@GerryQuerryBerry: “Podria negociar per TinderCat si ens permetesin mantenir l’audiència sense acabar a la ràdio convencional”

El creador de contingut en català @GerryQuerryBerry, pels amics Gerard Querol (Sant Cugat del Vallès, 22 anys), té 57.000 seguidors a TikTok i 14.000 a Twitter, però no té Tinder. Perquè és “molt superficial”, diu, i perquè ara té parella. Sí que té, però, TinderCat, un format pandèmic i molt ‘Generació Z’ creat per ell mateix a partir dels anomenats Espais de Twitter. Des de l’abril del passat 2021, milers de joves catalans entren allà de tant en tant com a oients i es troben, a través d’una xerrada social vertebrada pel hashtag #TinderCat, a una sala de conversa en àudio on una dotzena d’ells parla d’amor, sexe i el què toqui, recreant en directe la dinàmica d’una app de cites amb ecos de l’antic Prohibit als pares de Ràdio Flaixbac. Per què TinderCat ha generat tanta interacció en tan poc temps? “Perquè ara no existeix aquest producte en català” i pel contex de la pandèmia, respon Querol, qui es mostra crític amb com els mitjans convencionals “absorbeixen” les audiències que fidelitzen els creadors de contingut en les seves comunitats personals.

Pregunta (P). En quin moment es decideix ser creador de contingut?


Resposta (R). En el meu cas, quan va començar la pandèmia, al primer confinament. Vaig començar a fer tiktoks perquè m’ho van dir uns amics, tot i que jo era molt reticent perquè no m’agradava gens la sobreexposició tan massiva que hi ha a TikTok. Però després d’uns quants vídeos, em vaig adonar que no hi havia ningú que fes tiktoks en català, i allò em va impulsar a començar, sempre amb una mica d’humor.

(P): Com ha canviat la teva vida des de llavors?


(R): La meva vida no ha canviat en res, només en què de tant en tant hi ha alguna entrevista (riu). Bé, i en què he fet nous amics de tot Catalunya que no m’hagués esperat mai fer. Gent a qui jo admirava, com el Long [Li Xue] o el Miki Núñez, que ara són amics meus i ens parlem de tu a tu.

(P): Més enllà de la teva faceta tiktoker, com és el dia a dia de Gerard Querol?


(R): Ara marxo d’Erasmus, però abans el meu dia a dia era treballar al matí, ja que vaig estar un temps de pràctiques [estudia Dret i Relacions Internacionals], i a la tarda anava a la universitat. Quan feia els vídeos? Doncs en creava molts de TikTok el cap de setmana o no en feia. Porto un temps sense produir tants vídeos per a TikTok, però ja hi tornaré, sí, sí.

(P): No entens, doncs, la creació de continguts com a sortida professional?

(R): No, gens, gens. Sí que és veritat que algun cop puntual he cobrat per alguna campanya, però la gran majoria de cops funciona per intercanvis. Prefereixo que vingui un festival i em digui: “Em fas aquest vídeo pel festival i t’aconsegueixo entrades”. No estic generant el suficient cabal de persones per guanyar diners i fer-me autònom i, per tant, no val la pena; prefereixo no anar fent aquestes coses de donar-me d’alta a la Seguretat Social per cobrar diners. Si algun cop arribo a un nivell de seguidors que sí que hauria de cobrar, doncs ja ho veuríem, però no és el principal objectiu; no és allò a què vull dedicar-me.

(P): Parlem de TinderCat. Al darrer esdeveniment, a finals de gener, es van connectar unes 5.000 persones, amb pics d’audiència d’unes 2.000. Com defineixes l’evolució de la iniciativa durant aquest primer any de vida?


(R): Jo crec que s’està professionalitzant, però sense perdre el format ni allò que a la gent li agrada, que és connectar-se a un espai, amb respecte però sense tabús perquè és a les tantes de la nit. Al principi obria l’espai a Twitter quan volia; després, de cara al desembre, ja tenia col·laboradors fixos que sempre entraven, per exemple la Carla o el Ramon; i, a finals del desembre, es va interessar una productora, La Bombilla, amb la qual jo ja havia fet contingut. Cada cop més s’està veient com una alternativa a alguns programes de ràdio o de mitjans convencionals.

