Júlia abraça la inestabilitat i reinventa el seu univers sonor
El grup alcoià Júlia publica «Oscil·lobatent» (Hidden Track Records, 2025), el seu quart treball d’estudi, un disc que assumeix el canvi com a eix conceptual i sonor. La metàfora que inspira el projecte és clara: obrir les finestres quan arriba la tronà per deixar entrar aire nou, acceptant el risc que alguna cosa puga trencar-se. Aquesta imatge articula el relat del disc i el moment creatiu del projecte.
Estela Tormo impulsa aquesta obertura sonora amb una actitud que abraça la inestabilitat i els processos de transformació. Les huit cançons del disc dibuixen imatges intenses i transmeten la voluntat de trobar eixides possibles després dels moments de trencament, des d’un optimisme que no esquiva la incertesa.
El disc s’obri amb «Animal», que introdueix un nou impuls sonor, mentre «Rara avis» accentua la ruptura amb una peça breu, condensada i distorsionada. A partir d’ací, el treball avança per un pop sintètic ple de referències. «Ante Meridiem» estableix un diàleg amb l’univers sonor de Cate Le Bon, i «Oh Am Gariad» presenta una versió sintètica traduïda del gal·lés al valencià. També ressonen, de manera més velada, influències de Men I Trust i Alt-J. Amb tot, «Dalt» recorda el vincle persistent amb la idea de llar i construcció emocional.
La producció, a càrrec de Júlia i Javier Vicente, reforça la identitat sonora del projecte. Des de Lar de Maravillas, Carasueño també signa la mescla, mentre el màster és obra de Javier Roldón. El resultat manté un so recognoscible: guitarres lleugeres, percussions suaus i sintetitzadors que embolcallen la veu d’Estela.
El disc es tanca amb «Totes santes», una peça que creix progressivament fins a adquirir una dimensió quasi espiritual. La repetició melòdica i l’expansió instrumental final condensen l’esperit del treball: després de la sacsejada, queda un aire renovat que confirma que el moviment i la transformació formen part del procés creatiu.
