Entrevistes

Ame Soler: «El llibre pot ajudar a dones que han passat pel mateix que jo»

Joan Fuset | 25 Febrer 2019

El passat divendres va eixir a la venda el primer llibre d’Ame Soler, creadora del projecte Tres Voltes Rebel. Hem tingut l’honor de conversar amb la il·lustradora almussafenca. Hi hem parlat un poc de tot, i ens han contat com ha estat el procés de creació d’aquest llibre de prosa poètica. Somos las nietas de las brujas que no pudisteis quemar és el títol escollit d’aquest àlbum il·lustrat amb un acabat òptim, fulls d’alt gramatge a tot color. Ame ens porta un llibre molt íntim i personal, on explica com ha afectat el patriarcat a la seua vida i com en descobrir el feminisme va entendre el perquè d’haver patit tant. Sense més us deixem amb les seues paraules.

Conta’ns com es gesta la idea de traure aquest llibre, com et decideixes a traure’l endavant?

Tres Voltes Rebel Llibre Ame Soler

Portada

La idea de publicar un àlbum il·lustrat per a una il·lustradora és com publicar un disc per a un músic. Quan m’ho van proposar des de l’editorial no m’ho podia creure, em vaig espantar i vaig tardar molt en donar una resposta afirmativa. Si feia el llibre sabia sobre què parlaria i tenia por d’obrir-me així en canal. Finalment vaig decidir que el meu testimoni podria ajudar a les dones que han passat per on jo he passat, a no sentir-se soles. I a aquelles que han tingut la sort de no patir-ho a que els sonen les alarmes si alguna vegada pensen que estan recorrent algun tram d’aquest camí.

Com et sents quan després de tant d’esforç veus que ja és realitat?

Encara no m’ho crec! Crec que no he sigut capaç encara de seure i plantejar-me el que està passant. Estan sent uns dies d’emocions precioses i vull gaudir-les sense pensar-ho massa.

Estàs orgullosa del resultat final?

Sí. Encara conserve el manuscrit del que va nàixer tot, una llista de vivències sobre les que volia parlar i ara veig el llibre físic i el veig com un fillet. Crec que he sigut capaç de transmetre tot allò que volia a través de l’aquarel·la i la paraula i em fa molt feliç.

Hi ha algun projecte transmèdia amb el llibre en algun altre format?

Per ara hi ha un vídeo resum que ha fet l’editorial i em sembla preciós! Mai havia vist les meues il·lustracions animades i em va flipar.

És difícil parlar d’una mateixa? Fer aquest exercici d’obrir-se?

Sí, més del que pensava al principi. És com quedar-se nua i donar-li l’oportunitat a qui vullga de veure els teus punts més fràgils. Però entre la possibilitat d’amagar açò per sempre per tal de no semblar vulnerable o fer-ho públic i poder ajudar algú, vaig escollir la segona opció.

Qui ha col·laborat en el llibre?

Les il·lustracions, la majoria, estan fetes a partir de fotos que Ainhoa Muñoz (Rebelarte) va fer per ajudar-me. Vaig demanar si algú s’oferia a deixar-se fotografiar per fer un projecte (no vaig dir què) i més de 180 seguidores es van oferir en 5 hores, així que les dones de les il·lustracions són dones reals seguidores meues. També hi ha un vers d’un poema de Mississippi que a la seua vegada va ser escrit per al disc Bagheera de JazzWoman, del que tinc el plaer d’haver fet la portada (rialles) tot queda en casa.

L’altre dia em vaig trobar aquest titular a l’ABC en ple 2019. I encara hi ha gent que s’entesta en parlar de dictadures feminazis, ideologia de gènere….

Qui parla en aquestos termes no fa més que mostrar la por seua davant l’avanç de la lluita feminista. Por a perdre privilegis o a que es trenquen els cànons que han regit la societat fins ara. I respecte al titular… em sembla increïble haver de veure que ens segueixen carregant totes les feines de cures a les dones a dia d’avui, com si fos una responsabilitat adjudicada per ordre divina.

A qui li regalaries el llibre especialment perquè se’l vegera de dalt a baix?

Ame Soler Tres voltes rebel

Ame Soler

M’encantaria regalar-li aquest llibre al meu jo de 13 anys. He fet el llibre que m’hagués agradat llegir en aquella època per tal d’estalviar-me les vivències que conte en les dos primeres parts. Però com açò no és possible, li’l regalaria a les xiquetes (i xiquets) d’aquesta edat per tal d’explicar-los que hi ha un moviment que les recolza i que estem lluitant perquè açò no ho haja de viure ningú més.

Has col·laborat amb El Diluvi, La Fúmiga, Pupil·les, JazzWoman… Estàs íntimament lligada amb el panorama musical valencià.

I no saps quin honor! Li dec moltíssim al panorama musical valencià. Un alt percentatge de qui sóc hui en dia és gràcies a haver descobert a La Gossa, Obrint Pas… Em van mostrar una manera de pensar molt distinta al que jo havia conegut fins aquell moment. Així que poder treballar ara mateix en aquest àmbit és per a mi un regal.

Eres conscient de que has creat una gran marca i una identitat? Fins al punt que veig altres artistes que s’inspiren o directament “plagien” el teu art.

Intente no pensar molt en l’abast de la meua obra perquè em tornaria boja i no publicaria res per por a cagar-la. Però sí, està clar que ara les coses que faig les veuen molta més gent que abans i és super satisfactori veure com la gent empatitza amb la teua feina.

Jo també m’inspirava en altres artistes quan vaig començar, perquè m’encantaven, així que inspirar les creacions d’altra gent em plena d’alegria, no em sap gens greu.

T’ha arribat alguna obra teua circulant per xarxes com un meme?

Ame Soler Tres Voltes Rebel

Una de les últimes il·lustracions de Tres Voltes Rebel

Sí! Òbviament als meus grups de WhatsApp no passa, perquè estic jo, però sí em diuen amics de vegades que els han passat alguna il·lustració meua per xarxes, que n’han vist compartides, o inclús gent que se n’ha posat de perfil de WhatsApp. Em sembla increïble i una molt bona notícia, ja que vol dir que la persona que ho ha fet realment s’ha sentit identificada amb la il·lustració.

I aquesta pregunta lligada a l’anterior. Quin és el teu punt de vista sobre el famós article 13 de la UE? Sobre l’autoria del contingut a les xarxes?

Em sembla una bogeria voler capar-ho tot. Jo estic molt contenta de que la meua obra la gaste gent per a expressar-se. Quina pena si sols pogués publicar-la jo, no? El que cal és començar a educar en el respecte a l’art en totes les seues formes. I aquest respecte passa per ser conscient de l’autoria del que estem gaudint i no perjudicar a l’artista ni treure profit de la seua obra sense permís. Qui vullga pot compartir les meues il·lustracions sempre que no siga per treure rendiment econòmic d’elles (que d’alguna cosa hem de viure les artistes!).





, , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.