Novus o quan ajuntes Kneecap, La Haine i Gummo
Hi ha bandes que neixen amb un manual d’estil sota el braç. Novus, duo valencià, ha optat per llançar el manual per la finestra i construir un àlbum des del caos. “Todo Roto” és el resultat d’un àlbum sense estil concret però amb una narrativa molt ben construïda, que barreja punk, rock, post-punk, indie i sintetitzadors fins a crear una atmosfera on conviuen melodies pop, veus ultrarasgades, baixos distorsionats i bateries trencades.
Els Novus mateixa ho admet sense embuts a la seua biografia: “No te preguntes qué estilo hacemos porque no lo sabemos ni nosotros“. “Clase, pitis, antifas, insoportables, chándal, traje y ficción“, tot cap en el mateix disc.
Todo Roto és una narrativa estructurada en tres capítols que segueix dos personatges antagonistes — un paral·lelisme de la pròpia relació de la banda — que s’enfronten a una declaració existencial: qui són, com són. Xulos, vulnerables i insoportables, que conviuen en un entorn cruel, envoltat de substàncies addictives i personatges de dubtosa actitud. El relat progressa fins a una discoteca, discussions, baralles, i acaben al terra del bany, inconscients. L’espectador no entén immediatament el que ha passat. En un moment de lucidesa, els personatges recorden el passat i comprenen poc a poc la seua situació: han tingut un fort accident de quatre voltes de campana amb el cotxe, conduint sota la influència de les substàncies que consumeixen. Si estan vius o no, queda en l’aire. Per si de cas, fan la seua comiat final agraint a la gent que els envolta.
Els referents visuals de Novus, La Haine, Gummo i Kneecap, diuen molt del territori que volen ocupar: marginalitat, ràbia i una mirada crua sobre el món real. Musicalment, transiten des del post-punk d’IDLES, La Élite, Lambrini Girls i Viagra Boys fins al punk rock de Turnstile, Kenny Hoopla i Daisy Grenade, passant pel pop rock de Twenty One Pilots.
El disc conté missatges socials i polítics des d’una visió fosca plena de ràbia i desolació. Els motius musicals es repeteixen una i altra vegada, generant una mena d’histèria en l’oient.
