Discos

Gener ens explica la postmodernitat amb una tragicomèdia

Daniel Monfort | 8 Març 2019

Després de l’aclamat Oh Germanes! (Mésdemil 2016) s’esperava la nova entrega de la banda Gener, un grup que ha sabut crear més que cançons, peces que traspuen un aura particular. Cante el cos elèctric (Riu Sec) és el fruit del neguit compositiu de Carles Chiner i el treball amb la resta del grup, enregistrant-lo altra volta amb Paco Loco.

Allà on el precedent àlbum tenia una certa immediatesa degut al caràcter coral i floral, ací potser es requerix un esforç suplementari per entrar-hi. Però qui ja va pujar-se aleshores al tren no se’n baixarà ara, retrobem els aires soul i la veu de tants racons amagats de Chiner. Gener construixen discos segons temàtiques. Ara el detonant inspirador ha estat la societat postmoderna ultra connectada, parlen de les pors del que deixarem als nostres fills i de les escenes absurdes d’un món que té com a únic filtre el d’Instagram.

Cançons amb una evident angoixa, fosques, tristes i melangioses, que enllacen amb les mencionades pors, i altres més optimistes, ballables, perquè la postmodernitat només pot explicar-se amb una tragicomèdia.

Escolta el disc





, , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.