Discos

Feliu Ventura fa apologia de l’ofici de cantautor a ‘Convocatòria’

Daniel Monfort | 15 Novembre 2019

Feia temps que el xativí Feliu Ventura no treia noves cançons, si exceptuem l’aventura per jamaicanes de l’any passat. El darrer àlbum d’estudi, Música i lletra (2011), era tremendament íntim i nu, ara a Convocatòria hi ha uns arranjaments molt més florals, més somriures i constants al·lusions a les estrelles i el cel, serà l’optimisme que desprèn qualsevol pare recent estrenat?

Per este disc ha treballat amb el també xativí Pau Chàfer al piano, donant-li una atmosfera molt més pop. Com sempre incorpora una cançó amb el subtítol de “lloc”, per amagar entre estrofes i versos homenatges a la seua ciutat, ací barrejant-ho amb el discurs pòstum de Salvador Allende, aquell de «las grandes alamedas». Ventura, quin remei en estos temps tan grisos, fa apologia pura i dura de l’ofici de cantautor, catalitzador de revolucions i convocador de gents disposades a escoltar, a somriure i a somniar.

Escolta Convocatòria

Tracklist

1. Difon el teu somriure 00:00
2. Sàpigues, company 03:08
3. Cançó de bressol enmig del col·lapse 06:29
4. Soledat 08:55
5. Tornarem a cantar 11:48
6. Memòria d’una fibra sota acrílic i metall 15:31
7. Nostres (Lloc6) 18:14
8. El que està passant al Japó 21:27
9. El Sol al cim 25:05
10. Convocatòria 29:03
11. Ens guien les estrelles 32:16





, , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.