Notícies

El Top 5 de les versions de L’Estudi d’À Punt

Joan Fuset | 18 Setembre 2018

Han sigut 13 capítols i 26 solistes i bandes passant pel programa. L’espai conegut com L’Estudi va tancar la setmana passada la primera temporada. El programa de versions musicals d’À Punt ha estat una de les revelacions del nou canal de l’ens públic i ha posat d’acord a crítica i públic. És un fet que ha posat en valor la gran quantitat d’artistes valencians i valencianes que tenim en tots els estils i donant-los a conéixer en un espai a la televisió pública. Després d’escoltar les 39 versions hem fet el nostre particular Top-5. N’estàs d’acord? Quina és la teua favorita?

5 Mireia Vives i Borja Penalba – Cocotera (Alberto Gambino)

Va se al primer capítol, el que obria la temporada. El públic encara estava aterrant a la nova televisió i a aquest nou format televisiu. De sobte Mireia i Borja ens van traslladar a una illa paradisíaca. El propi Alberto Gambino es va quedar al·lucinant.

4 Badlands i Gener – Back to Black (Amy Winehouse)

Badlands i Gener van deixar el llistó del programa ben alt amb aquesta versió de la mítica Amy Winehouse. Una versió molt respectuosa amb tocs country en format macrobanda. Fins 11 persones a l’estudi gravant el tema posen en valor aquella frase de «com més sucre, més dolç».

3 Reina Roja i GEM – Zombie (The Cranberries)

“Zombie” amb tocs flamenc? Sí, per favor. Amb guitarra, caixó i poc més, les veus de María Briones i GEM fan la resta. La casualitat va fer, que dos dies després de l’emissió del programa, es desvelaren les causes de la mort de Dolores O’Riordan que va tindre lloc al gener.

2 Hugo Mas i Ángela Furquet – Smell like teen spirit (Nirvana)

L’última versió de l’últim programa no podia decepcionar. Si a alguna cosa es va a L’Estudi és a experimentar. Així ho van fer Hugo Mas, Ángela Furquet i els músics que els acompanyen. Una versió molt experimental però que respecta l’ànima de l’original

1 Neus Ferri i Júlia – Vivir así es morir d’amor (Camilo Sesto)

El trinomi alcoià Neus Ferri, Júlia i Camilo Sesto ens va enamorar. Sota el nostre parer la millor versió de tota la primera temporada. Amb una base electrònica i guitarra encisadora, les veus de Neus i Estela casen a la perfecció. Una versió que ajudarà a la immortalitat d’un tema que enguany ha fet 40 anys.

Bola Extra

No podíem deixar sense nomenar altres grans versions que han estat molt a prop d’entrar al Top. Continuant per cançons mítiques com “I Want To Break Free“, de Queen, la qual van fer June’s Kaleidoscope i Jonathan Pocoví. També som molt fans de la versió d'”Hallelujah“, de Leonard Cohen, que van fer conjuntament Ona Nua i Herba Negra. Per finalitzar amb cançons mítiques també ressenyem “Sweet Caroline“, de Neil Dyamond, de la mà del Diluvi i Andreu Valor i “No woman no cry” de Bob Marley amb Tesa i Gilbertástico.

Pel que fa a versions que les bandes es van fer entre elles ens han encantat les que es van creuar Ona Nua i Herba Negra. També la versió que Reina Roja va fer de la cançó “Les rames” de GEM. Sense oblidar-nos de quan Limbotheque va versionar “La Habitación de Charo” de Doctor Divago o Gener amb el tema “The Goldrush“, de Badlands. Per acabar, no volíem deixar de mencionar l’entranyable versió que Las Auténticas va fer de “Gran“, de Senior i el Cor Brutal.





, , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.