Entrevista a Miss Tagless

Miss Tagless és una creadora de contingut digital valenciana. Compta amb més de catorze mil seguidors a YouTube, huit mil a Instagram i a Twitter i sis mil a Tik Tok, on recentment s’ha instal·lat. És de Pedreguer, a la Marina Alta, té vint-i-huit anys i en fa cinc que va començar al món de Youtube. Als seus inicis, un vídeo responent a unes declaracions de Carolina Punset, on menyspreava el parlar en català, es va viralitzar i el seu nombre de seguidors va augmentar notablement. Des d’ahí, s’ha anat fent més coneguda fins a trobar-se en el recull de subscriptors actuals a les diferents xarxes socials, als quals els refereix com a «trastos». Dit açò, entrevistem a Sílvia P. Sesé, coneguda baix el nic Miss Tagless.

– Quin va ser el detonant per començar a gravar vídeos?

Vaig començar a fer vídeos perquè jo era molt d’escriure, era molt d’expressar-me per internet i de sobte vaig trobar en unes declaracions que em van tocar al cor molt fortament i dic, açò no m’arriba per a fer un escrit, vaig a gravar-ho que m’explicaré millor. Però m’explique fatal des de les hores fins ara i continuaré, però no passa res vaig veure que eixa era la meua gran idea i vaig fer el vídeo i a la gent es veu que li va causar una espècie d’impacte, d’impressió o li va agradar d’alguna forma i vaig començar a crear més contingut i el que va començar sent una cosa anecdòtica per a un cas concret que volia ressenyar s’ha convertit en 6 anys de fer la pallassa per internet.

– Quina experiència extraus? Per què també hem vist que vas tindre una època que feies vídeos en diferents idiomes o els subtitulaves, que traus de tot allò?

Que vaig perdre el temps moltíssim. La cosa és que quan jo vaig començar, jo treballava a Londres, estava vivint a Londres, no venia de Pedreguer a Londres cada dia… I clar, jo tota la meua vida vivint en valencià, parlant en valencià, allí parlant en anglés. Clar, que tens l’anglés i el valencià xica, doncs en castellà també. Al final em vaig adonar que no em donava per a tot. Fer el subtítol és fer una feina molt gran per a després el que aporta realment. I em vaig adonar que m’expresse molt millor -en valencià-, i mira que m’expresse malament, però m’expresse molt millor en valencià aleshores vaig deixar-me la resta. Vaig a fer-ho en la meua llengua i ja la resta tenen els seus creadors de contingut de sobra, tenen quantitats industrials, de sobra.

– Llavors vas veure que d’alguna manera enfocant-te en la teua llengua sí que podies crear o tindre una comunitat més local o més propera. Eres de les primeres influenciadores en valencià que ha aconseguit crear una comunitat al seu voltant, com s’aconsegueix i que destaques de la teua?

Pense que al final del dia faces el contingut que faces per xarxes, vas a crear una comunitat. Com es crea?, al final és un vincle que tens amb les persones que estan a l’altre costat de la pantalla, a l’altre costat dels teus escrits, a l’altre costat de la teua música. I al final, ens hem de sentir connectats d’alguna forma, tindre coses en comú siga el que siga. Bé siga la llengua, òbviament per ahí ja agafes confiança, tu vas al supermercat i et parlen en valencià i ahí ja hi ha una confiança que no cal explicar. I ja, a més, també tocar temes que ens afecten a tots. Jo la veritat és que parle de coses que són un poc molt versàtils, que ens poden passar a qualsevol persona en aquest planeta. Aleshores, crec que és fàcil connectar, però al final també pense que el que més caracteritza a la meua comunitat, als meus «trastos», perquè són els meus trastos, és el respecte. Ens podem riure de tot, es pot fer broma de qualsevol cosa, sempre amb respecte, sense faltar a ningú, però entenent i empatitzant en què tots som diferents, tots sentim les coses diferents. I a mi hui em fas així i no em fa mal i a tu hui et faig així i et deixe en terra doblat. I no passa res, ens entenem tots i ens estimem i trobe que és el graciós, però sempre rient-se, sempre riguem-nos, sempre.

