L’Iboga Summer Festival debuta a les terres de Xàbia

Pau Berga | 2 Agost 2013

I de sobte, una tranquil·la localitat costanera de la Marina, que gastava els seus dies acollint estrangers de vacances low cost entre aigües cristal·lines, es va transformar en un anar i tornar de fanfàrries, xarangues i gentades amb ganes de ballar. Quatre dies es va allargar aquest cap de setmana el Iboga Summer Festival a la localitat de Xàbia, un festival que ha debutat a les terres valencianes oferint un cartell centrat en els sons balcànics i skatalítics.
Mentre deixem que les nostres extremitats es recuperen, podem assenyalar els punts forts de l’esdeveniment i aquells més febles, el quals foren abundants, com sol passar en la primera edició d’un festival. Entre les joies que faran que es recorde aquesta primera edició del Iboga, el seu cartell, ben pensat, amb grans noms i altres més desconeguts que sorprengueren els despistats.

Ja començada la primera jornada de concerts, els veterans Ska Cubano deixaren ben alt un nom ja reconegut, malgrat que actuaren només començada la vesprada, quan molta gent encara estava alçant les seues tendes al càmping. Tot seguit una tempesta assetjà Xàbia, però no metereològica sinó musical, era el torn dels Bohemian Betyards, una formació epilèptica i imparable en directe. La tercera sorpresa del primer dia va ser el beatboxer Beardyman. Si teniu ocasió de veure’l en directe, no us ho penseu: meitat persona meitat maquina, sembla impossible com un sol home pot produir tanta quantitat de sons només amb la seua boca i mesclar-los amb ritmes electrònics tan dispars com el drum’n bass o el trance. Finalment, potser la gran decepció va ser Shantel, un nom dins de l’escena balcànica el qual, en qualitat de punxadiscs, va oferir una actuació sense massa substància i prou inferior a les expectatives.

Una vegada acabades les actuacions al recinte principal, s’havia programat una sessió de Djs a la discoteca Molí Blanc, però l’organització no va preveure que el potser el local tenia massa “glamour” per a una marea de gent acalorada i amb poca roba. La seguretat del local de sobte es va veure rodejada per una massa de gent perillosa i ansiada de música, amb vestimentes estranyes –no portàvem ni polo ni tacons, quina barra!- i no ens deixaren passar al local. Per sort, un passacarrer improvisat per un destacament de la Xaranga Mecànica ens va animar la tornada al càmping.
Els guanyadors del concurs de bandes, Skazofrenia, van encetar la segona jornada del festival, en una actuació correcta però curta. La joventut dels seus membres, massa contagiosa, ens va deixar amb ganes de més. La New York Ska-Jazz Ensemble, uns habituals de la zona valenciana, prepararen el terreny per als grans enlluernadors del dissabte. Precedits pel Dj Dunkelbunt, el qual va mesclar amb molt encert ritmes ska amb altres electrònics, eixiren a escena The Selecter, una veterana formació skatalítica que va aconseguir el zénit musical i de públic. Sense baixar la qualitat, els seguiren Mahala Raï Banda amb ritmes frenètics, tempos impossibles i possiblement la millor trompeta que haviem sentit fins el moment. I per a tancar el festival, l’organització va designar erròniament el Dj flautista OMFO: una proposta massa experimental per a l’eufòria que en aquell moment portàvem a dins.
Al costat d’un cartell innovador i eclèctic, alguns detalls de festival debutant van boicotejar lleugerament el bon record de l’estada a Xàbia. Muntar un càmping en mig d’un camp de tarongers en la parcel·la més polsosa de La Marina no va ser massa bona idea, com tampoc situar-lo a mitja hora caminant del recinte de concerts, a dalt (literalment, en pujada) del poble. Els concerts es feien així al centre de Xàbia, rodejats de bars i comerços de menjar molt més barats que el mateix festival. A més, quasi cap de les activitats i zones del festival es feia prop de la platja. Finalment, en una jugada geogràfica inexplicable, les dutxes del festival també estaven a mitja hora caminant de qualsevol de les zones del recinte. Una millora general en l’organització farà molt més agradable la pròxima edició del Iboga Summer Festival, la qual esperem amb ganes.
Pau Berga, realitzador audiovisual, músic i col·laborador a la Revista Tres deu. @PauBerga




, , , , , , , , , , , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.