Discos

L’Essència d’Aspencat

Joan Andreu Quiles | 8 Maig 2013

CRÍTICA. L’essència designa el conjunt d’atributs d’un objecte o substància que el fan ser el que és i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seua identitat. Si partim d’aquesta definició, podem afirmar que l’essència del grup de la Marina, Aspencat, no és un altra que l’electrònica. Després de tres treballs de llarga durada més un disc amb reversions dels seus temes i dues cançons noves com fou Inèdit, ens arriba Essència, un treball madur que ens convida a escoltar les arrels del grup, el seu atribut indispensable, que finalment està compost per bits.
Si observem la trajectòria del grup ens els darrers anys, ens donarem compte que ha sigut meteòrica. Fa uns quatre anys Aspencat era un grup d’ska que compartia una rivalitat amistosa amb els desapareguts Desgavell, però en un parell d’anys la banda encapçalada pel xaloner Kiko Tur començà a despuntar i a fer concerts per tota la geografia del País Valencià i per fora d’aquest. Va arribar un punt en el qual Aspencat copava els cartells de la majoria de festes i festivals i això va fer que el seu nom començara a cobrar força en l’escena musical valenciana.
Amb Naixen primaveres, el grup es va fer el seu lloc desmarcant-se del temes més ska i apropant-se als ritmes jamaicans amb un toc electrònic que la música en la nostra llengua havia deixat més apartat. Dos anys més tard, la banda ha tornat amb més força que mai amb el disc Essència, on definitivament ha apartat els ritmes que sonaven als seus primers discs i on han apostat fort per l’electrònica i, fins i tot, per temes més rapers.
Aquest nou disc ens transporta a un món més proper a Matrix, on els sintetitzadors lleven protagonisme als metalls i donen pas a les lletres i melodies més contundents d’Aspencat. A més, col·laboracions de luxe com les del grup madrileny Dremen, Remei, Ximo Escrivà, Àlex Seguí o el Nega, de Los Chikos del Maíz, fan d’aquest còctel un mescla imprescindible d’escoltar.
Essència s’obri amb una introducció de cordes que podia formar part de qualsevol quartet clàssic, però que ràpidament dóna pas al llaüt i al sintetitzador, que obrin el camí de la bateria i les veus. Ja està ací “la clau que canviarà la trajectòria” dels Aspencat i que marca un nou camí que es fusiona de forma magistral amb el grup.
Nit d’esperança és possiblement la cançó més fluixa del disc, tot quedant-se a meitat camí entre els nous Aspencat i els vells. Una tornada que convida a ballar amenitzada per la veu de Remei, excantant dels Skalissai.
A continuació, La distància junt a Quan caminaven foren les cançons elegides per la banda com a avançament del disc. Es tracta de dos temes amb unes lletres que ens arriben fins al més profund del nostre ser, un homenatge a Estellés i una declaració d’intencions que ens recorden per què Aspencat ha arribat tan lluny. Una música més desproveïda d’electrònica que recorda al seu anterior treball i que personalment pense que toquen a la perfecció. Cal remarcar, a més, la col·laboració del gran Àlex Seguí, cantant de la Gossa Sorda, que com va sent habitual en tots els treballs de la banda torna a deixar-nos clar el seu gran potencial i que dóna un toc màgic i exclusiu com sols ell sap fer.
Serem un cicló és una cançó de difícil escolta la primera vegada, però que a poc a poc es va fent un lloc al disc i que gràcies a la gran col·laboració del Nega ens arriba directa tocant on fa més mal.
Antimatèria es LA CANÇÓ d’aquest disc. Bases electròniques, col·laboracions de luxe, ritmes frenètics, combat i lluita. Ho té tot. Llàstima que als concerts solament la puguem gaudir com a cançó reproduïda per a la salutació final del grup.
Arribant a la fi del disc, trobem Queden matinades, una cançó que podia estar a les llistes del 40 Principals o de Màxima FM i que demostra que es pot fer música comercial amb missatge, de qualitat i en valencià. Una mescla que de segur que us agradarà.
Finalment, ens queda la reversió d’El teu crit realitzada pel productor de Dremen, 1101 vs 13, que dóna un gir més a un ja de per sí gran tema. Una mescla compromesa que aconsegueix fins i tot millorar l’original.
Arribats a aquest punt no em queda més que convidar-vos a entrar al web dels Aspencat, descarregar el disc i gaudir d’ell en el seu nou directe (on combinen els nous temes amb tots els seus anteriors “temazos”). La propera oprortunitat per a gaudir del seu directe serà el dijous 9 de maig a la Sala Noise de València o el 10 de maig a la Sala The One d’Alacant. Ara és moment de lluitar amb la distància i caminar pels carrers més rebels de la mà dels Aspencat.



Joan Andreu Quiles, col·laborador de la revista digital Tres deu, conductor del programa Llengua Viva de Ràdio Universitat i director d’Anquiro Produccions. Twitter: @Anquiro
Diana Buigues, correctora d’estil i adequació lingüística.




, , , , , , , , , , , , ,

Trackbacks/Pingbacks

  1. La gira 'Compte enrere' d'Aspencat culminarà amb nou disc en setembre - Revista Tres deu - 27 Març 2015

    […] (més de 60 concerts en poc més d’un any, més de 30.000 descàrregues del llarga durada Essència, uns aproximadament 200.000 espectadors que han gaudit del directe i molts fans contents i […]

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.