Amb Mai Mai a l’estudi

Visitem els estudis Lluerna quan els Mai Mai porten ja més d’una setmana tancats als soterranis del carrer Escultor Llimona de Barcelona. Al barri treballador de Vilapicina i Torre Llobeta trobem aquest espai de creació sonora i audiovisual regentat per l’enginyer de so Iban Rodríguez i el creatiu Pol Fuentes. Aquesta parella també és coneguda per ser bateria i veu respectivament de la banda Rosa Luxemburg. Ací s’han gravat alguns dels discs del segell Bcore, que agrupa bandes com The New Raemon, Joan Colomo, Nueva Vulcano, No More Lies i també l’Eric Fuentes. El rocker barceloní, conegut per ser veu i guitarra a The Unifinished Sympathy i pel seus projectes en solitari, s’ha alçat amb el guardó de l’àlbum de l’any per a les revistes Mondosonoro i Rockzone amb el triple CD Barcelona. I allí ens el trobem, a la sala de control de l’estudi xarrant amb Mario i Pau sobre alguns arranjaments que vol proposar.

S’incorpora a la conversa Antonio Hurtado, productor de la banda, i conegut a València per ser baixista del grup Tardor i productor d’altres projectes com Chloe’s Clue. Mario assegura que “Xopo (com ells anomenen a Hurtado) ha fet una feina brutal, treballant amb Mai Mai des de fa vora tres mesos i ajudant-nos a trobar les carències i punts forts de les cançons que han anat prenent forma des de setembre”. Pau convé en que el paper del jove productor és impagable i fins i tot necessari tenint en compte tot el treball que han hagut de fer a distància amb l’altre Pau, bateria, afincat a Barcelona mentre acaba el seu màster en Història de l’Economia. Diu també que és complementari a la tasca de Fuentes, i es mostra optimista respecte a aquest treball conjunt.

El bon rotllo impregna la carregada atmòsfera de la sala i som testics de la part final de la gravació de guitarres. Fuentes està molt content de com han arribat les cançons a l’estudi i de l’alt nivell compositiu que demostra Mai Mai. La seua tasca es centra en la part artística i els últims arranjaments i aspectes de producció, així com en el tipus de so que tindrà el disc, “molt més personal i arriscat”.

Al dia següent comença la gravació de veus i la banda ens conta que tindran algunes col·laboracions molt interessants. Sobretot els sedueix la idea de que Carla Pérez, guitarra i veu a MOURN, cantarà una de les cançons més íntimes del disc. Nosaltres anem escoltant com van les cançons i se’ns fan les dents llargues. És dilluns, i Carla arriba a l’estudi. Està nerviosa perquè no està acostumada a cantar en català. En pocs minuts es desfà dels dubtes i aflora la seua força càlida d’inspiració punk.

Abans de marxar de l’estudi els Mai Mai ens anuncien en primícia que presentaran el nou àlbum, sense títol confirmat encara, a la sala Wah Wah de València el proper 16 d’abril. Nosaltres tornem amb la sensació d’haver format part d’alguna cosa important, almenys durant unes hores.