– Tornem un poc arrere i parles un poquet també de com va ser, perquè clar igual açò és mitjans generalistes que igual no coneixen tant. Vas tindre una època, una primera etapa en À punt que tornes de Londres, com va ser eixa primera etapa en el matí i en Twist?

Jo la veritat és que estava molt feliç vivint a Londres i de sobte em diuen: Vols vindre a gravar en la teua àvia? I em va paréixer la cosa més espectacular del món. Perquè la meua iaia és espectacular, o siga fantàstica i divina com ella a soles. I la veritat és que va ser una experiència que em va agradar moltíssim, em van preparar una sorpresa en el programa De Twist al Twitter, es deia en eixe moment. D’anar a la ràdio en la gent famosíssima. Jèssica Crespo, una professional de cap a peus. I vaig al·lucinar moltíssim perquè ràdio no havia tocat mai, televisió tampoc, però jo des de ma casa com si muntara la meua xicoteta televisió. Aleshores, em va agradar moltíssim, a poc a poc la cosa va anar desenvolupant-se i quan me n’adone m’estan oferint feina per a anar a col·laborar en el matí d’À Punt, jo en la tele. Jo vaig al·lucinar moltíssim, però una barbaritat. I arribe allí i me n’adone ja no sols d’una càmera en la meua habitació, sinó que era mil càmeres, mil focus, mil micros, tot molt professional, mil persones allí pendents que tot eixira bé. Després gent darrere, a l’estudi i aquestes coses, que jo no sé els noms tècnics, però una barbaritat de gent treballant perquè tot eixira bé… I em vaig enamorar moltíssim, per a mi va ser com, no sé, em va explotar el cap, l’emoji eixe que l’explota el cap era jo. Perquè igual no vaig saber apreciar en eixe moment tot el que m’estava envoltant ho haguera pogut fer molt millor, per descomptat, com totes les persones en aquest món. Em vaig eclipsar moltíssim del que m’estava envoltant, a part, també conéixer a altes companys d’altres programes… O siga, era espectacular veure el moviment, el nivell de feina que hi ha, que no sols és anar allí davant de la pantalla i passar-ho bé. Vaig aprendre una barbaritat, no podré estar mai suficientment agraïda per l’oportunitat, però va ser brutal.

miss-tagless2

– I després tens una segona etapa en la ràdio a Sessió golfa, que tal l’experiència al mitjà radiofònic?

Després de la televisió, ho vaig enganxar en la ràdio que vam tindre el programa de Sessió Golfa que trobe que el format del programa, els temes que tractàvem, la llibertat que vivia per a parlar, en molta burrera, que és una cosa que em representa moltíssim. Em vaig sentir molt còmoda i tant en el matí, que ja havia tingut oportunitat, però en Sessió Golfa sí que era cada dia, teníem cada convidat i cada convidada que jo al·lucinava. M’ha permés conéixer a una barbaritat de persones brutals del món valencià, per resumir-ho en una paraula molt xicoteta que engloba a moltíssimes persones i moltíssimes artistes. I jo la veritat, és que estic agraïdíssima perquè jo mai m’haguera atrevit a apropar-me a aquestes persones, a poder apropar-me en la vida reial, i va ser una oportunitat de conéixer-los, veure el que fan i descobrir molts artistes que no coneixia i molta gent que dius: Però aquesta gent està ací? Aquesta gent està al País Valencià? Els tenim ací.

– Vas descobrir molts personatges que igual la gent no sabia que eren valencians potser?

I tant. I a molta penya, que jo a Ame la vaig conéixer per Sessió Golfa, és a dir, jo ja sabia qui era, òbviament, no soc ximple. Però de poder parlar, de posar-li una cara i tal, vaig al·lucinar i vaig dir: però aquesta tia, com no està fent alguna cosa on la gent la puga veure i escoltar? O també moltes voltes no donem l’oportunitat a més gent de la que hi ha. Jo vaig al·lucinar en molt músics de grups i tal, que no estan als cartells dels festivals i dic: Però si ho fan brutal. Açò podria estar de cap de cartell perfectament. Però, per coses de la vida, doncs, no els coneixes o no es corre la veu o el que siga i es queden ahí un poquet en l’oblit.

