Los Xavales: “Com veu la música la gent normal, això és el que fem”

Amb el confinament de 2020, Carlos i Tuti (Josep), dos amics de Meliana (Horta Nord), decideixen obrir un canal a YouTube amb el qual comentar la música que escolten. Un any després, el canal de Los Xavales compta amb quasi 50.000 subscriptors i 5 milions i mig de visualitzacions a YouTube. I no és tot (!). Presents a altres plataformes com Twitch, Instagram o Spotify, Los Xavales han aconseguit tractar-se amb algunes de les figures més rellevants del panorama urbà espanyol com C Tangana, Cruz Cafuné o Delaossa.

Parlem amb aquests “xavals” del 2000 que, fins l’any passat, eren uns estudiants normals de Magisteri -Carlos- i Comerç Internacional -Tuti- sobre música, aquest èxit sobtat, el ritme frenètic dels projectes i quines aspiracions tenen en el futur.

Heu comentat en alguna entrevista que tot ha passat tan de pressa que no teníeu temps per a digerir-ho. Ara que feu un any, com esteu?
Tuti: Ara sí que estem més assentats i som un poc més conscients de tot el que està significant açò, però tampoc del tot.

Parleu de música, però dieu que no critiqueu el que no vos agrada. Quins criteris seguiu per a fer les reaccions? Si un artista vos agrada, però el tema que ha tret no, què feu?
Carlos: Per exemple, si Yung Beef trau un disc de vint temes, nosaltres solem saber quins són els millors.
Tuti: O les col·laboracions que més peguen.
C: Exacte, solem traure el millor de cada cosa. Si no ho fem és perquè no hem tingut temps o perquè no ens acaba.
T: O no ens abellia.
C: Si un tema creiem que serà una bomba i després ho escoltem i no ens mola, intentem fer crítiques constructives. Tampoc volem faltar el respecte a ningú, però no som falsos en el sentit de dir que ens ha encantat si no ho ha fet.
T: Per exemple, si C Tangana trau una cançó, saps que s’ha de fer perquè tindrà una bona repercussió.

I quant a gèneres?
C: El drill, per exemple. Ara està molt de moda i a mi no m’agrada. Hi ha canals que només pugen drill perquè dona visites. Els xavals d’ara ho escolten. Però a mi personalment no m’agrada molt.
T: De fet, no hem fet cap cançó de drill.
C: Alguna, però d’artistes que no són súper drill.
T: També hi ha altres gèneres com el rock que no els fem perquè no els consumim, per exemple.

“No podem dir que un artista és una merda. Perquè no som ningú”

Teniu repercussió sobre molta gent. Ho teniu present a l’hora de fer contingut? Moduleu el discurs d’alguna manera?
C: Jo personalment pretenc ser millor persona cada dia i aprendre coses. Som joves, tenim vint anys. Probablement hi ha coses que pensem que no estiguen correctes, i potser en una conversa de col·legues les pots dir, però si et veuen vint mil persones, t’ho penses més. També volem tractar de ser una bona influència per a la penya. Si t’estan veient xavals, no ser racistes, masclistes… Sempre hi ha comentaris que igual alguna vegada se’ns han escapat i que no es poden dir. Però admetem l’error, demanem perdó i ja està.

Perquè vosaltres éreu amics abans. Diferencieu entre estar davant de la càmera o estar vosaltres com a amics.
Els dos: Clar.
Carlos: A l’hora de parlar de música, per exemple. No podem dir que un artista és una merda. Perquè no som ningú. Podem dir-nos-ho entre nosaltres perquè no fem mal a ningú, però si ho dius ahí estàs creant una opinió i potser cent xavals en casa es queden amb això. No volem que crucifiquen a ningú per culpa nostra.

Teniu un tuit que diu “Fans camuflados de haters y haters camuflados de fans”. Vosaltres rebeu hate?
C: No en tenim molt, però últimament va eixint més.
T: Al principi zero, però entenc que com més gent et veja, més opinions hi haurà sobre tu. És proporcional. En comparació de m’agrades als vídeos, potser hi ha deu mil m’agrada i deu no m’agrada.

“me molesta que la penya es pense que som com un mitjà o una revista i que hàgem de cobrir-ho tot, saber de tot”

I en algun moment vos ha afectat?
T: No. Jo crec que no paga la pena.
C: A mi no és que m’afecte, però sí que hi ha coses que me molesten. No és hate però me molesta que la penya es pense que som com un mitjà o una revista i que hàgem de cobrir-ho tot, saber de tot. Això em fa ràbia. És l’únic que he vist, penya que ens recrimina coses que no sabem… Tu ho saps? Ho he de saber jo? És qüestió d’aprendre i d’ajudar-se entre tots. La penya és molt llesta, sobretot per Internet, que és molt fàcil. Però no tenim quasi hate, comptat amb els dits.

