Discos

[Crítica] Cesk Freixas, tots els caires del preciosisme

Hèctor Serra | 14 Gener 2013

És molt el que hem d’agrair al cantautor penedesenc Cesk Freixas. Per ell que vam buscar als mapes Sàsser i Güímar i vam conèixer racons de món inaudits i meravellosos. Vam escorcollar entre la filmografia de Jean-Pierre Jeunet –aquells finals!-. Encuriosits, xiulant la cantarella, vam passejar per la petita rambla del Poble Sec, amb tota la vida per vindre. Vam tornar a tenir al davant Raimon, Ovidi, Víctor Jara, Sílvio Rodríguez i Bob Marley. Per ell que no ens oblidem on comença i acaba el traç de la terra. I estampes inigualables: els ponts de l’Ebre, el poble que comença a Xàtiva o l’agost d’Eivissa. Cesk Freixas ens ha donat casa seva, tot brindant per la vida, en un camí cap a nosaltres realitzat en vaixells de llibertat que han solcat dies i nits de guerra i d’amor. I encara no hem arribat al final d’aquest viatge, que el jove artista ens segueix estenent un palmell set voltes rebel, com la mà dels qui t’esperen.
I, per seguir amb el costum sa de crear sinergies i nòduls de referències, Cesk Freixas manté les coordenades amarrades a la lluita i a l’amor, i fortifica un monument de cançons en homenatge a l’escriptor segarrenc Manuel de Pedrolo. Tocats pel foc –títol manllevat a l’obra pedroliana- exalça un lletraferit possiblement poc reconegut dins la literatura catalana, però d’un valor incalculable, amb versos amarats de ràbia obrera i dignitat humana com els que trobem a “Acte de violència”, peça adaptada en format cançó per Freixas, la qual esdevé un dels punts àlgids del disc. Però aquest quart treball d’estudi compta amb més noms propis. D’entrada, els de les gairebé 500 persones que han fet possible la criatura mitjançant el sistema d’aportacions conegut com a micromecenatge. Quant a les col•laboracions musicals, no hi ha dubte que havia de ser un àlbum atapeït de contribucions. Darrerament, a Freixas l’havíem vist donant-ho tot al costat dels Terratombats, Andreu Valor, Acousters o Kòdul. A Tocats pel foc és Cesk qui rep tones d’afecte, amb col•laboracions molt especials com les de membres d’Al Tall (enguany rebran el Premi Ovidi a la Trajectòria Artística), La Iaia o Sílvia Montells. Sense oblidar una direcció musical –la del Víctor Nin- acurada i acostada a un so més acústic que en anteriors feines. Cal sumar més poesia: Marc Freixas i David Caño. I la versió del tema “El Burro i l’Àguila” d’en Quico Pi de la Serra. Complet puzzle d’aliatges poètics i musicals a l’altura d’un jove emprenedor i autèntic.
Cadascú hi trobarà la seua peça, perquè la pluralitat de textures és un dels forts d’aquest disc. N’hi ha d’enamoradisses, temptant el pop preciosista, com “Que no et falli mai la sort”, “Coses nostres” o “Mudança”. N’hi ha d’arpegis de pel•lícula, com els que cavalquen a “La vida, un trosset de pa” o els de “Companya”. N’hi ha d’horitzons audaços, com les lletres d’”Article 1.1” o “Cançó per l’abril”. N’hi ha de deutes pendents, com el que Freixas tenia amb l’altra banda del seu cordó umbilical: “El meu poble”, “La Plaça”. I un regal força emotiu: “1705”. EINA ja ens va regalar una marxa de desfilada militar a “L’Estat i la revolució”, i ara, també des del Penedès, Cesk ens trasbalsa amb un himne coral executat amb els cantaires de Santa Eulàlia de Riuprimer. Són els compassos que dibuixen la banda sonora de les lluites que estan per arribar.
Tocats pel foc, Cesk Freixas, Temps Record, 2012. 

Hèctor Serra col·labora a la revista Tres deu, el digital cultural Núvol i el periòdic L’Accent, entre altres mitjans. És l’autor del bloc L’Extraradi.

Twitter: @llenyataire




, , , , , , , , , , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.