Estiu 2014, l’emotiu homenatge als 5 anys del debut de ZOO

ESTIU. 2014 per Nahuel González López (Regidor de Cultura de Gandia)

Antonio Sánchez Pardines feia setmanes que planificava la posada en escena, el naixement. Jo vaig assistir al primer rodatge. Esmorzàrem en el mític Bar Pastor al final de la platja de Gandia. En eixa taula, si no recorde malament, estàvem: Panxo, Aintz (abans productor i dj del grup) Raul Perez (director i càmera del videoclip), Sergio Sanchez (amic de sempre de Panxo), German Enguix (ajudant de direcció i dissenyador) i jo. En aquell moment només hi havia algunes coses clares. Una moto, la marjal, la platja i un tema que amb un bon context audiovisual podia arribar a ser alguna cosa. Una aposta arriscada però on tots els que coneixíem a Panxo confiàvem en ell.

Panxo

Antonio Sánchez “Panxo” era un “currante” de tota la vida. Filòsof de carrera però també cambrer, DJ esporàdic, conductor de taxis, venedor de què calga però sobretot un lluitador i això que venia de tocar amb Orxata durant 1 any, de col·laborar en molts projectes i CD’s de grups com La Raíz, Obrint Pas o Los Chikos del Maíz. Era DJ de Riot Propaganda, i tot això li havia permés ser abraçat per una escena que a vegades és considerada sectària o difícil d’accedir, però ell se’ls havia guanyat a tots sense tindre “set” de fama. També havia tingut un grup, que només havia sigut conegut a Gandia, Sophy Zoo. Un projecte amb l’ara DJ dels Chikos, Martin Plan B, i que va nàixer paral·lelament a la primera “Raíz”. Rap de barri però amb un toc Pardines, alguns m’entendreu.

Però molt havia plogut d’això. I la combinació era arriscada. Mesclar rap amb bases alegres i electrònica. Amb lletres polítiques però també sentimentals i personals. En valencià, tot, sense complexos. Un nom que podia suscitar burles “ZOO” i sense cap referència explícita, però que sonava fresc, arriscat, renovat. Unes bases “orxateres”, un disseny gràfic que va ser una aposta de Panxo en un desconegut German Enguix que va dissenyar un mico que en principi semblava indiferent i finalment va ser una altra clau de l’èxit. Raul s’encarregaria dels plans d’aquell vídeo.

Planificació

I l’escena la van tindre clara des del principi: l’Auir, la platja verge que anàvem defensant de l’urbanisme, de l’especulació de l’anterior alcalde del PP. I un “xiringuito”, l’últim de tota la costa, en el que en aquell moment jo programava i era el més alternatiu de Gandia. Muntàrem una festa i Panxo va cridar a molts col·legues, alguns de grups de música, però també gent de la nostra ciutat. No puc evitar veure com hem canviat quan mire el vídeo. Recorde que ho passàrem genial, i vos puc dir que el videoclip no és fingit, tots estàvem ballant, cantant i trobant-nos. Encara recorde com si foren ahir aqueixos moments. El resultat, això sí, era una incògnita.

Rodatge

Igual que el seu germà Pablo, en els moments més importants de les seues carreres musicals són incapaços de gaudir. Necessiten saber que tot va bé, i sempre, o almenys quasi sempre, va més que bé.

El dia va arribar un calorós dijous 19 de juny de 2014. Toni estava nerviós. Probablement era un dels pitjors dies de la seua vida. Igual que el seu germà Pablo, en els moments més importants de les seues carreres musicals són incapaços de gaudir. Necessiten saber que tot va bé, i sempre, o almenys quasi sempre, va més que bé. Això els fa grans, però també vulnerables. I a vegades, per als qui estem a prop, insofribles. Però si algú em pregunta com han aconseguit arribar i commoure a milions de persones, us puc assegurar que és així. Una cosa que amb el temps, també en política, m’he adonat que també és dona.

En els moments d’èxit cal estar atents i patir, molt, per a aconseguir veure la llum. Eixe dia vaig parlar amb ell i em va dir que no sabia l’acolliment que tindria. A la nit, recorde veure com la gent va començar a compartir-ho sense descans. Persones de molts àmbits, edats i sectors socials. Transversalitat, però sense perdre l’essència. Grups coneguts de l’escena, intel·lectuals, els amics del barri, polítics, veïnes de Gandia que veien una part de la seua vida.

Boom

Naixia el grup referent de la música en valencià. La cançó de l’estiu però també d’una transició. El tema en valencià més vist de la història.

Dies després “Estiu” arribava a 1 milió de visites en YouTube i hui a quasi 5 milions. Naixia el grup referent de la música en valencià. La cançó de l’estiu però també d’una transició. El tema en valencià més vist de la història. Superant estils, espais. La música en la nostra llengua havia saltat la barrera de la marginalitat. Recollint el fruit d’Obrint Pas o La Gossa, però amb essència pròpia. Aquell videoclip i la frase «Res del que passa és comparable al tu», que tantes vegades hem cantat al costat de persones que volem. Una melodia i una lletra que donava pas a 2 magnífics CDS i una forma diferent de transformar a través de la cultura. El triomf des de baix. Antonio Sánchez Pardines.