Discos

Mr. Keo, indie pop dolç, elegant i efectiu

Javi Ivànyez | 13 Octubre 2014

mr keoMr. Keo debuta amb un EP de cinc cançons de tall indie i pop, on destaquen les seues melodies dolces, elegants i efectives. Aconsegueixen moments ballables amb tornades de cançons com ‘Brujas, hadas y hechiceros’ o ‘Interestelar’, molt present en els grups punters actuals de la música independent.

El curta durada Interestelar és una producció a càrrec de Raúl Nacher, responsable de treballs d’artistes com 5th and Pontiac, Pinka o Roser. Hi trobem un gust i una sonoritat fresca i digerible, endolcida per una veu de qualitat, digna dels millors grups de pop. Lorena Bonet juga amb moments de calidesa executats amb murmuris en estrofes com les de ‘Mejor’ on – salvant les distàncies- recorda a cantants com Avril Lavigne. O el mateix ‘Brujas, hadas y hechiceros’, ON desemboca de manera natural en una tornada enganxosa molt fàcilment radiable. Molt encertat afegir una balada com ‘Mejor’ en un EP de cinc temes, que dona un element de tranquil·litat just en l’equador de l’escolta de l’àlbum, amb una emotivitat i una interpretació destacable.

Es tracta d’un treball molt alegre i redó completat amb lletres innocents que juguen amb l’amor i amb la superació personal on a més es nota una producció de guitarres cuidada amb una amplia utilització d’efectes que decoren melòdicament les cançons. La base rítmica és sòlida i depurada amb un baix ben engreixat amb la bateria, destacant el so de pua contra pua necessari en certs moments de les cançons amb arranjaments complementats amb quintes i octaves.Nou disc de Mr Keo

Destaquen temes com el single ‘Brujas, hadas y hechiceros’, o la quarta cançó, ‘Interestelar’, que juga de manera perfecta amb les estructures de les cançons més comercials, amb estrofes que no decauen i que porten a una tornada digna dels himnes més ballats de bandes com Two Door Cinema Club i amb un riff repetitiu de guitarra agradable que recorda per moments a bandes com The Naked And Famous o fins i tot Supersubmarina. Completa la cançó un solo de guitarra senzill, efectiu i bonic.

Després de dues escoltes donen ganes de més, i sobretot de saber com defensen el disc en directe, encara que coneixent que recentment han guanyat el Sona la Dipu, la qualitat dalt de l’escenari sembla més que garantida. Esperem amb ganes un llarga durada per a saber si superen l’etiqueta de grup promesa valencià per a consagrar-se com a banda important del panorama musical estatal.





, , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.