Construir infraestructura digital en valencià
Segur que no esperàveu que vos tornara a escriure tan prompte. Però és que m’he topat amb este article de la Mozilla Foundation i no ho he pogut evitar. Els autors intenten explicar un moviment de canvi que s’està construint a Internet. Conten el cas de comunitats que estan passant de la ingenuïtat inicial de l’ús de les xarxes socials a la creació d’alternatives fora d’elles.
La tesi, la qual té tot el sentit, és que hem passat de somiar amb un internet lliure i obert per a tot el món a acceptar la realitat del tecnofeudalisme i les plataformes extractives sense parpellejar. Quina època aquella amb Orxata, el Creative Commons, el P2P… Esta acceptació, però, no significa rendició. El moviment planteja que davant l’impossibilitat de tornar a l’Internet lliure, advoca per construir “miniversos” que siguen útils a comunitats específiques amb infraestructures basades en valors democràtics.
Estos “miniversos” innoven en quatre capes i ens posen un exemple per a cadascuna. Estructuralment, aposten per la propietat col·lectiva: Subvert, una plataforma musical, és propietat dels seus 10.000 membres, no de venture capitals. A escala de valors, prioritzen la col·laboració sobre la competència: Metalabel permet que creadors dividisquen guanys en “splits”. En disseny, mantenen com a primordial el control humà: Perfectly Imperfect organitza el feed amb recomanacions humanes, no algoritmes. I comunitàriament, experimenten amb governança descentralitzada: Trust a Berlín evoluciona segons les necessitats reals de la seua comunitat.
L’objectiu no és l’escala global. És desenvolupar les condicions que determinen com es crea, distribueix i monetitza la cultura dins d’una comunitat concreta.
Construir infraestructura digital en valencià
La Veu, ElDiario.es i inclús altres com Camacuc o Saó tenen els seus socis/subscriptors. El FestivalPod, L’Aferrada o els Premis Crit creen xarxa entre creadors/es. També tenim Tresdeu, Poblet, Greuges i altres pòdcasts en valencià que amplifiquen. Però ens falta ambició estructural, són projectes individuals, necessitem un ecosistema interconnectat.
Fa setmanes escrivia que la música en valencià s’ha quedat atrapada. I fa uns mesos, sobre unir l’atomitzat panorama mediàtic.
Potser això dels “miniversos”, que no deixa de ser l’actualització del principi federatiu, és la resposta. Hem de ser capaços de construir de manera pràctica esta infraestructura a escala local, interconnectada, basada en valors democràtics.
Per on comencem?
- Mapejar qui fa què: creadors/es, recursos tècnics, espais físics, coneixements…
- Trobar-nos presencialment amb periodicitat per imaginar-ho junts.
- Experimentar amb la propietat col·lectiva: projectes compartint recursos.
- Centrar-nos a construir la millor infraestructura possible. L’escala no és l’objectiu, sinó la comunitat.
La nostra llengua està en procés continu de minorització. L’espai que tenim a Internet es redueix cada dia. Està en les nostres mans aprofitar les eines i els forats que encara existeixen.