– Se t’ha quedat l’espineta de fer alguna cosa en els mitjans públics?

Doncs la veritat és que se’m va trencar un poc el cor quan es van acabar els projectes a llarg termini d’À Punt. Perquè la veritat és que vaig estar en un parell de programes fent un parell de coses i em va al·lucinar moltíssim. Vaig aplegar a col·laborar en una sèrie, és a dir, vaig al·lucinar moltíssim, jo d’extra i dic: Ai ella! Ella actriu. I la veritat és que és un món que em va apassionar moltíssim. Òbviament, hi haurà molts professionals que ho poden fer 30 mil vegades millor que jo, però per descomptat si se’m plantara l’oportunitat de tornar a ràdio, televisió, qualsevol cosa, però de cap. M’han oferit coses de gravació de 3 mesos. Que faig, em deixe la faena que tinc fixa fins d’ací a 5 anys per 3 mesos? I després què? Patada en el cul, que ens ho coneguem tots. Si almenys digueres, és un projecte que dura 8 mesos o tal, doncs dius toca, m’estaque. Jo quan vaig començar fa any i mig ja de teleoperadora, ho vaig agarrar perquè damunt m’havien oferit per a anar-me’n d’ajudant de producció, a portar l’escaleta pràcticament., però eren 2 mesos d’anar-mos a gravar a Benidorm. Jo en 2 mesos: Pillat un pis allí, grava i 2 mesos i després ja està. Em va eixir això i em van dir: contracte indefinit. I vaig dir: Hasta luego.

– Tens molt de públic d’altres territoris?

La veritat és una cosa que em sorprén moltíssim i quan ho dic sembla que «ella en plan, com la Bad Gyal, internacional». Però la veritat és que em sorprén moltíssim perquè tinc prou seguidors que m’escriuen i tal que són de països de Sud-amèrica, jo al·lucine moltíssim. Tinc a un de Colòmbia que em té el cor guanyat. Perquè jo no he vist cosa més guapeta. Que ha aprés català per a ell, per amor a l’art perquè els pares són catalans i ho ha estudiat perquè ell ha volgut. Després tinc a un parell d’Argentina, de Mèxic… Que jo al·lucine per l’amor de Déu, aquesta gent, que bonica, no? I després hi ha moltíssima gent que no parla l’idioma, però que sí que ens entenen, jo parle de pressa, però de tant en tant puc parlar a una velocitat normal i se’ns entén perfectament.

miss-tagless

– I en l’àmbit de Catalunya o Illes Balears?

Això sí. I a part òbviament, sempre mirem el que ve de fora perquè el de fora mola més, però que òbviament ací a casa nostra… De les illes tinc moltíssima gent òbviament que me l’estime una barbaritat, perquè els accents diferents del valencià que tenim ací al país valencià adore mil també. Tota Catalunya també tinc gent que m’envia molta estima. I de la resta d’Espanya que jo al·lucine moltíssim perquè ací tenim molt mitificat que, xica, perquè travessen ací la frontera i ja no t’entenen, però que sí que t’entenen de veritat, anem a veure, m’estan entenent els de Mèxic i Argentina, no em van a entendre ací de Madrid, de Galícia. Els de Galícia tenen una orella que això és meravellós. I Andalusia, els d’Andalusia també posen molta orelleta per a veure l’accent i tal i s’adonen, s’adonen de tot.

– Clar al final els agrada el personatge i intenten entendre-ho.

Clar, i no és assoles per la llengua sinó que s’assabenten i en Twich per exemple ho veus una barbaritat que tota la comunitat catalana i valenciana de streamers. Moltíssima gent castellanoparlant que entra en castellà al xat diu: «Xica jo m’estic assabentant, però no et puc escriure, ni el sé parlar, però m’estic adonant», i es queden pel contingut, jo al·lucine.

– Després també està el tema de quan fas contingut en valencià de tancar-ho en l’àmbit del país valencià, que es tanca a un públic sol del país valencià. Creus que en internet no hi ha fronteres?

