Ora et bacora

Tot i viure en l’undergound més opac i sense existir ni a la més mísera ràdio musical, hi ha uns quants tòtems sagrats que s’han de respectar en la música en valencià, uns codis, un establishment. Per exemple estaria el fer reverència quasi constant als versos d’Estellés, sigues punk, mod o cantautor barbut, idolatrar a l’Ovidi per damunt de totes les coses i ser admiratiu davant la herència del folklore, en el millor sentit de la paraula folklore. No vaig tampoc a criticar-ho perquè jo mateix complisc a la perfecció els tres punts que he evocat. Però qui diu establishment diu ganes de rebentar-lo. El punk per definició ha de rebentar-ho tot, no pot ser que tinguem punks parlant en versos medievals ni tampoc pot ser que uns rapers facen de teloners de folkis, o viceversa. I d’este postulat de base naixeria Bacora. Les intencions són més que explícites a la portada, amb un Ausiàs March fent un fuck you i el pobre George Washington que s’ho mira estranyat. Surf i raspall, el punk d’allà, les pilotades d’ací. Un episodi més de “el rock’n’roll a este país no donarà diners però xa sí riurem“.

Bacora és punk californià, eixe que ens remet al so de NOFX, Dead Kennedys i un poc de Less than Jake, tot i que la part més Ska-hardcore els saforins se la reserven amb els Eskak al rei. El disc és una mescla de referències de tòpics nord-americans i de preocupacions més casolanes, ja ho dèiem, el surf i el raspall. Sens dubte un dels temes més enganxosos és “Bakallà” – xics ací ens hem passat un dissabte cantant sense bakales no hi ha revolució! – que li rendix homenatge als espècimens post-ruta que tots hem conegut als nostres pobles. “Conjunció copulativa” és el títol de cançó que estàvem esperant per a parlar d’un rotllo amb una xica de UPyD, que és el més repel·lent que un es pot tirar en cara. “Matar al president” és una cover de NOFX que en menys d’un minut curt ho deixa tot destrossat, seu de UPyD i generalitat inclosos. “Obra et bacora” tindrà la gracia i el mèrit d’haver estat la primera versió amb un riff punk del himne regional. Entre les altres cançons alguna grinyola més, però globalment este primer disc de Bacora és una bona dosi de punk, humor i mala bava. Bon inici de la collita de 2014!

 

 

Participa Participa

Dessuadora A Tornallom
Dessuadora d'edició limitada "A Tornallom" posada a la venda per finançar els III Premis Tresdeu a joves creadors/es valencianes. Dissenyat per Bram S...
Preu 24 €
Bossa “Jo per tu, tu per mi”
Bossa estil tote bag d'edició limitada "Jo per tu, tu per mi" posada a la venda per finançar els III Premis Tresdeu a joves creadors/es valencianes. D...
Preu 4.80 €
Fanzín Foguera
Foguera és una proposta en paper que aborda en les seues 68 pàgines reflexions entorn a quatre temàtiques: Internet, cultura, precarietat i noves ideo...
Preu 7 €