We Are Not Brothers diuen adeu amb una gira de comiat pels 20 anys
Vint anys després de nàixer a Alcoi, We Are Not Brothers han decidit plegar. La banda d’electrònica post-industrial i punk celebrarà l’aniversari amb una gira de comiat per huit ciutats, que començarà el 25 de setembre i acabarà el 26 de desembre en un lloc encara per anunciar. Aquell serà l’últim concert de la seua història.
El recorregut arranca a Alacant, dins de l’Atronador Fest, amb Orfeón Gagarin, Madrelarva i Jana Jan. L’endemà, 26 de setembre, tocaran a casa, al Moniàtic, el festival assembleari del Partidor on van fer el seu primer concert, en un cartell que comparteixen amb Aurora Roja i Júlia. L’octubre té tres parades. El dia 2 actuaran a El Sótano de Madrid amb Leroy Se Meurt, el 3 en un espai secret de Lleó i el 24 a la Lonja Negra de Múrcia, amb JG Outsider. El 24 de novembre passaran per la sala Laut de Barcelona amb Pilan, i el 19 de desembre tornaran al CSA La Residencia de València, amb Ximo Noguera al cartell. El grup deixa la porta oberta a alguna data més.
La banda explica la decisió amb franquesa. Els membres viuen dispersos, cadascú amb els seus horaris i en un lloc diferent, i això ha reduït l’activitat al mínim en els últims anys. Des de la pandèmia amb prou feines han pujat a un escenari, i des de Fuck Work, l’EP que Oráculo Records va editar l’abril de 2020, no han publicat material nou. Tampoc tenen previst fer-ho, i per això consideren que no té sentit allargar el projecte.
Aquella trajectòria va començar el 2006 amb una fórmula que barrejava darkwave, techno i actitud punk, i amb títols en la nostra llengua com «Llum», «121 Xemeneies» o «Aquesta rave és una merda». El 2013 van finançar amb micromecenatge No som germans, editat pel segell alcoià Música de Telers. Cinc anys més tard va arribar III, produït per David Kano a l’Estudio Silencio de Madrid, amb col·laboracions d’Ana Curra, Hugo Mas i The Suicide of Western Culture. Amb Ana Curra van gravar també una versió del «Ghost Rider» de Suicide, que tanca Fuck Work. Durant tot aquest temps, el directe ha pesat més que l’estudi, i bona part d’aquells concerts es van fer en centres socials, festivals autogestionats i sales xicotetes.
Per a la gira han preparat un paquet de marxandatge de cent còpies que només es vendrà als concerts. Inclou una bossa de tela amb el cartell de la gira, una samarreta, un pedaç, adhesius, una esquela i un codi de descàrrega d’un recopilatori que només eixirà en format digital.
La història del grup quedarà també en paper. Quan acabe la gira, Ximo Noguera, d’Industrial Complexx, publicarà un llibre basat en les entrevistes que ha fet a la banda, amb pròleg de Damià Llorens, la meitat de WANB, i una selecció de cartells, flyers i fotografies de les dues dècades. Mentrestant, el grup anirà penjant al seu canal de YouTube enregistraments de directes que mai no han vist la llum.
L’últim disc continua disponible al Bandcamp d’Oráculo Records. WANB R.I.P.