És una cosa que trobe que, sent de la Marina Alta i tinguen a la Gossa Sorda com a referent en la vida per a tot, estem parlant que hem tingut grups que cantàvem i canten únicament en valencià. No estic dient de fer gires per tot el món com U2, però que han anat a tocar a la Xina, al Japó, hi han xafat tota Europa, han anat als EUA, a Sud-amèrica i els han entés. Perquè entendre’s no és a soles l’idioma, és entendre el que t’està transmetent.

– Em referia també al tema de la reciprocitat amb TV3 i IB3.

I a part, el que sempre ens diuen a tots els creadors de contingut siga el que siga en valencià: «Ai, en castellà arribaries a més gent, en anglés, en xinés…» Ara em fique a estudiar Àrab…. Som més de 10 milions de parlants si arribe als 10 milions de seguidors, per l’amor de Déu, si veig un vídeo en 10 milions de reproduccions, em retire, em retire però ja mateix. És que hi ha gent que viu del contingut en valencià, En Twich sí que hi ha uns que viuen d’això. Els Lauzeta. Només en subscripcions més de mil euros al mes es trauen eh. A part fan moltíssims streamings, tenen moltíssimes donacions, s’ho treballen una barbaritat… No sé quin stream va ser que van replegar 200 euros, encara que estigues 24 hores, qui cobra 200 euros en un dia, legalment?, i només en les subscripcions és que tenien per a passar el mes de sobra.

– Com funciona el Micromecenatge recurrent i perquè triar L’Aixeta en comte de Patreon per exemple?

Doncs vaig a ser sincera, jo fa anys, fa molts anys, em vaig obrir un perfil al Patreon. I dic, ui, açò mola moltíssim, perquè com ho gastaven tots els americans i jo volia ser americana, i dic doncs jo també. I després vaig dir «puf que gossera no?». I ho vaig deixar estar i de sobte farà cosa de 2 anys que es va obrir L’Aixeta, la plataforma de micromecenatge, i estava molt enfocada, tot i que també hi havia contingut en anglés i castellà, estava molt enfocada a promoure el contingut en català. I em va paréixer com, ostres, xica, si te’n vas a cantar en valencià, doncs té més sentit que presentes el disc en València, o en el País Valencià en general, que no que te’n vages a la Cotxinxina, per lògica pura. Després arribarà fins on arribarà, però xica, trobe que ahí tindràs més públic. I vaig decidir obrir-m’ho més que res perquè tal com explicaven també algunes persones que estaven en L’Aixeta la nostra feina, perquè dediquem unes hores i un esforç. Aleshores, per què no remunerar-ho?, per què no traure un profit econòmic a totes eixes hores que invertim ahí?, ja sigues youtuber, tiktoker, músic, escriptor… I hi han mil coses que estàs invertint en la teua feina i que potser hi ha moltes persones que els agrada això que fas que volen donar-te suport. I ja no és obrir-te una campanya de micromecenatge per a un projecte concret, que és el que tots els artistes estaven acostumats, que també em pareix correctíssim, sinó el dir: Mira jo faig açò i perfectament hi ha gent que no fa cap contingut extra, ho té tot en obert. Ho tenen tot en obert i no ho tenen per pagament, ni subscripció i em pareix correctíssim que la gent directament: Vols donar-me suport? Ací estic.
I al principi sí que és veritat que jo deia: Ui, em pareix com una cosa de passar la gorreta, ale ja he fet el mico i passe la gorreta, però en veritat en el temps ara que ha passat any i mig o més en la plataforma, és com, no, és una altra forma de connectar amb la gent, és una altra forma que la gent et puga donar el seu suport, demostrar que creen en el projecte i jugar ací a apostar pel projecte i tu també una manera de motivar-te, encara que siguen 5 euros al mes, encara que no cobrisques la gasolina ni la compra de la setmana, dona igual. Però ja és veure una retribució a la feina, a l’esforç, a la il·lusió que estàs estacant-li. I gràcies a açò, no sols crees contingut per als mecenes o la gent que està pagant a poc a poc, mes a mes o una vegada puntualment. Si no que amb la ximpleria acabes creant més contingut per a totes les plataformes.

miss-tagless3

– Quins altres creadors o creadores en la nostra llengua destacaries?

