Notícies

Vint-i-sis anys de Ràdio 9, monogràfic del Mural

Redacció | 19 octubre 2015

Mural Ràdio, Ràdio 9 Amàlia Garrigós

El 26é aniversari de Ràdio 9 és una bona raó per fer-nos preguntes i analitzar la situació actual de l’espectre radioelèctric a casa nostra. La dificultat d’aconseguir llicències legals en freqüència modulada fa que el dial valencià estiga farcit de canals ‘pirates’ que ocupen el 70% de l’espai. Com es reordenarà aquest desori? Quin serà el futur de la ràdio? I de la ràdio en valencià? Diverses veus plantegen un nou model: la ràdio municipal associada a l’autonòmica; un canal mixt, generalista i temàtic, amb la col·laboració de les universitats i la participació efectiva de la ciutadania.

A propòsit d’aquesta efemèride, El Mural fa un monogràfic dedicat a la ràdio reivindicant-la com un mitjà de comunicació amb personalitat pròpia: independent de la televisió infinitament més barata; funcionant amb la dinàmica de la immediatesa i la proximitat en un hàbitat distint del de la imatge televisiva; generadora d’opinió i posseïdora d’una capacitat de penetració social contundent i indiscutible. L’última onada de l’Estudi General de Mitjans indica que hi ha vora 26 milions d’oients a tot l’estat. Aquesta xifra palesa que més del 50% de la població sintonitza una emissora de ràdio. Els canals d’àmbit autonòmic, Catalunya Ràdio, la ràdio privada RAC1, Ràdio Euskadi, Canal Sur Ràdio, i Radio Galega solen tindre els primers llocs dels rànquings d’audiència als seus territoris. Això vol dir que han sabut desenvolupar un model de difusió específic i característic i que els continguts connecten indubtablement també els ciutadans. Diverses veus dibuixen en El Mural possibles models de radiodifusió pública valenciana on la idea de la ràdio municipal associada a l’autonòmica pren força.

Es tracta d’una mostra de l’estat de salut actual del dial valencià des de diferents vessants: el paper dinamitzador dels canals municipals que ofereixen informació propera i en valencià; la funció social de les emissores comunitàries i culturals sense ànim de lucre; el concepte d’innovació que es planteja des de les universitats; el desordre que resideix a l’espectre radioelèctric amb un 70% d’emissores il·legals mentre hi ha 31 llicències pendents de ser adjudicades des del 2011 i la impossibilitat d’aconseguir llicències legals en freqüència modulada des de l’any 2006,- última data en què el Ministeri d’Indústria va fer una planificació de concessions d’emissores de radiodifusió sonora al País Valencià-.

Toni Mestre Ràdio 9En la segona part de l’Elogi de la ràdio, El Mural fa un repàs històric de l’ús del valencià en aquest mitjà amb il·lustracions sonores de la fonoteca de la Universitat d’Alacant i li ret homenatge als pioners de la ràdio en la nostra llengua: Josep Lluís Bausset, Vicent Pitarch, Toni Mestre i Pere Miquel Campos. Un treballen comanat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i emés en directe al Palau de Colomina del Cap i Casal, l’estiu de 2013.

Des que va nàixer Ràdio 9 hi ha 13 freqüències situades estratègicament per a tindre una cobertura potent al 100% arreu de tot el territori; tres centres emissors principals i una desena de reemissors. Tota aquesta xarxa pública de comunicació sonora està en desús des que poc abans de les 00h del 29 de novembre de 2013 l’empresa de comunicació Abertis apagara el senyal del primer canal autonòmic, Ràdio 9, executant les ordres del president Alberto Fabra.

És hora de revisar i bastir, de manera operativa, un nou sistema audiovisual on la ràdio ha de ser tinguda molt en compte. Cal visualitzar el territori i les gents que hi viuen. Comarcalitzar la ràdio per entendre’ns com una realitat política, social, cultural i lingüística singular.





, , , , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.