(P): On creus que rau l’èxit de TinderCat com a nou format?


(R): Hi ha molts factors. Un d’ells és que estem en pandèmia, amb l’oci nocturn tancat, i, com que la gent no acostuma a conèixer a altres persones, TinderCat els permet fer-ho sense vergonya, ja que funciona a través de l’àudio i no hi ha imatge. La gent s’ho sent seu, i això m’agrada. Hi ha gent que ha quedat, hi ha gent que ha fet coses, hi ha parelles nascudes a TinderCat… L’altre factor important és que crec que no existeix aquest producte a mitjans convencionals ara mateix en català. Ara, en català, no hi ha aquest espai que cobria abans el BackUp de Ràdio Flaixbac o Prohibit als pares, on parlaven sobre històries o confessions que passaven a l’escola o coses així, que va acabar derivant en Adolescents.cat.

(P): Al teu Twitter critiques com els mitjans convencionals “capten” l’audiència dels creadors de continguts. Quina creus, doncs, que hauria de ser la fórmula?


(R): La fórmula es va intentar durant un temps a través d’un programa que es deia Mood Z, a TV3, on jo hi era, que era un quiero y no puedo perquè tenien un pressupost reduït. TV3 no ens ajudava molt en el tema de la promoció i al final ens van deixar caure perquè no tenia audiència. Jo crec que la idea és la de Playz, de RTVE: que financiïn els creadors de contingut però que no els portin als mitjans convencionals. Que els mitjans convencionals no facin això d’absorbir audiència dels creadors directament per incrementar la seva. Que facin una col·laboració i que els financiïn, però que els consumidors no se n’adonin que estan tenint ajuda.

(P): Què respondries si TV3 o Catalunya Ràdio et proposessin negociar per TinderCat?


(R): S’hauria de pensar molt. Si hi hagués la idea de fer un programa transmèdia, que també s’emetés per Twitch, on els Espais de Twitter seguissin sent vitals i on la gent pogués seguir col·laborant igual que sempre, doncs potser sí que parlaria amb ells i ho podríem negociar. Si fos per fer un programa de ràdio perquè la gent truqui a la ràdio [convencional], no.

(P): O sigui, que no li veus sortida a un mitjà convencional.


(R): Però perquè ja no tindria la mateixa audiència que ara! La gent que m’escolta ara a TinderCat és perquè s’ho posa allà a Twitter… No sé, seria un altre tipus d’audiència, segur. Ara la gent parla a través del hashtag… Si és passés tot a la ràdio, seria diferent. Però a veure, de moment no hem rebut cap oferta. Sí que s’ha interessat gent, televisions, però no la CCMA.

(P): Ja per acabar, on es veu Gerard Querol en deu anys?


(R): (Riu) M’agradaria viure a una masia al camp, tranquil, treballant des de casa i passant-m’ho bé. De fet, m’encantaria que existissin ‘cases de continguts’ en català com les que existeixen a nivell espanyol. Aquestes que estan a Andorra. Doncs això, però a nivell català i a una masia. I no anant a Andorra (riu).

Participa Participa

Dessuadora A Tornallom
Dessuadora d'edició limitada "A Tornallom" posada a la venda per finançar els III Premis Tresdeu a joves creadors/es valencianes. Dissenyat per Bram S...
Preu 24 €
Bossa “Jo per tu, tu per mi”
Bossa estil tote bag d'edició limitada "Jo per tu, tu per mi" posada a la venda per finançar els III Premis Tresdeu a joves creadors/es valencianes. D...
Preu 4.80 €
Fanzín Foguera
Foguera és una proposta en paper que aborda en les seues 68 pàgines reflexions entorn a quatre temàtiques: Internet, cultura, precarietat i noves ideo...
Preu 7 €