, sols quan dicta una sentència que no li agrada.

José Ramón García Hernández

El candidat sorpresa vol que tothom l’anomene JoseRa. El seu gran mèrit és ser secretari de relacions internacionals del partit i diplomàtic de carrera. No sabem on estava durant els últims anys ja que titlla el PP de socialdemòcrata. Vol tornar-lo a fer liberal, conservador, amb valors humanistes cristians. Al menys opta per la democràcia interna i ha presentat una queixa perquè puga votat tota l’afiliació del partit.

Amb aquest tema hi ha una altra polèmica suscitada. Dels quasi 900.000 afiliats que té el partit, sols votarien entre un 6% i 7%. Tot això degut a la gran quantitat d’afiliació que no ha abonat a temps la quota anual. La pròpia Cospedal ha reconegut que el 90% de l’afiliació no paga la quota. Enmig de tota aquesta polèmica la militància està greument indignada i consideren que és més just que s’òbriga el partit a tots.

Mentre nosaltres, amb una bona safa de roses, esperem amb impaciència el desenllaç.