Música

El DJ que s’adapta, ara més fi i lubricat per Rubik Dude

Rubik Dude | 5 novembre 2013

Rubik DudeHola. Odie Tres Deu. Després de passar un cap de setmana de luxe arriben les 02:30h de la matinada de diumenge i me’n recorde que dilluns he de tindre un article escrit, i comencen les presses, i els maremeua, i els aidéu. Però no passa res, per a això ja tinc al meu ghostwritter, que m’escriu els articles a l’hora que li mane. Doncs res, em pire a dormir i el deixe a ell escrivint. Li diuen Osvaldo Morgan Clemente, dos besades.

Bona vesprada, benvinguts al nou article de RubikxDins. En aquesta ocasió parlarem sobre els discjockeys que s’adapten a la sala de ball on van a punxar els seus discs. Aquests DDs que si veuen que la rola no funca canvien la seua sessió.

És un tema molt complicat, ja que la funció d’un punxadiscs és haser bailar al público, i sembla que ha de ser així a tot preu, arribant a incomplir lleis inexistents no escrites de les quals ningú mai ha escoltat parlar. Moltes vegades el lisensiado Rubik Dude ha parlat ja dels xampanys, les cabrioles i demás pendejadas, però mai s’havia enfrontat cara a cara amb l’assumpte de cagar-se en la cara de les teues inquietuts musicals i acabar posant tots els èxits que trobes a la teua disquetera.

Escriure sobre açò ve perquè fa poc li demanaren al señorito Rubik si podria fer una sessió més comercial que allò que ell acostuma a punxar. Lastimosamente va contestar que no, que ell punxava allò que li agradava i li abellia, i que si creia que el que ell punxava no li anava a agradar al públic de la sala, potser és perquè no era bona idea contractar-lo. Vist així pareix que el señorito està perjudicant-se a sí mateix, perdent plata i fent que no el contracten. Però, què guanyaria dient que sí? Un grapat de milers d’euros (hehe) que no signifiquen res si ho comparem amb la deshonra personal, amb la traïció moral i amb el penediment que suposa fer una cosa que no vols fer.

Aquest article va dedicat a aquest tipus de DJs que punxen de tot sense punxar de res. Punxen els hits de cada estil que està de moda, fent-ho fàcil i sense calfar-se molt el cap en buscar més enllà del Top 20 de Beatport.

Sóc un desordre màxim a l’hora d’escriure. Anava a fer-me passar pel meu ghostwritter hispanoamericà, però em cansa haver de mesclar paraules de diferents països de Llatinoamèrica amb el valencià i no vull emportar-me cap hòstia en la cara, però seguiu-me per aquest corredor màgic que estem creant:

No m’agraden els DJs que segons els convé punxen Techno, Electro, Dubstep, House, Trap, Tech House, Rock, Moombahcore, Indietrònica, Electropolles, Techvinagretes, Frenxones, Fidgettho, Drum&Bass, Schranz, Hardsífil·lis, Reggaeton o Flamencontraouneuro.

Es tracta de DJs que fan sessions totalment diferents en funció de si es troben a una ciutat o a una altra, que et poden agradar molt en un lloc però odiar-los en un altre. Senyors, existeix una cosa que s’anomena personalitat, i que et permet guanyar seguidors i gent a qui li agrades. Si et dediques a anar on va tothom, a allò que qualsevol pot posar, de la manera que qualsevol ho pot posar, sense tindre res d’especial significa que no tens molt que oferir-li al món i que pots morir-te.

És molt extrem açò que us estic dient eh, OJO!

Menudes ganes tinc de que em trenquen la cara i se’m lleve la tonteria.

Continue:

Tot el món té clar que si ens dediquem a posar els trenta hits del moment el públic s’ho passarà molt bé, perquè tots els coneixeran, els cantaran, botaran i ballaran.

– I per què és dolent això? – Va preguntar un lector picat- En això consisteix la festa, no? Paguem per a passar-ho bé, paguem per a ballar, per a cantar els temes que ens agraden i eixir del lloc ben follats i suats. Encara que últimament només sue, però aquest ja és un altre tema. Respon-me Rubik.

– A veure, senyor lector, està clar que paguem per a passar-nos-ho bé, però també està clar que no es paga el mateix preu per veure a Boys Noize que a Sida & Sidot B2B. – Va començar a respondre-li Rubik Dude, una miqueta cansat d’aquest article – Sabent ja que Boys Noize no ens posarà els hits del moment, sinó que posarà els temes que concorden amb la seua personalitat musical i amb el seu estil, que es allò que l’ha fet gran.

– Però es que jo m’ho passe millor quan els DJs llancen coses a la gent, quan posen temes socarrats, que tots cantem a l’uníson i que sonen, fins i tot, diverses vegades al llarg d’una mateixa nit. Per a això estan, no? Els hits estan per a posar-los i que els gaudim. A mi em té igual que Boys Noize tinguen un estil propi (típic error pensar que Boys Noize en són més d’un) si jo el que vull és passar-ho bé.

– Però xiquet, aquest pensament és just el que situa l’Estat espanyol a l’ull del cul de la cultura electrònica del món. Si la única cosa que vols és que el DJ et pose allò que coneixes i no descobrir nova música, els promotors van a continuar gastant-se 800 euros en DJs locals que els plenen la sala posant els primers temes d’Skrillex abans que invertir en portar diversitat i meravellositat internacional.

– Però Rubik, no sé si te n’has adonat de que som humans i que la sofocràcia platònica va a continuar sent una utopia que mai arribarà a acomplir les ànsies dels savis de governar de manera dictatorial. Ací mana el poble, ací mana el borinot, manen les passions del baixventre, no la racionalitat i la qualitat. Així que a mi, i a la resta dels qui manem ens la porta fluixeta que els DJs tinguen estil propi, el que volem és que ens facen botar amb els temes que tots coneixem, en el moment en què comence a sonar un tema que no coneixem badallarem.

– He d’admetre que pensava que eres més tonto. M’has sorprés prou parlant de filosofia. Jo que creia que eres un simple estudiant de primer de carrera que acaba de conéixer la música electrònica, que es masturba mirant vídeos de Suicide Girls, que no ha llegit un llibre en la seua vida i que mataria a la seua família per no perdre l’iPhone…

– Moltes gràcies, m’encanta que em reduisquen a un estereotip cultura i que a més, encerten. Per cert, eres conscient de que has començat parlant de DJs que s’adapten i hem acabat pujats a sobre d’un drac de camí a Sumatra?

– Sí.- Va respondre Rubik Dude amb un gest de desídia, pujat a sobre d’un drac d’escames daurades que volava camí de Sumatra.





, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

One Response to El DJ que s’adapta, ara més fi i lubricat per Rubik Dude

  1. Mariano 5 novembre 2013 at 20:47 #

    ¿Pero qué eshtraño lenguaje es eshte?

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.