Doncs la veritat el poc temps que tinc per a consumir contingut, intente revisar a veure què és el modern, què és el que es porta ara, sobretot ara que en la nostra llengua hi ha molta gent molt joveneta, que jo em sent la mami de les xarxes en valencià. Estan fent cada contingut, es treballen cada vídeo… que em quede amb la boca oberta. Una d’aquestes persones: Aitor, Llet i vi; és un artista des del Monopoli que a mi em té enamorada i fa un contingut que a mi la veritat em pareix superinteressant, té un cabet que dic: Per a l’edat que té, no correspon. I per exemple jo per Twitch sí que el veig moltíssim perquè és espectacular. Altres creadors de contingut que m’encanten: Maria Mandarina, si no la coneixeu, busqueu-la per TikTok perquè és un influencer emergent perquè està xiqueta en 2 anyets va a rebentar-nos a tots per xarxes. I a veure que pense… Sí, i després tot i que direu, Sílvia tu que tens idea de jocs… No tinc idea, no tinc idea, jo no soc gamer, però si busqueu un gamer de veritat: Hirokus. És català, té un carisma que això és increïble. Els especials de Halloween de por són una passada, a mi que m’agrada estic mossegant-me les ungles i és una brutalitat. I jo no sé jugar, jo no m’adone de res, però jo li pregunte i ell va explicant-me i això és una meravella i bé també teniu al Puto Unicorni, Sílvia li diuen, i n’hi ha molts creadors de contingut. Albert Roig, còmic, també on n’hi haja, per l’amor de Déu el que aneu a riure ahí. I vos he dit els que més veig, però entres a xarxes, podeu entrar al Poblet que és un web on està tot recollit i que allí estem tot calité, tot calité.

– Per acabar, com veus el futur del valencià a Internet?

La veritat és que, si m’haguéreu preguntat fa uns anys, estaria molt negativa, molt pessimista. Perquè la cosa pareixia que anava a menys, però la veritat és que ara tenint creadors com Jorge l’Aragonés, no fa falta ni cognom perquè és l’Aragonés. I tenint a companys d’altres llengües també minoritzades, que ens estem donant suport entre tots, dius, ostres, perquè igual estem seguint una tendència que està tornant a pujar. I cada vegada em trobe amb més i més creadors de contingut nous que estan començant a crear contingut i tenen unes idees i una manera de veure les coses completament diferents. Que dic, igual no estava la cosa tan malament com pensava jo fa uns anys, igual és perquè ara és el moment en el qual està pujant i ara és el moment en el qual hem fet una crida o alguna cosa ha passat ací que jo m’he perdut. Però hi ha molts més creadors, veig cada vegada a més gent involucrada en gastar la llengua per xarxes, que trobe que és primordial, sigues o no youtuber, sigues o no influencer. Encara que siga per a dir-li a la teua amiga Paqui la recepta de les croquetes… Però la veritat és que estic súper contenta perquè cada vegada veig a més gent parlant-lo per xarxes, utilitzant-lo i esforçant-se per fer-ho cada vegada millor. I això és com, pornografia visual.

 

Fotografies: Miss Tagless

Participa Participa

Dessuadora A Tornallom
Dessuadora d'edició limitada "A Tornallom" posada a la venda per finançar els III Premis Tresdeu a joves creadors/es valencianes. Dissenyat per Bram S...
Preu 24 €
Bossa “Jo per tu, tu per mi”
Bossa estil tote bag d'edició limitada "Jo per tu, tu per mi" posada a la venda per finançar els III Premis Tresdeu a joves creadors/es valencianes. D...
Preu 4.80 €
Noves veus (secció d’opinió)
Entre totes i tots som capaços d'impulsar noves veus dins del panorama mediàtic valencià. Calen noves idees i enfocaments per encarar aquesta dècada d...
26%
17
DIES
115,00 €
aconseguit de 450,00 €