Miquel Gil experimenta amb la poesia contemporània a ‘Geometries’
Miquel Gil no és dels que fan les coses a mitges, i quan publica àlbum, atureu màquines. Eixit del forn este hivern de canvi climàtic, a Geometries (2019) la flor i la nata de la música valenciana hi intervé, el disc té al darrere les mans i l’enginy de Borja Penalba, Eduard Navarro, Toni Porcar i Abraham Rivas, a més hi col·laboren Pep Botifarra, Mireia Vives, Esteve Tortosa d’Auxili, Rafa Arnal i Marta Margalls.
Gil sempre està amanit a l’experiment rítmic i a pouar en la poesia contemporània els versos lliures més improbables de rima assonant. Igual ens canta amb la seua veu rasposa un dol a ritme de reggae (“Mort petita” amb els tristíssims versos d’Estellés) com ballem un txa-txa-txa a “Hotel París” amb els versos més bojos del mateix Estellés o un forro brasiler mitja rumba a “Geometries”, extret d’un poema de Begonya Pozo.
El punt culminant del disc és “La que diu”, quan dolçaina, cant d’estil i electrònica es fusionen amb una elegància que mai abans havíem escoltat. Els pèls de punta, i ens quedem curts. Un disc que va ipso facto a les llistes de Nadal.
