Discos

Feliu Ventura fa apologia de l’ofici de cantautor a ‘Convocatòria’

Daniel Monfort | 15 novembre 2019

Feia temps que el xativí Feliu Ventura no treia noves cançons, si exceptuem l’aventura per jamaicanes de l’any passat. El darrer àlbum d’estudi, Música i lletra (2011), era tremendament íntim i nu, ara a Convocatòria hi ha uns arranjaments molt més florals, més somriures i constants al·lusions a les estrelles i el cel, serà l’optimisme que desprèn qualsevol pare recent estrenat?

Per este disc ha treballat amb el també xativí Pau Chàfer al piano, donant-li una atmosfera molt més pop. Com sempre incorpora una cançó amb el subtítol de “lloc”, per amagar entre estrofes i versos homenatges a la seua ciutat, ací barrejant-ho amb el discurs pòstum de Salvador Allende, aquell de «las grandes alamedas». Ventura, quin remei en estos temps tan grisos, fa apologia pura i dura de l’ofici de cantautor, catalitzador de revolucions i convocador de gents disposades a escoltar, a somriure i a somniar.

Escolta Convocatòria

Tracklist

1. Difon el teu somriure 00:00
2. Sàpigues, company 03:08
3. Cançó de bressol enmig del col·lapse 06:29
4. Soledat 08:55
5. Tornarem a cantar 11:48
6. Memòria d’una fibra sota acrílic i metall 15:31
7. Nostres (Lloc6) 18:14
8. El que està passant al Japó 21:27
9. El Sol al cim 25:05
10. Convocatòria 29:03
11. Ens guien les estrelles 32:16





, , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.