Heu notat l’exposició que teniu envers fa un any?
T: Sí, però jo ja sabia on em clavava quan vam començar el canal. Els primers que et veuen és gent que et coneix, i després ja ve la gent que no saps qui és. Jo crec que era pitjor al principi.
C: A mi em ratlla quan algú en diu que ha arribat al pis dels seus col·legues i estaven veient un vídeo nostre, o coses així.
T: A mi m’agrada.
C: Sí, està bé, però si és gent del meu poble entenc que em coneguen. Em dius que un xaval de Catarroja o de Segòvia veu els meus vídeos i jo et diria que no, però igual sí.

Què vos diuen en casa del que esteu aconseguint?
T: Els meus pares són fans número u. Els primers que veuen els vídeos són ells.
C: A que sí? Ma mare igual. Em diu si un vídeo no ha tingut tantes visites, o amb el vídeo de C Tangana es mirava tots els comentaris. Hi havia com huit-cents comentaris! I em deia “has vist el que t’han dit?”.

Els preocupa el hate?
C: Igual més que a mi, la veritat. Ma mare em diu molt que a la pròxima conteste. (Riu.) Però no.
T: Als meus pares no els preocupa.

“Hi ha música per a tot. A gustos, colors”

Parlem de música. Com a vau arribar al que escolteu ara? A través del rap, reggaeton, trap…
T: Jo escoltava reggaeton, latino. I comencí a escoltar a Pxxr Gvng: Yung Beef, Kaydy Cain, Khaled i companyia. A partir d’ahí vaig clavar-me més en el panorama.
C: Jo escoltava rap. Però tampoc sabria dir-te un punt en què em vaig fer aficionat. Eres jove, ho escolten els teus amics… Amb quinze anys tampoc escoltes a Bustamante. Potser abans sí, però ara s’escolta Pxxr Gvng, C Tangana, Agorazein…

I referents musicals de quan éreu menuts? Què s’escoltava en casa?
T: Jo, Estopa a foc. Melendi i tal.
C: Els meus pares són més de Luis Miguel, Sabina, Rosario…

Què penseu de l’etiqueta de “música urbana”?
T: Jo pense que és bona etiqueta. Tampoc m’agrada etiquetar la música, perquè cada cantant fa el que vol i uns ho consideraran rap, altres trap, qualsevol cosa. És música de l’escena.
C: Clar, per exemple, pots dir que el rap va nàixer per a reivindicar certs drets i tal, i això està bé, però al cap i a la fi és música. Potser a mi m’agrada més un tema que parle de desamor, que un tema que parle dels drets del treballador. Hi ha música per a tot.
T: A gustos, colors.
C: El tema dels gèneres, per exemple, els artistes ho odien. Perquè si jo sóc de rap, significa que un dia no puc fer una cançó de reggaetón? No puc fer un dancehall?

“No sabem fer açò d’altra forma”

Vos preocupa perdre la vostra essència si professionalitzeu el que feu amb Los Xavales?
T: Jo crec que no, perquè no sabem fer açò d’altra forma. Pot canviar un poc si professionalitzem. Igual un set up millor, millors càmeres. Però el missatge a la càmera seguirà sent el mateix.
C: A mi em ratlla un poc que la gent puga desconfiar: per què els va tan bé? Si arribes a eixe punt, igual hi ha més gent que pensa això. L’enveja, gent que diga que és fàcil.

Potser que vos vegen més com a part del món de la música que no tant com a públic o fans?
T: Un poc sí.
C: Crec que depén. Si ens segueixes de prop, saps com som. Si ens veus ara, som gent normal, xavals normals sense pretensions.
T: Xavales.

Penseu que esteu més pendents dels seguidors i de les visualitzacions ara o quan vau començar?
T: Més pendents abans. Ara, si un vídeo té mil visites més o menys no passa res.
C: Per exemple, els vídeos de Morad són els que més visites donen, amb una diferència abismal, i no els fem. Si hi ha un tema que ens agrade sí, però no en el sentit de guanyar per guanyar. O si un tema ix a les dotze, traure el vídeo a les dotze i u perquè té més impacte. Ens hem relaxat un poc… Igual tampoc és bo.

“A vegades és com: he de connectar-me a una videotelefonada amb el d’Adidas o amb el meu professor de matemàtiques?”

Compaginar tot el que feu amb els estudis ha de ser difícil.
C: Els meus col·legues sempre que em veuen em pregunten si m’he deixat ja la carrera. I jo els ho dic: no, però estic relaxat.
T: Com que no ens centrem tant en altres coses perquè tenim coses com Los Xavales i t’hi has de centrar també. No podem centrar-nos molt en els estudis, però ho compaginem com podem.
C: També és perquè sembla que pot anar bé. Si em dius que açò no dona ni cinc cèntims, aleshores et centres en els estudis. Però si açò genera i veus que pot anar a més, se li ha de dedicar temps.

