Notícies

El fil de Twitter que tira per terra la defensa del franquisme

Redacció | 13 setembre 2018

El passat 24 d’agost el govern de Pedro Sánchez va aprovar una de les seues primeres decisions. Un reial decret pel qual es dona empar legal a l’exhumació de les restes de Franco del Valle de los Caídos. Arrel la decisió les xarxes bullien, nostàlgics del franquisme, o directament franquistes, criticaren la decisió. És més, algunes veus no dubtaven en enaltir la figura del dictador i parlar de les seues bondats, com poder veure a la imatge.

Un bonisme cap a la figura de Franco que va indignar, entre d’altres, al magistrat valencià Joaquim Bosch. El portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia va publicar un fil de Twitter amb 15 tuits. 15 piulades que tiren per terra la defensa del franquisme.

Punt per punt

Els colpistes de 1936 van impartir instruccions molt clares per eliminar a tota persona que pogués ser contrària a la revolta. La majoria dels que estan en fosses comunes, com García Lorca, no hi havia anat a cap guerra. Van ser assassinades durant les primeres setmanes.

Franco i els militars que es van alçar contra un govern elegit democràticament van donar la consigna d’executar una neteja ideològica generalitzada, amb la finalitat d’eliminar qualsevol possible resistència i d’atemorir a tota la població.

A més dels assassinats extrajudicials, després de la guerra es van celebrar judicis militars amb el mateix criteri d’eliminar dissidents i provocar el terror col·lectiu. La millor prova de l’èxit d’aquesta estratègia d’intimidació social va ser que la dictadura va durar prop de 40 anys.

Els procediments judicials eren una farsa, sense la més mínima garantia, i la sentència estava decidida per avançat. Els jutges eren militars, amb vincles jeràrquics cap als seus superiors. Els acusats no podien triar lliurement advocats defensors.

El cas de Juan Peset Alexandre

Juan Peset Alexandre

Entre els centenars de processos que he examinat, podria mostrar el de Juan Peset Aleixandre, com a exemple de justícia del franquisme. Així es va eliminar a desenes de milers de persones per raons ideològiques, precisament pel seu compromís amb els valors democràtics.

Juan Peset va ser un dels nostres millors científics. Catedràtic de Medicina Legal i Rector de la Universitat de València entre 1932 i 1934. Va realitzar aportacions molt rellevants en el camp de la bacteriologia, la higiene pública o la vacunació contra el tifus.

Era un progressista moderat, simpatitzant del laborisme britànic i de les socialdemocràcies escandinaves. I en els anys 30 es va unir amb il·lusió al projecte republicà i democràtic de Manuel Azaña. En les eleccions de febrer de 1936 va ser el diputat més votat a València.

Les actuacions judicials deixen clar que se’l va afusellar per oposar-se amb la paraula al cop d’estat i per donar suport a l’ordre constitucional. I que no va intervenir en cap delicte de sang i va salvar la vida de monges, de persones de dretes i va evitar la crema de temples.

L’única actuació rellevant en guerra de Peset va ser ser coordinador d’hospitals militars, per salvar vides, com sempre havia fet. Però el tribunal el condemnà a mort per adhesió a la rebel·lió. Com a les milers de persones a les que es van eliminar per raons ideològiques.

Delicte de rebel·lió

La interpretació d’aquest delicte va ser una altra burla jurídica. Els colpistes van considerar rebels a tots els que es van oposar a la revolta i van defensar l’ordre democràtic constitucional. El món a l’inrevés.

Així van ser afusellades milers de persones que no tenien el menor vincle amb delictes de sang, en processos com el de Peset, en gairebé totes les ciutats del país. Intel·lectuals, científics, polítics, sindicalistes, professors. Qualsevol que pogués oposar-se a la dictadura.

Totes les condemnes a mort tenien el vistiplau final de Franco. El dictador va ser el màxim responsable de l’extermini i el que ho acabava decidint tot a la dictadura. Resulta intolerable que una societat democràtica pague el manteniment del seu mausoleu faraònic.

Les sentències dels tribunals militars franquistes han de ser anul·lades, com s’ha fet a Alemanya amb resolucions similars de l’època del nazisme. Unes decisions obertament contràries als drets humans no han de formar part del nostre ordenament jurídic.

La reparació a les víctimes de la dictadura no és possible mentre Franco seguisca al Valle de los Caídos. Mentre estiguen els assassinats en fosses comunes i mentre no s’anul·len les sentències que van tractar com a delinqüents a persones per les seues conviccions democràtiques (fi).





, ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.