Qui és Pedro Irles, l’alacantí que ha decidit contar Alacant en valencià
Qui és Pedro Irles? Qui li paga? I per què ha canviat de llengua? Fa mesos que circulen estes preguntes i ell mateix les ha contestades totes en un vídeo on explica el seu camí. Val la pena escoltar-lo, perquè el seu cas diu molt sobre com es construeix —o es perd— el vincle amb una terra.
Pedro Irles va nàixer a Alacant el 1995, en una família castellanoparlant. Va créixer, com ell descriu, en una ciutat de la qual amb prou feines sabia res: ni la història ni la llengua formaven part de la seua vida. L’orgull per Alacant existia, però no anava més enllà de les Fogueres, l’Hèrcules i poca cosa més. En tretze anys ja llegia sobre política i trepitjava manifestacions, i va ser allí on va topar per primera vegada amb gent que parlava valencià i reivindicava un país que ell ni coneixia. Li generava curiositat, però sempre s’hi va acostar des del castellà.
Després de quasi tres dècades de fer activisme en castellà sense els resultats que buscava, el 2023 se’n va anar a Madrid amb 32 euros i cap pla. Va ser estant fora quan se li va clavar una pregunta incòmoda: com havia pogut passar trenta anys a Alacant sense conéixer-la de veritat. La resposta el va fer tornar. De nit descarregava camions en un supermercat; de dia començava a gravar vídeos.
Dos fets li van marcar el rumb. La DANA, que va conéixer l’endemà perquè estava pendent de la política estatal mentre les comarques s’ofegaven, i la constatació que À Punt va fer una faena que les televisions estatals no van fer. I els campaments de refugiats sahrauís, on va veure gent expulsada de la seua terra que, malgrat dècades al desert, no havia deixat de parlar la seua llengua ni de transmetre la seua cultura. D’ací trau una idea que sosté tot el projecte: estimar una terra no és creure-la superior, és preocupar-se que no desaparega.
La gota final va ser l’intent de l’equip de govern de l’Ajuntament d’Alacant de declarar la ciutat zona històricament castellanoparlant. Per a Pedro Irles, el problema de fons no és no parlar valencià, és no conéixer la mateixa terra ni els conflictes que l’han bastida.
Així naix «Des d’Alacant», un projecte per a explicar Alacant, el sud i el País Valencià amb reportatges, documentals, entrevistes i articles. No hi ha cap partit ni administració darrere: s’ha sostingut amb recursos propis i hores no remunerades. Ara demana suport a qui pense que fan falta mitjans independents capaços de fer agenda valenciana. Ja es pot col·laborar a través de l’Aixeta. Perquè, com tanca ell mateix al vídeo, no es pot estimar allò que no es coneix.
