Entrevistes

La Pulquería: “Hem preparat parides fresques i sorpreses”

Redacció | 10 febrer 2015

La Pulquería

La Pulquería és, segons es defineixen, un batut d’estils hard-mariachi-tropi-punk-playero-latino-balcánico-vasilón, on redoblen el rock i l’ska amb una impremta popular mexicana. “Keep Calm and wait to the fechas” deien al seus pulqueros quan el proppassat setembre anunciaren que tornaven després de dos anys d’una aturada indefinida “per descansar i airejar-se lament”. Aquest grup de 4 joves valencians políticament incorrectes que conformen La Pulqueria es presentaren en societat el passat 2004 amb el seu primer disc Corridos de Amor. Precisament la dècada que compleix aquest primer treball, amb cançons tan exitoses com ‘El día de los muertos’, és la raó i el leitmotiv de la seua tornada amb una gira commemorativa. A partir d’aquest mes de febrer la gira 10 años corridos de amor farà fira en cinc parades: Múrcia, Madrid, València, Vitòria i Saragossa, i a banda, els tindrem al Viña Rock 2015. El 6 de març, a pocs dies de Falles, la fusta de Corridos de amor ja cremarà la Sala Noise de València a base del seu híbrid mexico-hard rocker i el seu directe enèrgic i desvergonyit. Què en diuen de la seua retorn? Com recorden els seus anys de hard-mariachi-tropi-punk-playero-latino-balcánico-vasilón revolucionant-ho tot als escenaris? Vindran amb novetats? Dit això, brindem amb pulque i entrevistem La Pulqueria:

Decidiu fer una gira commemorativa envers el vostre primer debut amb Corridos de Amor, que compleix ja 10 anys. Què té d’especial eixe primer treball per vosaltres?
A part de ser un gran disc? Doncs que és molt fresc, llavors composavem per composar. Érem joves i ens drogavem s i el material resultant va ser el disc amb el que vam eixir de la divisió regional i ens vam ficar en les grans lligues. Vam fitxar per una multi … van ser moments molt intensos.

Heu tornat dient “no hay más canciones, no hay de nuevo…hay razones, motivos, algo que celebrar. Hay… ganas de veros”. És esta una gira definitiva de comiat?
No ho sabem ni nosaltres, com bé diu el titular, i no importa. Deixem el projecte d’un dia per l’altre. De forma espontània i unànime vam decidir donar-nos un respir. Aquesta gira és perquè els devem alguna cosa a aquestes ciutats que ens han donat suport tot aquest temps i que no van tindre concert de comiat. Per tots ells… hi ha ganes de veure’ls.

No arribarem a escoltar novetats després dels vostres concerts confirmats?
Doncs depèn. Segurament després d’aquesta gira, si no ens hem matat abans entre nosaltres, ens reunirem per veure com és de bo el material, i si ho és, ens ficarem en un estudi a escopir-ho tot. Al cap i a la fi som músics, això és vocacional, com les monges. Depèn de molts factors però tot és possible, nosaltres estem en això pel rock and roll, no pels aperitius. Ens ixen les cançons, anava a dir del cor, però també ixen de més òrgans.

Torneu per estripar el treball Corridos de Amor en directe amb una gira en la qual torna també el vostre bateria. Com es donà eixa reincorporació?
Molt xingona, hi havia ganes d’ajuntar-se amb ell. Amb el bateria original del Corridos de Amor, el cercle es tanca. Toca de cul però és una gran persona. A més per ser bateria, està bastant assenyat.

p26 (1)

Afirmeu ser una banda “de directes”, que des de l’estudi penseu en l’actuació en viu. Eixe és el vostre punt fort. Tindreu alguna novetat pels pulqueros pel que fa vostres directes en les properes dates anunciades?
Per descomptat. Hem preparat parides fresques i sorpreses que no pensem revelar. Haureu de vindre al show si ho voleu veure… Hem fet un show especial i customitzat per a l’ocasió del desè aniversari, com ara que toquem tots els temes del disc, fins i tot els bons (riuen).

Sou 4 joves valencians però havent escoltat la vostra discografia sembla que tingueu proximitat inclús emocional amb Mèxic. D’on vos ve eixa simpatia pel folklore mexicà?
Doncs el hard mariachi va eixir de forma espontània entre els locals d’assaig i els parcs del voltant, guitarra espanyola en mà, i ens ha donat moltes alegries. És per això que li tenim aquest afecte al floklore mexicà d’una manera especial, i hem adoptat la seua iconografia com a eix pricipal del disseny gràfic de la banda.

Com és que agiteu els corridos i les ranxeres mexicanes amb hard rock i ska? Què veieu en aquest estil popular?
Molta melodia i força a les lletres, en cantar en espanyol, és un estil perfecte per musicar. Abans cantàvem en anglès i trobem al hard mariachi una forma natural per canviar a l’espanyol.

Heu explicat moltes vegades el per què del vostre nom, lligada a una beguda alcohòlica mexicana, però de qui podeu dir que és la idea originària d’anomenar-vos així?
D’Andrés Conejero, el bateria original i persona encara més original. Com que ja fèiem servir elements de la música i del folklore mexicà (fins i tot ens posem unes màscares de lluitadors en directe). Vam decidir anar una mica més lluny i posar-nos un nom mexicà amb totes les forces. Com bé saps, les pulqueries són tavernes on se serveix el pulque. Però gairebé ningú sap el que són fora de Mèxic.

