Pizzes baixes de llevat i lliures de feixisme, per Toni Mejías

En plena tercera onada, amb els casos disparats i els morts, grups d’extrema dreta s’han infiltrat en les protestes d’alguns hostalers (amb el suport d’alguns d’ells). Mangiamo i Slaughterhouse volen públicament desmarcar-se d’aquesta gent: la nostra pizza és baixa en llevat i lliure de feixisme”. Aquest és el contundent missatge que han publicat en les seues xarxes socials aquests dos locals d’hostaleria del barri Russafa de València. Un text que torna a assenyalar la importància de no deixar que el descontent acabe en les urnes de VOX ni en les files d’associacions neofeixistes.

Que l’hostaleria és un dels sectors més afectats per les restriccions per a frenar l’expansió del virus no és cap secret. Quan ja semblava que els tancaments decretats a l’inici de la pandèmia no tornarien, moltes comunitats autònomes han tornat a prendre mesures dràstiques per a evitar morts i, les més habitual, és restringir l’obertura dels bars i restaurants. A aquestes renyades causades per la tercera (o quarta) ona, se suma la comparació entre les diferents mesures adoptades pels diferents governs autonòmics.

Encara que la majoria ha optat pel tancament o la limitació horària, ha de ser esgotador per al propietari d’un bar veure com a Madrid no sols es permet l’obertura, sinó que ja es parla de majors llibertats en els pròxims dies i, fins i tot, la presidenta demana la vacunació de cambrers com a grup prioritari. Més enllà de l’estratègia política de la seua actuació i dels seus missatges, de la seua deixadesa de funcions o de, per què no, el seu nivell de psicopatia, quan les mesures no són iguals en totes les regions, el descontent augmenta. Perquè la fam i la desocupació, al contrari que les mesures, sí que són igual per a tots.

A aquesta disjuntiva, si li sumes el cansament després de quasi un any i la incertesa a mitjà termini, es forma un còctel explosiu que ha esclatat en forma de protestes. A més, quan aquestes sorgeixen d’un sector amb múltiples estatus, situacions personals i ideologies, es converteixen en el lloc perfecte perquè l’extrema dreta desenvolupe la seua acció d’aglutinar i liderar. Així va succeir en les protestes d’hostalers enfront del Palau de la Generalitat Valenciana de fa pocs dies, i no és la primera vegada que succeeix durant tota la pandèmia en diferents sectors.

Per això és necessari que des dels governs progressistes no s’abandone a ningú. S’entén que s’estan prenent mesures, que els diners no són il·limitats, però davant la comparació amb governs neoliberals, s’ha de buscar la fórmula perquè els sectors afectats no se senten maltractats. A més de donar ajudes, s’ha de fer pedagogia i que el polític irresponsable per a la població siga el que deixa expandir-se el virus i no qui pren mesures.

També és necessari que les associacions d’esquerra sàpiguen canalitzar el descontentament. Encara que moltes vegades siga difícil saber com actuar, ja que s’entén que les mesures restrictives són necessàries i fins i tot beneficioses a llarg termini, no s’ha d’abandonar la protesta al 100%, perquè se’ns pot fer còmplices del poder i de ser la seua ruïna, i l’extrema dreta no tindrà escrúpols per a captar aqueix desencant. Cal buscar la fórmula de frenar tots dos virus, la Covid-19 i el del feixisme que es vol aprofitar de la situació pandèmica.

I, com no, és més que necessari el paper de bars i restaurants de desmarcar-se de la intrusió de l’extrema dreta en les protestes. No sols han sigut aquests dos locals de Russafa, encara que sí ells ho han fet públic. Però aquestes paraules i actuacions deixen clar recordar hui més que mai que el feixisme no té cabuda en les nostres institucions, als nostres carrers i, per descomptat, tampoc en els nostres bars.

Foto de portada de Racool_studio / Freepik

Participa Participa

Bossa “Jo per tu, tu per mi”
Bossa estil tote bag d'edició limitada "Jo per tu, tu per mi" posada a la venda per finançar els III Premis Tresdeu a joves creadors/es valencianes. D...
Preu 4.80 €
Fanzín Foguera
Foguera és una proposta en paper que aborda en les seues 68 pàgines reflexions entorn a quatre temàtiques: Internet, cultura, precarietat i noves ideo...
Preu 7 €