Anniset i Drcuerda: «Intentem contar històries sense floritures»

Daniel Rueda (@drcuerda) i Anna Devís (@anniset)  són dos imaginatius fotògrafs valencians. Tot i que són arquitectes de formació, avui en dia aquest duo creatiu utilitza el seu bagatge per a contar històries mitjançant divertides imatges que disten molt de la fotografia d’arquitectura convencional. El seu particular estil es caracteritza per l’ús de l’humor, la creativitat, el color i una delicada estètica inspirada en la ciutat, la geometria i el minimalisme.

Han revolucionat Instagram amb les seues fotografies i milers de persones d’arreu de tot el món segueixen les seues aventures. Parlem amb ells per conéixer què hi ha darrere del que veiem a les xarxes.

Com és el procés de creació d’una imatge?

Les nostres imatges sempre tenen dos components: l’arquitectura, que sempre està present, i el concepte, que és la història que volem contar. Els dos elements sempre van lligats, i si en falta un, no hi ha fotografia.

Quan viatgem i visitem altres països, és l’arquitectura la que apareix primer i, amb està en ment, pensem una idea. Però quan treballem amb clients o volem estudiar un concepte determinat, busquem primer la idea i, després, la ubicació adequada per a donar-li vida.

Tot i que cada imatge naix de manera distinta, el procés sempre es repetix. Totes les fotografies comencen amb un esbós. Sobre este, prenem decisions de color, composició, materials, vestuari, localització… no deixem res a l’atzar. Una vegada tenim tot el necessari, tan sols ens queda disparar.

Editeu les fotos?

El treball que fem té una part artesana molt forta, tot el que apareix a la imatge és real. Intentem editar el menys possible, i sols ho fem per a netejar xicotetes imperfeccions dels materials, però mai per a afegir res nou o fictici. Totes les fotografies estan preses amb llum natural homogènia, o el que és el mateix, al carrer. Resulta molt divertit veure la cara de sorpresa de les persones que passen per davant mentre fem una foto, elles són les primeres a veure la imatge acabada!

Quant de temps pot passar des que comenceu de zero fins que pugeu la imatge a Instagram?

Tot i que compartim les imatges digitalment en menudet, nosaltres sempre pensem en el paper a gran escala. Quan aquestes imatges s’imprimeixen a un metre, els xicotets detalls cobren protagonisme i per això, els tenim en compte des de l’esbós.

Busquem la perfecció en la producció, i el detall en l’elecció de vestuari. Tot el que apareix a la imatge és conseqüència d’una decisió, i aconseguir tot el que ens cal per a produir-la, pot portar-nos des de dies a setmanes. I és que, moltes vegades, el que tenim en ment és difícil de trobar i ho hem de produir nosaltres mateixos.

Que Instagram siga la vostra plataforma vos condiciona molt a l’hora de pensar una idea?

Sí que és cert que Instagram ens ha fet mirar la ciutat en format 1:1. Avui dia, el format quadrat ja no és imprescindible, es poden pujar a la plataforma imatges verticals i horitzontals. Així que més que un condicionant, per a nosaltres ara és un requisit, i una característica que homogeneïtza el nostre treball.

A part d’això, pensem en Instagram com un lloc (virtual) on exposem el nostre treball però no apareix en el procés de producció de la imatge en cap moment. Tan sols a l’hora de penjar eixes imatges on, igual que a una galeria física, intentem que hi haja una harmonia entre elles, per exemple, evitant que dues fotografies de tonalitats similars estiguen juntes.

Què creeu que pot fer que una imatge tinga èxit a les xarxes?

En el cas de les xarxes, no sabríem enunciar quina és la fórmula de l’èxit, si és que hi ha alguna. Avui dia vivim en un bombardeig frenètic d’imatges, i creiem que és imprescindible que una imatge et capte l’atenció, que et faça parar.

Nosaltres intentem que les fotografies s’entenguen a colp d’ull, que siguen minimalistes. És a dir, intentem contar històries sense floritures, amb el menor nombre d’elements possibles, prescindint d’aquells accessoris. Intentem ser ben directes.

D’on venen les vostres influències per arribar al vostre estil minimalista?

Nosaltres tenim una història molt peculiar i és que ens hem format com a arquitectes. Eixa mirada tan especial cap a la geometria, l’espai, les línies, el color i el concepte del “més en menys”, és més una “deformació de professió”. A més, si a esta base li sumes les nostres personalitats: Daniel és la part més tècnica, perfeccionista i meticulosa de l’equip i jo (Anna), la part més caòtica, divertida i artesana, ja tens el combo explosiu que caracteritza el nostre estil.

Com acaben dos arquitectes de formació treballant de crear contingut a xarxes?

Tant a Daniel com a mi (Anna), el que sempre ens ha interessat és la imatge, entesa des de la fotografia, el disseny i la il·lustració. Este interés compartit va ser un dels motius pels quals ens vam conéixer durant la carrera. Des de ben prompte, vam tenir clar que contar històries a través d’imatges era la nostra vertadera vocació. Ens encanta perdre el límit entre l’anunci, l’obra d’art i una publicació a Instagram. La publicitat també pot ser una forma d’art sempre que hi haja creativitat darrere. Algunes de les imatges que hem fet treballant per a clients són les nostres preferides. No totes elles acaben en xarxes, creem imatges per a clients que es poden trobar, per exemple, a conegudes revistes o a mupis al carrer.

A més d’estes col·laboracions, treballem constantment en obra pròpia, que mostren en exposicions i que poden ser adquirides a través dels nostres galeristes. Vaja, metafòricament, les xarxes són tan sols la punta de l’iceberg.

Teniu molts seguidors internacionals. Com heu arribat a tanta gent?

Les nostres imatges busquen trencar barreres, i ser enteses sense paraules. Potser eixe llenguatge internacional és el causant d’eixa connexió tan bèstia. Però són tan sols suposicions.

És cert que la major part de la nostra audiència ve de fora d’Espanya, sobretot d’Estats Units i Àsia. I per això, els nostres clients també provenen de ben lluny. Hem treballat per a Facebook, Netflix, Disney, Swatch… en campanyes tant digitalscom impreses. Nosaltres sempre hem entés Instagram com un port-foli disponibleles 24 hores del dia, i avui, amb les xarxes socials, el món encara resulta més menut.