Discos

Miquel Gil experimenta amb la poesia contemporània a ‘Geometries’

Daniel Monfort | 19 Juliol 2019

Miquel Gil no és dels que fan les coses a mitges, i quan publica àlbum, atureu màquines. Eixit del forn este hivern de canvi climàtic, a Geometries (2019) la flor i la nata de la música valenciana hi intervé, el disc té al darrere les mans i l’enginy de Borja Penalba, Eduard Navarro, Toni Porcar i Abraham Rivas, a més hi col·laboren Pep Botifarra, Mireia Vives, Esteve Tortosa d’Auxili, Rafa Arnal i Marta Margalls.

Gil sempre està amanit a l’experiment rítmic i a pouar en la poesia contemporània els versos lliures més improbables de rima assonant. Igual ens canta amb la seua veu rasposa un dol a ritme de reggae (“Mort petita” amb els tristíssims versos d’Estellés) com ballem un txa-txa-txa a “Hotel París” amb els versos més bojos del mateix Estellés o un forro brasiler mitja rumba a “Geometries”, extret d’un poema de Begonya Pozo.

El punt culminant del disc és “La que diu”, quan dolçaina, cant d’estil i electrònica es fusionen amb una elegància que mai abans havíem escoltat. Els pèls de punta, i ens quedem curts. Un disc que va ipso facto a les llistes de Nadal.

Escolta Geometries





, , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.