Discos

Miquel Gil experimenta amb la poesia contemporània a ‘Geometries’

Daniel Monfort | 19 juliol 2019

Miquel Gil no és dels que fan les coses a mitges, i quan publica àlbum, atureu màquines. Eixit del forn este hivern de canvi climàtic, a Geometries (2019) la flor i la nata de la música valenciana hi intervé, el disc té al darrere les mans i l’enginy de Borja Penalba, Eduard Navarro, Toni Porcar i Abraham Rivas, a més hi col·laboren Pep Botifarra, Mireia Vives, Esteve Tortosa d’Auxili, Rafa Arnal i Marta Margalls.

Gil sempre està amanit a l’experiment rítmic i a pouar en la poesia contemporània els versos lliures més improbables de rima assonant. Igual ens canta amb la seua veu rasposa un dol a ritme de reggae (“Mort petita” amb els tristíssims versos d’Estellés) com ballem un txa-txa-txa a “Hotel París” amb els versos més bojos del mateix Estellés o un forro brasiler mitja rumba a “Geometries”, extret d’un poema de Begonya Pozo.

El punt culminant del disc és “La que diu”, quan dolçaina, cant d’estil i electrònica es fusionen amb una elegància que mai abans havíem escoltat. Els pèls de punta, i ens quedem curts. Un disc que va ipso facto a les llistes de Nadal.

Escolta Geometries





, , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.