Crear els mitjans valencians del futur
L’Argentina s’ha convertit en un laboratori fascinant de nous mitjans digitals. Mentre la televisió tradicional s’enfonsa i només un 30% dels argentins confia en les notícies convencionals, han emergit propostes que estan redefinint què significa fer comunicació independent al segle XXI. Hui vull parlar de dos casos concrets: Futurock i Gelatina. Són models que, amb adaptacions a la nostra realitat atomitzada i sense capacitat de finançament, podrien inspirar un canvi mediàtic al País Valencià.
Futurock
Fundada per la periodista Julia Mengolini, va nàixer amb la premissa de crear un mitjà finançat directament per la seua audiència. No dependre de grans anunciants ni de pautes governamentals. Només de la comunitat.
El model que més o menys ja coneguem com és el cas de La Veu o elDiario:
– Milers de “socis” aporten donacions mensuals voluntàries.
– Aquesta base garanteix un flux d’ingressos estable i previsible.
– Els socis no només paguen: participen, opinen, se senten copropietaris del projecte.
Però va més enllà del digital, han creat tot un ecosistema:
– Organitzen concerts i esdeveniments presencials.
– Han obert un bar a Buenos Aires, creant un espai de trobada per a la seua comunitat.
– Venen marxandatge amb identitat pròpia.
El resultat? Una ràdio per internet que no només sobreviu sinó que prospera, mantenint una línia editorial independent i creant un espai segur per a una audiència que se sentia òrfena en els mitjans tradicionals.
Gelatina
Creat el 2021 per Pedro Rosemblat, aquest canal de streaming ha aconseguit fer que la política siga entretinguda per a una generació que fugia dels formats tradicionals.
L’estil ens pot recordar -salvant les distàncies- a un La Vida Moderna o Pot de plom:
– Barreja d’humor, anàlisi política i cultura pop.
– Llenguatge accessible i proper.
Finançament híbrid, similar a l’anterior:
– Base de “socis” comunitaris.
– Esdeveniments massius anomenats “Orcos” amb venda d’entrades.
– Venda de marxandatge amb disseny cuidat.
– Acords de branded content amb marques afins.
El seu programa estrella, “Indústria Nacional”, aborda la política argentina “sense prendre-s’ho massa seriosament”. Aquesta declaració d’intencions defineix tot el projecte: seriositat en el contingut, lleugeresa en la forma.
Comunitat, comunitat i comunitat
Tant Futurock com Gelatina han entés molt bé que en l’era digital, els mitjans no són només emissors d’informació. Són nodes de comunitat. Els seus oients no consumeixen contingut passivament; participen, comenten, es troben, creen vincles.
Aquesta comunitat no només sosté econòmicament els projectes. Els defensa, els promociona, els fa créixer. Cada soci és un ambaixador. Cada oient, un potencial col·laborador.
I al País Valencià, què?
El panorama mediàtic valencià necessita model com aquests. Tenim talent, projectes madurs, altres que comencen de nou. Ens falta coordinar-nos, compartir recursos i així arribar, per fi, a una massa crítica.
Proposem la Confederació de Mitjans Audiovisuals. Davant la impossibilitat d’un finançament a l’altura que mai arribarà i des de l’experiència d’haver vist mitjans fracassar (L’Avanç, L’Informatiu, Full Quatre, Ara País Valencià, La Jornada…) hem d’unir l’atomitzat panorama mediàtic. Incorporar, a més, als que comencen de nou atrets per l’entusiasme i la facilitat que comporta començar a Internet. Es tracta de col·laborar voluntàriament per:
1. Compartir recursos i reduir costos
2. Crear economia d’escala en la producció
3. Assegurem la independència editorial
Peguem-li la volta a la història, no arribarà mai un mitjà valencià autocentrat que tinga eixa massa crítica. Coordinem a les xicotetes iniciatives i posem-nos a treballar en xarxa per trencar el bloqueig.
Imagina una programació coordinada amb:
– Tresdeu fent un pòdcast setmanal sobre llengua i cultura digital.
– Un mitjà cultural parlant de cinema i arts escèniques valencianes.
– Una publicació ecofeminista aportant idees i valors de futur.
– Pòdcasts d’actualitat local analitzant la política valenciana.
– Un programa d’humor en valencià que faça riure i pensar.
Tots compartint espai, recursos, audiències creuades. Cadascú amb la seua identitat, però tots enfortint l’ecosistema comunicatiu valencià. Podríem aconseguir milers de socis “comuns” inspirant-se en ferramentes com “Twitch Turbo” o “iVoox Plus”. Crear marxandatge beneficiant-se del volum. Aconseguir branded per a tots o alguns dels mitjans segons la línia editorial. O inclús aconseguir campanyes de crowdfunding potents per a projectes especials.
Si eres un mitjà valencià, un creador/a de contingut, o simplement algú que creu en la necessitat d’un mitjà autocentrat i en valencià:
1. Comparteix aquesta idea amb qui puga estar interessat
2. Contacta si vols formar part del projecte pilot
3. Aporta les teues idees sobre com millorar el model
Està ple d’exemples que demostren que la comunitat pot sostenir mitjans independents, que l’humor i la seriositat poden conviure. Tenim tot el necessari per a crear el nostre propi ecosistema mediàtic digital: talent, audiència potencial, llengua pròpia, identitat cultural. Adaptem-ho a la peculiaritat valenciana -atomitzada, sense finançament- i posem-nos a construir-ho junts.
Altres notícies per llegir en Tresdeu
