El Cinturó Jove Fest torna a Aldaia amb Barry B, La Fuga i Buhos i entrada lliure
El Cinturó Jove Fest torna a Aldaia amb el mateix argument que l’ha fet créixer. Tres nits de música al Cinturó Verd sense passar per taquilla. Els dies 2, 3 i 4 d’agost, a partir de les 22.00 hores, el recinte obri portes amb un cartell encapçalat per Barry B, La Fuga i Buhos.
Barry B arriba des d’un pop que ha anat cultivant, lluny dels automatismes de la ràdio fórmula. La Fuga porta quasi trenta anys de rock i de directes rodats, un fons d’armari que explica per què continua omplint recintes. Buhos aterra en plena gira de vint aniversari, amb el mestissatge festiu que els ha convertit en una de les bandes més sol·licitades del circuit en català.
Al costat dels tres noms grans, l’organització —Ajuntament d’Aldaia i Gazpatxo FestCultura— ha muntat una graella que travessa estils sense complexos: pop, punk, rock, rap, electrònica i ritmes urbans. The Locos, el projecte de ska-punk que lidera Pipi després de Ska-P, comparteix cartell amb Periferia, una de les propostes que millor ha sabut renovar el rock estatal, i amb MOMO, el nou projecte de rock alternatiu i punk de Marcos, cantant de Mafalda.
L’aposta pel talent de casa és una de les línies més interessants d’esta edició. Nosotros Tres, banda d’Aldaia, s’ha fet un lloc en l’escena indie i post-punk amb una velocitat que sorprén fins i tot al seu poble. Cactus continua fusionant rap i ritmes tropicals en valencià, una combinació que demostra que la nostra llengua no necessita permís per a entrar en cap gènere. Completen el cartell Naina, Las Hienas —duo del Baix Segura especialitzat en mestissatge i ritmes llatins—, DJ Trapella, que combina les mescles amb un discurs de compromís social, i ELE DJ, amb sessions de house, reggaeton i electrònica.
Que un festival com este es mantinga gratuït durant tants anys no és un detall menor. La programació cultural de proximitat, sostinguda amb diners públics, continua sent una de les poques vies perquè el públic jove accedisca a música en directe sense que el preu de l’entrada decidisca qui pot entrar i qui no. Mentre el circuit de festivals grans consolida models cada vegada més cars i més dependents de patrocinadors, Aldaia manté una fórmula que posa el nom dels grups per davant de l’operació comercial.