Hi haurà també qui no vos coneix i vos descobreix ara amb aquesta gira commemorativa. Per eixos nous pulqueros, què els diríeu que sou com a grup?
Som un grup amb base de rock i punk, però amb una música molt mestissa, que beu del reagge, ska, fins i tot del hip hop. Una banda amb un directe molt enèrgic, ara una mica menys, perquè estem més cascats (riuen). Però res que no arregle un bon tequilasso a l’escenari! La Pulquería continua sent una experiència molt intensa, uns concerts on no saps molt bé què passarà, no hi ha un guió concret, on encara que no sàpigues les cançons, no pots parar de ballar. Els directes són molt interactius, el show del tequila i el de la barca ja són clàssics. Sempre ha estat el nostre fort i la nostra meta: el directe.

La Pulqueria tornen

Sou un grup molt actiu a Facebook i Twitter, eines que no només utilitzeu per fer comunicats de grup, sinó que també vos serviu de l’humor (ho veiem quan publiqueu memes i el tema de l’#huracánresponde). Sempre ho viviu tot amb tarannà bromista?
Per descomptat, l’humor és fonamental per a la nostra forma d’entendre la vida. Per descomptat no són els diners… i es reflecteix en la nostra música. De fet som massa bromistes, sobretot amb temes d’assajar.

A les entrevistes, quan vos han preguntat pel vostre èxit mantingut durant més d’una dècada, heu respost que es deu a que “viviu el present”, quin era eixe present quan vàreu decidir fer una aturada i quin ha estat el d’ara perquè retorneu? Com sorgeixen eixes decisions?
Aquestes decisions es prenen soles. A nosaltres ens agrada tocar. De fet, encara amb la banda parada, tots hem seguit en projectes musicals, propis o amb altra gent. Per exemple Miguel Ángel ha començat un projecte anomenat Santero y los Muchachos. Alguns membres han muntat una karaoke rock band, i tots seguim composant a casa més o menys. Com bé dius, nosaltres vivim el present, i ara el present és així, La Pulquería torna per fer uns concerts per a la seua gent.

Al març de 2010, La Pulquería confirmeu que trenqueu amb la fins aleshores la vostra discogràfica Sony i decidiu optar per l’autoedició dels vostres treballs. D’eixa autogestió nasqué Fast Cuisine. Què en treieu d’aquella experiència?
Doncs quan decideixes deixar una discogràfica el bo és que per fi ho fas tot al teu gust. La part roïna és que també has de pagar les factures! Va ser una experiència al·lucinant. Vam agafar la maleta i ens en vam anar dos mesos a Cielito, un estudi a Buenos Aires, fruit dels quals va eixir Fast Cuisine, amb la producció combinada de La Pulquería i Bersuit Vergarabat. Va ser increïble treballar amb aquests genis – ex drogoaddictes i entranyables vellets- des del primer moment. I vam aprendre moltíssim, i no només a cuinar asaditos.

Fent un repàs a les vostres actuacions veiem moments com La Pulquería tocant des d’un balcó alt d’un edifici. Com arribeu a tenir aquestes idees boges?
Sempre hem sigut així. És aquest frescor i imprevisibilitat part important del nostre encant. Pràcticament tots els vídeos i parides similars són idea de la banda, és el que passa quan tens molt de temps lliure i bons camells. Aquest dia en concret vam tocar a la mascletà amb un generador. Teniem una furgoneta aparcada a la Plaça de l’Ajuntament. Vam montar en dos minuts i ens vam posar a tocar aprofitant el descontrol de la gent. Aquest balcó del qual parles és aquest mateix dia més tard, un concert real en Falles, a casa de Pepe Matarile al barri del Carme. La gent quan veia que estàvem tocant venia i es quedava a ballar. Increïblement, la policia no ens va tallar. Sí que estem una mica bojos si!

La Pulquería. / Hara Amorós

Actuareu al Vive Latino, el festival més important de Mèxic, en un dels moments més importants de la vostra trajectòria. Què recordeu d’aquell concert? Quina rebuda vau tindre al país que vos serveix d’inspiració?
Tattoos gratis! Tequila! Els Fabulosos Cadillacs! Escenari increïble! 40.000 goles corejant, drogues bones, públic molt encés, baralles amb un mafiós… ah! i també vam tocar crec…

A les xarxes socials es poden llegir molts reclams de concerts des de centreamèrica, altres ciutats espanyoles i inclús altres països europeus. Teniu pensat fer parada per altres terres?
De moment, només la gira de sales. Si voleu Pulquería, ja sabeu on trobar-nos. Salut i rock and roll!

Minigira 10 anys Corridos de Amor La Pulquería





, , ,

Trackbacks/Pingbacks

  1. La Pulquería: “Hem preparat parides fresques i sorpreses” | - 14 octubre 2015

    […] de febrer de 2015: Entrevista al grup La Pulquería arran de la seua gira #10añoscorridosdeamor publicada a la Revista Tres […]

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.