La música en valencià ha d’aconseguir defugir de l’autoconsum

Sota el paraigüa de l’organització de la Fira del Llibre la música feta en valencià es va fer un lloc, dijous passat als jardins de Vivers de la ciutat de València. Josep Vicent Frechina, reconegut crític musical i estudiós d’aquesta disciplina, va fer un diagnòstic de la salut que gaudeix en l’actualitat la música cantada en valencià. L’acompanyaven, Manolo Miralles, membre d’Al Tall i president del COM (col·lectiu de músics Ovidi Montllor) i Xavi Sarrià cantant d’Obrint Pas. Dos grups representatitus de les diferents etapes d’eclosió i consolidació, si més no, de la música en valencià. Representant l’àmbit literari hi era Gemma Pasqual, presidenta de l’associació d’escriptors en llengua catalana.

A ningú sobta ja l’auge de grups que decideixen cantar en la nostra llengua i la diversificació d’estils és a hores d’ara una realitat. Si als ’90 la mitjana de discos trets a l’any es situava entre els deu o quinze, al 2012 es produiren 98 discos. Josep Vicent Frechina evidenciava així la bona salut de la música en valencià. A banda d’aquestos indicadors positius, Frechina avisava que cal trencar amb el cercle viciós que suposa fer concerts on el comú denominador d’aquestos és la llengua i evitar doncs l’autoconsum; “és millor que Orxata encapçale un cartell de música electrònica a Madrid”. Entre els reptes, Frechina alertava que per una banda cada vegada hi ha més oferta que públic; i per l’altra destacava el problema de la professionalitat, ja que en molt poques ocasions la música permet als grups viure d’ella. 

Frechina destaca el treball que fa la Tres Deu d’actualització diària de continguts per tal de cohesionar la música feta en valencià i al nostre territori