És l’hora de fer fora «Monstres i gegants» amb La Fúmiga
Nou senzill amb videoclip d’una de les bandes més en forma del panorama valencià. La Fúmiga repeteix la fórmula d’estrenar cançó acompanyada de videoclip per portar-nos «Monstres i gegants». Uns monstres i gegants figurats que amenacen la felicitat del dia a dia. Si alguna cosa destaca aquest tema és la seua potent tornada, sense dubte pensada per als directes i fer arrancar al públic a corejar amb força. Sense més preàmbuls ací teniu la peça audiovisual creació d’Icònic i realitzat per Ernest Huart.
El clip està inspirat en una jove estudiant (Elena Peñarrocha) que pren consciència dels drets i llibertats adquirides gràcies a la lluita dels seus avantpassats i de la necessitat d’implicar-se i rebel·lar-se contra eixos “monstres i gegants” que amenacen la seua felicitat. Una història que no pot ser aliena al més actual rerefons polític i que pretén cridar a la mobilització davant propostes que ens retrauen a un passat fosc. El single va ser enregistrat i produït en abril d’aquest any per Mark Dasousa a l’Atomic Studio d’Ondara (la Marina).
Un ska punk festiu i combatiu
Si per alguna cosa es caracteritza La Fúmiga és pel ventall d’estils que treballen, i amb este nou single ho tornen a demostrar. En esta ocasió la banda valenciana ens canta a ritme d’un ska punk amb aires festius. Melodies que es claven al cervell i una lletra simpàtica a la vegada que encoratjadora. La música festiva i optimista de La Fúmiga tracta dels xicotets plaers del dia a dia. Metàfores de les llibertats individuals i col·lectives han sigut o són atacades. Davant esta situació, és el Poble qui «crida, es deixa la vida i mira endavant».
Lletra de «Monstres i gegants»
Trobar tresors a les butxaques oblidades
o despertar-me quan encara em queden hores.
La clau de casa que apareix a la primera.
Un dia d’estiu amb aigua fresca a la nevera.
Està esperant-me l’ascensor amb un somriures.
La multa que no aplega i el match en el Tinder.
Els cinc minuts que allargue cada matinada.
Una cançó a la dutxa ben desafinada.
I ara és l’hora de fer fora monstres i gegants!
Seràs la veu d’eixe Poble que crida,
que es deixa la vida, que mira endavant.
Seràs camí, seràs por diluïda entre besos i arraps.
Serem l’exèrcit que no vol la guerra,
que cuida la terra que endolça la mar.
Serem el tro que farà despertar
la ràbia del “no passaran!”
Passar la nit pegant-li a la filosofia.
Obrir la porta i escoltar “hola, bon dia!”.
Cançó que mai s’acaba per la carretera.
Pegar-li foc a mitges prop de l’Albufera.
Parar per esmorzar, aprovar sense estudiar.
Alçar-se tard i conjugar sense pensar.
Dissabte que comença a l’hora de dinar.
Diumenge de resaca amb ganes de tornar
I ara és l’hora de fer fora,
i ara és l’hora de fer fora monstres i gegants!
Seràs la veu d’eixe Poble que crida,
que es deixa la vida, que mira endavant.
Seràs camí, seràs por diluïda entre besos i arraps.
Serem l’exèrcit que no vol la guerra,
que cuida la terra que endolça la mar.
Serem el tro que farà despertar
la ràbia del “no passaran!”
