Discos

‘Els Jóvens’ ens canten les històries d’ara a la manera dels vells

Daniel Monfort | 13 juliol 2018

Disc dels que marcaran l’any 2018, el debut discogràfic d’Els Jóvens (El Niño de la Hipoteca Records). Entremig de tant folk, de tant pop i de tanta música tradicional mesclada amb qualsevol cosa vinguda de Jamaica. Per què ningú abans havia caigut en cantar les històries dels jóvens d’ara mig a la manera dels vells? On abans es cantava un romanç d’un sant miracler, Els Jóvens fan el romanç del primer gol de Paco Alcácer i son pare que mor eixa mateixa nit. On abans eren les xiques del carrer de Dalt, complicades per a la seducció, ara és una influencer de moda que es posa flors al cap.

Els Jóvens, autodefinits com la rondalla més trista de l’Alacantí, han parit un disc genial pel concepte de mescla de vell i de jove. També pel grapat d’himnes generacionals que conté, uns quants versos per anotar en una llibreta com a passatges de les nostres vides de poble. Uns Manel vingueren amb l’ukelele com qui planta una flor exòtica que beu molt, i no aguantà més d’un disc. Quan Els Jóvens agarren la bandúrria i els guitarrons, estos ja formen part del nostre paisatge com la garrofera, hi ha naturalitat i tradició.

Com els portuguesos Deolinda van fer amb el fado. Els Hermanos Cubero amb el so tradicional castellà. I d’alguna manera Grupo de Expertos Solynieve amb el flamenc. Els Jóvens fan el propi amb el so de la rondalla valenciana, convertir-la en pop, terme que ve de popular. D’açò els Al Tall jóvens de fa més de quaranta anys en digueren cançó popular del País Valencià.

Escolta el disc





, , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.