Los Xavales vos ocupa moltes hores en un dia?
C: A mi el que em ratlla i m’ocupa temps és, per exemple, revisar qui t’ha escrit, si t’ha proposat alguna cosa. Has d’estar pendent que has quedat amb uns i altres. Damunt que jo he de fer treballs de la universitat. A vegades és com: he de connectar-me a una videotelefonada amb el d’Adidas o amb el meu professor de matemàtiques?
T: I la vida social, tampoc deixar-la de costat.

Teniu aspiració a dedicar-vos al que esteu fent ara?
Els dos: Sí. Potser no d’açò, però sí de la indústria musical.

Teniu algun tipus de formació en música?
T: No, simplement donem la nostra opició i el que ens pareix.
C: Tampoc diem si una cosa està desafinada perquè és un si bemol. Si férem això sense haver anat al conservatori sí que diries: estos tios son tontos? Però el que fem està enfocat diferent, a gent normal. És com veu la música gent normal. Eixa és la definició del que fem.

“una persona de cinquanta anys no pot entendre igual la música com l’entenem nosaltres”

I vos preocupa que vos jutgen per no tindre formació? O per no ser part d’un mitjà o d’una revista musical?
C: Tot el contrari.
T: Jo pense que una persona de cinquanta anys que estiga ahí no pot entendre igual la música com l’entenem nosaltres.
C: Exacte. És més, ens ha arribat suport de penya adulta, de periodistes, que ens diuen que ho fem bé perquè ens allunyem de guions i ens deixem endur i sabem improvisar. No ho analitzem des d’un punt tècnic, que jo crec que a la llarga es fa avorrit.

També esteu donant visibilitat a artistes joves emergents.
C: Total. A mi és del que més m’agrada.
T: Sí, poder ensenyar-li a gent altres cantants que no estan tan vistos i que tenen molt de talent també.
C: I que et diguen que els escolten gràcies a tu i que són dels seus favorits. Això és increïble.

Com els descobriu vosaltres?
T: Perquè escoltes molta música al dia i igual un artista té una cançó en un altre, i t’agrada. Mires quines altres cançons té i et claves i té en un altre i vas descobrint així.
C: Ser curiós. També hi ha gent que posa mil stories amb cançons i, potser la majoria de penya ho passa, però si pel que siga et quedes amb un xaval que ha aparegut més vegades, pares, l’escoltes i igual t’agrada. No t’agradaran tots, però amb que t’agrade un de cada cinc…

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Los Xavales (@losxavales00)

També esteu fent música vosaltres.
Carlos: Sí, jo. També anem a traure com un tema més enfocat a Los Xavales.

Com sorgeix això de fer música pròpia?
T: Un xic d’Alboraia, Leftee, que a part de cantar també sap produïr i s’hem fet col·legues arran del canal. Ens ha ajudat bastant, la veritat.

I vos agradaria continuar per ahí?
T: Jo no ho sé. Carpe diem.
C: A mi sí que me mola, però sóc un poc tímid i em ratlla dir alguna frase que després ma mare la pose i se’m caiga la cara. No ho sé, però sí que me mola i vull donar-li canya, la veritat.

Segueix Los Xavales

Amb la seua essència, simple i sincera, Los Xavales han aconseguit arribar als pessos pessats de la música urbana espanyola. A més, en poc temps han augmentat en formats i projectes el que va començar com un canal de YouTube entre amics. A Twitch, Los Xavales fan directes amb els seus seguidors. A Spotify, col·laboren amb Fleek Mag amb una playlist que van actualitzant mensualment amb els seus temes favorits. “Està guai perquè clavem artistes emergents”, comenta Carlos. “Sí, i et diuen que gràcies a estar en la playlist han tingut més visibilitat o els ha anat millor. Això està guai”, afegeix Tuti. A més, Los Xavales també compten amb un podcast amb Radio Primavera Sound: “és una hora parlant d’un tema en concret, i parlem amb gent relacionada amb eixe tema, per exemple l’últim fou concerts en època COVID”. A banda del tema propi que han llançat anomenat “Reggaeton Lento”, també estan preparant un espectacle en directe al teatre Reina Victoria de Madrid i merxandatge per a estiu, amb un disseny i un concepte diferents de la roba que van traure a principis d’any i que es va esgotar en molt poc de temps. Ells, de moment, volen disfrutar, continuar fent coses, millorar, créixer i arribar a més gent conservant la seua essència i la seua passió per la música. “Passion is essential”.

Participa Participa

Dessuadora A Tornallom
Dessuadora d'edició limitada "A Tornallom" posada a la venda per finançar els III Premis Tresdeu a joves creadors/es valencianes. Dissenyat per Bram S...
Preu 24 €
Bossa “Jo per tu, tu per mi”
Bossa estil tote bag d'edició limitada "Jo per tu, tu per mi" posada a la venda per finançar els III Premis Tresdeu a joves creadors/es valencianes. D...
Preu 4.80 €
Fanzín Foguera
Foguera és una proposta en paper que aborda en les seues 68 pàgines reflexions entorn a quatre temàtiques: Internet, cultura, precarietat i noves ideo...
Preu 7 €