Cinema i Televisió

5 qüestions que podem extraure de l’entrevista del Papa

Joan Fuset | 1 Abril 2019

Si hi ha una cosa de la què tothom parla hui és l’entrevista que el Papa Francesc va oferir anit a Salvados. Jordi Évole va aconseguir una entrevista que molts mitjans no tenen capacitat ni de plantejar-ho. I podràs estar d’acord o no amb la seua figura, podràs ser creient o no, però sense dubte es tracta d’un personatge molt valuós. Évole va voler aprofundir en molts temes, i això ens va permetre veure al Papa “progre” però també aquell que mostra el conservadurisme que el fa ser el cap de l’Església Catòlica. Moltes veus van aparèixer i continuen apareixent a hores d’ara per valorar les impressions del Papa. Inclús en clau valenciana. Fem una lectura de l’entrevista en 5 punts  que considerem clau.

Exempció d’impostos

És la dreta més papista que el Papa? El partit valencià Compromís va traure a col·lació les paraules del Papa: «L’Església i els homes de l’església han de pagar impostos. Són ciutadans, els han de pagar».  Unes paraules que contradiuen les intencions de la dreta orgullosament catòlica, creient i practicant. Partits com el PP han manifestat la seua oposició a que l’església pague l’IBI.

Homosexualitat

Pots tindre una ment molt oberta però les opinions sobre sexualitat i orientacions sexuals deixen bé a les clares el que passa pel teu cap. El Papa va intentar matisar unes paraules seues, amb les quals enviava als homosexuals al psiquiatra. Ho va acabar d’arreglar dient que si uns paren veuen coses rares en els seus fills vagen a un professional, a un psicòleg. 2019 i l’Església continua referint-se a l’homosexualitat com raresa, fora de la normalitat.

Una manera de pensar molt cínica, sobretot quan venen al cap els abusos sexuals per part de membres de l’església. Per algun cas, a aquests depredadors sexuals no els han vist coses rares quan ja estaven al si de l’església? Aquestos casos han sigut callats i tapats sistemàticament.

Feminisme

La lluita feminista també es va veure esguitada per les declaracions del Papa. L’estratègia de que els extrems es toquen va ser l’emprada per Bergoglio. Évole va preguntar-li sobre les seues declaracions on titllava el feminisme de «masclisme amb falda». En aquest sentit va voler justificar-se dient que es referia al «feminisme de protesta», i que volia dir que el feminisme té el risc de convertir-se en masclisme amb falda, no que ho siga.

Algú encara dubta que el Papa no és el més indicat per parlar de feminisme? De fet, afirma que no és just parlar de avortament inclús en cas de violació. Per molta autoritat moral que es considere no té dret a dir a les dones que han de fer amb els seus úters, i molt menys acusar-les d’assassinat. I el paper de la dona al catolicisme? Següent pregunta…

Migració

Un dels moments més comentats ha sigut quan Évole li mostra concertines que separen Melilla i el Marroc. «El món s’ha oblidat de plorar» digué el Papa. I és que sempre resulta xocant, com amb un missatge tolerant, de compassió i bon samarità, el Papa estiga quasi sempre en contraposició amb el discurs dels que se suposen catòlics i seguidors de la seua paraula.

En aquest aspecte sí que és veritat que el Papa ha donat un tiró d’orelles a la gent catòlica i conservadora. «Qui alça un mur acaba sent presoner del mur que ha alçat». Com a sud-americà dona un toc a Europa i recorda que Amèrica va acollir a població europea durant i després de les guerres. Per últim, avisa, i aquest és tal vegada el seu argument menys reprotxable, del paper dels mitjans de comunicació. Fer campanya i donar veu a l’odi pot fer tornar règims genocides.

Memòria Històrica

Una altra perla que no haurà caigut molt bé al si de l’Església espanyola. Afirma que una societat  no pot tindre pau mentre hi hagen morts amagats. Aquesta consideració agafa fenomenal transcendència, tenint en compte la comunió que ha tingut (i té) la dictadura amb l’Església. Nacionalcatolicisme se li diu. Mentre passa de puntetes per l’exhumació de Franco («no tinc opinió, no em clave en eixe assumpte») sí que ha manifestat que la gent té dret a trobar i donar sepultura digna als seus morts.





, , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.